Salut i nutrició

Marta Castells

El llimoner és arbre subtropical d’origen asiàtic, però s’adapta bé als climes mediterranis més suaus. Floreix tot l’any, però la millor època és de l’octubre fins al juny. La fama del seu fruit, la llimona ―de naturalesa fresca―, és deguda a les múltiples propietats saludables que se li atribueixen; refresca l’organisme, ajuda a baixar la febre i calmar la set. La saviesa popular ha fet palesa la capacitat desinfectant i curativa de la llimona, dient-nos que «purifica la sang» perquè afavoreix l’eliminació de virus i bacteris, a la vegada que ajuda a pal·liar les afeccions de les vies respiratòries.

Té un alt contingut de vitamina C, que prevé l’escorbut i és essencial per al bon funcionament de l’organisme, perquè intervé en múltiples reaccions metabòliques. És una vitamina hidrosoluble (s’elimina per l’orina) i convé ingerir-la diàriament.

Conté diversos antioxidants, dels quals en destaquen dos: els flavonoides, que milloren la resistència i permeabilitat dels vasos sanguinis beneficiant el sistema circulatori; i els betacarotens, que poden prevenir l’aparició de certs tumors. D’altres actuen com a antitrombòtics, antiinflamatoris i protectors del fetge. Les propietats antioxidants de la llimona prevenen l’activitat negativa dels radicals lliures que produeixen l’envelliment de l’organisme. També té abundants fitoquímics, un d’ells és un terpè denominat limonè, que ajuda a combatre el càncer de mama.

Entre les propietats medicinals de la llimona estan les de ser un tònic cardíac i digestiu, promoure la formació i secreció de bilis, i reduir el colesterol. També és antimucogen, astringent, cicatritzant i coagulant. Ajuda a disminuir la síndrome premenstrual i les flatulències, i a combatre les indigestions. També és un bon aliat contra l’insomni.

L’oli que conté el seu suc estimula el fetge perquè expel·leixi les toxines i, així, evitar-ne l’acumulació; d’aquesta manera també ajuda a alleujar el reuma.

El suc de la llimona té un efecte lleugerament anabòlic (contrari a les altres fruites), i està indicat, per la seva naturalesa fresca i la seva acció depuradora, per a les persones de constitució yang i que consumeixen carn i greix saturat. Té un efecte alcalinitzant i prevé la formació de pedres als ronyons. S’ha de prendre sempre acabat d’esprémer perquè les vitamines no es degradin, i barrejat amb aigua o alguna infusió per evitar l’excessiva concentració d’àcid.

Malgrat les seves propietats saludables, cal no abusar-ne, sobretot si s’està embarassada o es dóna el pit, perquè els àcids poden ser tòxics. També convé no menjar-ne si es té gastritis o úlcera d’estómac. L’acidesa del seu suc pot destruir l’esmalt de les dents.

La llimona a la cuina

La podem conservar unes setmanes a temperatura ambient, o fins a un mes si ho fem dins la nevera. És important que les llimones siguin ecològiques, sobretot si es vol aprofitar la pell, que escalfa i s’utilitza molt a les infusions durant l’hivern.

La llimona és ideal per aromatitzar postres. La seva acidesa la fa indicada a les marinades, i a les vinagretes es comporta com un magnífic substitut del vinagre. Hi ha moltes sopes, cremes, sucs i salses que guanyen molt amb un raig de llimona; però cal anar amb compte quan el preparat conté llet o crema de llet, perquè es pot tallar.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here