Divendres 26, abril 2024
16.8 C
Sant Gervasi
16.8 C
Sarrià
Publicitat

Clíniques de Sant Gervasi

Publicat el [wpdts-custom start="post-created" format="j.n.Y G:i"]

Itineraris

El jardí

Com és tradició, el Col·legi de Metges ha publicat una magnífica nadala el 2015. Aquest any s’ha dedicat a les clíniques a la ciutat de Barcelona. Probablement, la seva aparició està molt lligada al naixement de les especialitats medicoquirúrgiques a finals del segle XIX. Els nous coneixements, tècniques i procediments, sovint complexos, van determinar la necessitat d’adaptar i replantejar els espais on aplicar-los. Gran nombre de clíniques eren unipersonals i rebien el nom del metge propietari que hi exercia la seva activitat professional, però en altres casos sorgia la conveniència que alguns metges s’associessin per tal de poder afegir uns serveis més complets.

Publicitat

El llibre, obra d’Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i Sara Fajula, arxivera del COMB, amb una important documentació gràfica recollida per Mercè Viger, proposa diversos itineraris per les clíniques de la ciutat i rodalies, dos d’ells dedicats a Sant Gervasi.

Publicitat

Itinerari Galvany – Monterols

1 A tocar de l’estació de Gràcia, al carrer Balmes 250, la clínica dels uròlegs Narcís i Francesc Serrallach prestava serveis quirúrgics i d’endoscòpia urinària a càrrec del doctor Jaume Vives als pacients visitats al centre de la ciutat.

2 A Balmes, 271, la Congregació de Germanes de la Caritat de Santa Anna creà el 1893 la “Casa de Curación de Nuestra Señora del Pilar”. Des del 1897 tingué una clara orientació quirúrgica, dirigida per metges, i durant el primer terç del segle funcionà com una policlínica amb múltiples especialitats.

3 La Clínica Quirúrgica dels germans Albert i Joaquim Escayola i Canals oferia serveis de cirurgia i d’urologia al carrer d’Alfons XII, des dels anys 30.

4 Ignasi Barraquer traslladà la seva clínica de la Ronda de Sant Pere a un espectacular edifici funcionalista, ideat a partir del diàleg entre l’arquitecte Joaquim Lloret Homs i el mateix metge des del 1934. Fou inaugurat en acabar la guerra, el 1941. La clínica del carrer Muntaner amb Laforja és un exemple paradigmàtic d’una medicina centrada en el pacient.

5 Josep Soler-Roig Elizaicin heretà del seu pare una petita clínica quirúrgica situada al carrer de Modolell 12, al peu del baixador de la Bonanova. Hi treballà des del final de la dècada de 1920 fins que la tancà i traslladà al carrer Vallmajor el 1956.

6 La Clínica del doctor Marian Breton i Plandiura era al 474 del carrer de Muntaner. En un entorn enjardinat, la mansió oferia serveis de cirurgia general i urologia des dels anys 20. La Mutua General de Seguros remetia els seus treballadors accidentats a aquesta clínica.

7 L’Institut Policlínic o Clínica Plató, al número 1 del carrer Plató, fou creat el 1926 per una associació de metges, a partir del model de la Clínica Mayo de Rochester. Una gran mansió amb una organització funcionalista que reuní alguns dels millors experts en medicina i cirurgia del país.

Plànol amb la localització de les clíniques. A la imatge destacada, gravat de la segona meitat del segle XIX amb el projecte de l’Institut Psiquiàtric de Nova Betlem promogut pel doctor, Joan Giné i Partagàs.
Plànol amb la localització de les clíniques.
A la imatge destacada, gravat de la segona meitat del segle XIX amb el projecte de l’Institut Psiquiàtric de Nova Betlem promogut pel doctor, Joan Giné i Partagàs.

Itinerari Putxet – la Bonanova

1 Des dels anys 1920, el Sanatori Quirúrgic de Ramon San i Ricart, a tocar dels Josepets de Lesseps, oferia serveis quirúrgics i ortopèdics pediàtrics. Anunciava una estada confortable, familiar, facilitada per un equip de religioses i d’infermeres graduades. A més de l’equipament tècnic, la clínica disposava d’un ascensor i calefacció central.

2 La clínica del doctor Víctor Azcarreta va ser una de les primeres a anunciar, descriure i mostrar fotografies dels seus esplèndids equipaments a la Gaceta
Mèdica
Catalana
del 1895. Com d’altres cirurgians, visitava el centre, al carrer de Fontanella, i oferia serveis de cirurgia urològica a la clínica de la Bonanova.

3 El ginecòleg Josep Maria Andreu Bayer vivia i tenia la consulta al passeig de Sant Joan, a més d’una clínica en una torre de dos pisos, amb gran finestral de llum per a la sala d’operacions, a Sant Gervasi, al carrer Hurtado, 5. Andreu anunciava el 1936 unes condicions econòmiques iguales de maternitat disponibles en qualsevol moment de l’embaràs.

4 Carles Sala i Parés anomenava clínica de cirurgia o “casa de curació per a tota classe de malalts operables” el gran casalot que tenia a la República Argentina amb entrada per a carruatges al carrer de Gomis. Tenia la consulta a la Rambla de Catalunya i oferia un còmode servei als operats i familiars.

5 Eduard Vilaseca i Serra, cirurgià i neuròleg, oferia serveis d’ingrés de medicina, cirurgia, parts i malalties nervioses a la clínica de Sant Gervasi amb Craywinckel on havia traslladat la clínica que tenia des del 1926 al carrer de la Santa Creu, número 1, de Gràcia.

6 El cirurgià Joan Pujol i Matabosch tenia la consulta al carrer de Bailèn i posseïa una espectacular torre, que servia com a clínica quirúrgica, al costat de l’actual avinguda del Tibidado, al carrer de García Mariño 4. El 1935 s’anunciava a la premsa mèdica amb dues paraules: “gran confort” i mostrava les clàssiques fotografies del quiròfan i d’un acollidor saló de descans.

7 Al 21 del carrer de Teodor Roviralta, al costat de l’avinguda del Tibidabo, el reputat metge Emili Mira establí cap al 1935 la primera clínica de conducció infantil del país, amb un equip d’experts format per Alfred Strauss, Jeroni Moragues i Adolf Azoy, dirigida a la resolució de diferents trastorns de conducta infantils, amb un equipament molt modern, com ara la cambra de Gesell.

8 El vell manicomi del doctor Joan Giné i Partagàs, conegut com a Institut Psiquiàtric “Nova Betlem” estava dirigit pel psiquiatre i neuròleg Ot Moles Ormella des del 1921. Donava lloc al mateix carrer, de Nova Betlem. Ubicat en un “emplaçament immillorable”, la urbanització progressiva va aproximar aquells grans edificis a la ciutat. Avui no resta cap pedra del manicomi, que es va tancar els anys 50, i estava prop del Cosmocaixa.

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.