salut i nutrició

Marta Castells

Es creu que el pomer va ser el primer arbre que l’home va conrear, fa quinze o vint mil anys al centre de l’Àsia (en una zona muntanyosa al nord-est de la Xina i el Kazakhstan). A Europa, la poma ja es menjava a la prehistòria; més endavant, els romans en van millorar molt la producció gràcies al conreu agrícola. El pomer s’adapta a un ventall molt ampli de sòls, fet que l’ha convertit en l’arbre fruiter més conreat. A Catalunya, tradicionalment, s’ha cultivat en zones plujoses o de regadiu. Tot i que de pomes en podem menjar tot l’any, els millors mesos per consumir-ne són d’agost a octubre.

És rica en vitamina C, potassi i pectina (una fibra que forma part de la paret cel·lular de les plantes i que es troba especialment concentrada en la pell de les fruites; és molt soluble i, quan es combina amb el sucre o amb els àcids de la fruita, forma un gel; és per aquesta raó que és un dels ingredients principals de les melmelades).

Hi ha infinites varietats de poma que varien segons l’estació, però la més comuna és la Golden, que és poc perfumada i dolça. Si les aconseguiu ecològiques, us recomano que la mengeu amb pell, perquè és on s’aglutina la major part de la pectina i les vitamines; però si no ho són, peleu-la, perquè a la pell també és on s’acumulen els pesticides, les ceres i els potenciadors de sabor.

Com la resta de les fruites, cal menjar-la fora dels àpats. Està indicada en dietes hipocalòriques, perquè conté poques calories. Si teniu problemes digestius, és millor cuinar-la o, si la mengeu crua, feu-ho només a l’estiu. La poma pot produir flatulències en persones propenses a patir-ne.

Aquesta fruita es pot considerar un dels millors menjars-medicina; ja ho diuen que «una poma al dia el metge t’estalvia». D’efecte refrescant, és molt beneficiosa per a l’aparell digestiu. Desperta la gana i és un bon remei contra la indigestió pel seu elevat contingut en àcid màlic i àcid tartàric, que inhibeixen el creixement dels ferments i de bacteris nocius al tracte digestiu. Regula l’activitat intestinal: és un laxant eficaç, però alhora pot ajudar a tractar una gastroenteritis, sobretot si es consumeix cuita, gràcies a les fibres, el sofre, la fructosa, el sorbitol, el zinc i l’àcid gàl·lic que conté.

La pectina, que li confereix propietats depuratives, redueix el colesterol present en la sang i elimina els residus de radiació i els metalls pesants, com el plom o el mercuri. També conté quercetina, un flavonoide amb propietats antioxidants que neutralitza els radicals lliures i té un efecte anticancerós, ja que pot prevenir la formació de tumors.

La poma és beneficiosa en el tractament de la depressió emocional associada a nivells baixos de glucosa.

Afavoreix la producció de fluids corporals, sobretot als pulmons, i es considera que protegeix aquest òrgan del tabac.

Curiosament, el suc de poma ajuda a relaxar-se quan s’està irritat per causa d’un bloqueig hepàtic, ja que refresca el fetge i la vesícula biliar; però la poma crua no està indicada per a persones nervioses. No calma l’excitació, però sí la irritabilitat per excés de foc al fetge.

Depenent de la varietat pot tenir alguna propietat extra, com la Reineta, que és un eficaç dentifrici, o la Verda, que és un gran antisèptic natural.

Recordeu! La Bíblia no esmenta cap fruita en concret quan parla del pecat original.

 

pomeraVarietats

Hi ha milers de varietats de pomes, però gairebé a tot arreu es comercialitzen les següents:

Golden: sol ser arrodonida i de pell llisa i groga. De carn tendra i dolça. Té un sabor refrescant i delicat, gens àcid. Es conserva bé tant al natural com en fred. És ideal per coure-la o fer-la al forn. La recol·lecció es fa entre setembre i octubre.

Red  Delicious: presenta un color vermell, més o menys intens, amb un puntejat groc. La carn és aromàtica i lleugerament ensucrada. Es conserva molt bé. Es recol·lecta entre setembre i octubre.

Royal Gala: de mida petita, de pell vermella amb fons groc. La polpa és compacta i cruixent. Té un gust dolç, poc àcid.

Reineta: de forma aplanada i pell verda groguenca. La carn és forta, cruixent i sucosa. Té un gust àcid. Molt adequada per coure-la.

Fuji: textura cruixent i gust dolç, tot i que no resulta gaire sucosa.

Starking: deriva de la Red Delicious. De forma lleugerament cònica, té un color molt vermell. La carn és forta i cruixent, amb un sabor molt agradable. Té una fragància destacada i el millor és menjar-la crua. Es cull a l’octubre.

Granny Smith: originària de Nova Gal·les (Austràlia), es caracteritza pel color verd intens de la seva pell. Té la carn cruixent i sucosa, i un gust àcid i refrescant.

Verda Donzella: sol ser més ampla que alta i amb un contorn irregular, el·líptic; és de color groc suau. La carn és dolça i cruixent. És ideal per fer postres o pomes farcides. Es conserva bé i madura els mesos d’hivern.

A la cuina

La poma té mil i una utilitats a la cuina i la rebosteria. Començant per les amanides, on combina agradablement amb tot tipus d’enciams i fruita seca. En canvi, el seu maridatge és molt més difícil amb productes també àcids i dolços com el tomàquet. Però és en l’apartat de pastissos on la poma presenta el seu currículum més ampli, des de la deliciosa compota fins al pastís de poma, passant pel famós strudel.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here