Gent gran
Eva Bayona
El passat 10 de juny es va celebrar la Caminada Radars als barris de Sant Gervasi Galvany, la Bonanova, el Putxet i el Farró, un itinerari per representar els barris que en aquests moments estant treballant en el projecte Radars per detectar i combatre la solitud de les persones grans, de les nostres persones grans. La Caminada estava previst que comencés a les 11 h i només ens vàrem endarrerir uns minuts una vegada es va repartir l’aigua i els fruïts secs (una barreja, que ja es va tenir en compte que fos de fàcil masticació). Una gran idea perquè el dia era calorós i assolellat i havíem de garantir una bona hidratació i font d’energia.
Un dels objectius que es treballa a la Taula d’Entitats de Radars dels barris de Sant Gervasi, és la difusió del projecte i és per això que hem volgut que la Caminada tingui també aquest component: fer visible el projecte.
Van participar entre 90 i 100 persones. Tots ells portaven una armilla identificativa del projecte, hi havia dos colors: el taronja per les persones que treballem pel projecte (persones de diferents entitats del barri) i el verd per les persones simpatitzants, voluntàries i usuàries de Radars.
Durant mesos, diferents persones han treballat en l’itinerari tenint en compte diferents aspectes: tenir en compte que no cal fer tot l’itinerari sencer, ja que el que es vol en cada activitat del Radars és la inclusió de les persones grans i també tenir present la inclinació dels carrers d’aquests barris, que poden fer difícil la participació dels nostres protagonistes; també van pensar en la col·locació de punts d’informació i avituallament que van estar actius durant dos hores aproximadament i que les organitzadores i col·laboradors van proveir d’aigua, fruïts secs i a l’arribada, una poma de “premi” sense fer distincions en els que havien fet la Caminada sencera o s’havien afegit a l’últim tram. Gràcies als representants de la Creu Roja de la Taula Radars es va comptar amb la presència de voluntaris de la Creu Roja per garantir la seguretat i benestar de tots els participants.
Els punts d’avituallament
Els cinc punts d’avituallament van fer una tasca important per fer difusió del projecte Radars, ja que hi havia fulletons acompanyats en molts casos de l’explicació dels voluntaris de la Caminada. En aquests punts les persones grans s’anaven afegint o acabaven segons les seves forces. En diferents moments vàrem afluixar el ritme per adaptar-nos al ritme de les persones grans que hi van participar, en tot moment les organitzadores de la Caminada que estaven al principi i al final del grup estaven coordinant-se per telèfon per marcar el ritme sense que ningú es quedés enrere.
A l’última parada de la Caminada, la taula d’avituallament estava decorada amb uns globus de colors, lligats a un cordill que anava d’un fanal a un arbre. A cada globus hi podíem escriure tots els qui ho volíem un missatge per millorar la vida de les persones grans. Alguns missatges eren “amor”, “escoltar”, “amics”… un cop tots els globus van estar personalitzats amb els millors dels desitjos, es va tallar el cordill principal i es van enlairar, a veure si aquests desitjos s’escampen, si més no, seguirem treballant per fer-ho possible.
Aquesta Caminada crec que va assolir l’objectiu de donar visibilitat al projecte, cohesionar a les persones de diferents entitats que hi participem, però hem de seguir treballant perquè la participació de la gent gran en general i dels usuaris de Radars en particular creixi. Per això aquesta Caminada ha fet camí per assolir un objectiu que a La Vanguardia del 10 de juny se’n feia ressò i titulava, “Barcelona busca il·luminar la solitud de 90.000 persones grans”. En aquest article assenyalava el projecte Radars com eina que l’Ajuntament de Barcelona vol potenciar i estendre a més barris per lluitar contra la solitud.
Durant la Caminada interactues amb diferents actors de l’activitat, una de les més reconfortants i emotives va ser amb una senyora gran que havia vingut com a voluntària per fer acompanyament de persones grans i rient deia: “no havia entendido que la persona mayor era yo”, m’explicava perquè feia de voluntària, havia passat per una època molt complicada de pèrdues, de deutes, etc. i quan estava al fons del pou havia decidit que havia de sortir de casa, perquè si ella no sortia, ningú la vindria a buscar i un cop se n’ha sortit del pitjor moment de la seva vida, ha decidit oferir la seva ajuda a persones grans, com ella.
Tant de bo el projecte Radars pugui oferir l’ajuda que moltes persones com ella necessiten, sortir de casa, no només físicament si no sentir que poden estar a casa soles però no sentir-se soles.
Eva Bayona, Centre de Dia Les Magnòlies
