històries de Cassoles

Esteban Galindo

Al número 16 del carrer Bellesguard, hi ha una de les grans obres construïdes a la nostra ciutat pel geni de l’arquitectura Antoni Gaudí, i just a l’entrada de la propietat, a mà esquerra, ens reben les restes del que va ser la residència del rei Martí l’Humà. Però la història d’aquestes runes no van començar amb el rei Martí, sinó que es remunten almenys a l’època romana. En efecte, es tracta d’un recorregut de gairebé dos mil·lennis, i per tant, d’un lloc amb una càrrega històrica considerable.

Va ser a partir d’unes rases que es van fer, amb motiu de la connexió a la xarxa elèctrica, just al costat de les bases de fonamentació de les dues torres, que van aparèixer un munt de materials arqueològics interessants. Es van trobar trossos de ceràmica ibèrica i de romana, entre les quals destaca una amb la marca del terrisser que la va produir l’any 79 dC, o monedes àrabs del 711 i d’altres monedes dels segles XIII del rei Jaume I. Tot plegat acredita que la seva història comença a l’època antiga, possiblement com a punt de control de la via Augusta que donava accés a la ciutat de Barcino, ja que la situació geoestratègica de Bellesguard, a la serra de Vilana (173,9 m), li dóna una bona visibilitat sobre la línia de costa.

A més, Bellesguard s’ubica a tocar del torrent de Betlem, fet que facilita que en cas de pluges, que en aquesta zona mediterrània són torrencials, es pugui fer la captació d’aigua i el seu emmagatzematge. Aquest és un aspecte primordial i la prova la tenim que tant a la documentació medieval, com a la moderna (segles XIV-XVIII), l’aigua de Bellesguard, amb la seva font i dipòsits, s’esmenta de manera constant als pergamins, moltes vegades com a causa de disputes. Finalment, el darrer condicionant es troba en la proximitat a les pedreres de Montjuïc i a les de la serra de Collserola, llocs que proporcionaven l’aprovisionament de material constructiu per aixecar estructures defensives.

El castell del rei Martí

Plànol del lloc el segle XVI. El número 10 situa la capella de Betlem, la lletra A Bellesguard, i la lletra B la torre Vilana. El torrent es coneixia com “el Mal”, després de Betlem.
Plànol del lloc el segle XVI. El número 10 situa la capella de Betlem, la lletra A Bellesguard, i la lletra B la torre Vilana. El torrent es coneixia com “el Mal”, després de Betlem.

Són precisament les restes d’estructures defensives, concretament el mur i les torres cilíndriques, els elements que donen la primera cronologia de la casa Bellesguard, i que es correspon al període medieval, a allò que les fonts citen com el castell de Martí I (1398-1410), rei d’Aragó, València, Mallorca, Sardenya, Sicília, i últim comte rei del casal de Barcelona.

Quan Martí succeeix al seu germà Joan I el Caçador al tron, l’any 1396, a la edat de 40 anys, era ja un home gran, malaltís, que patia seriosos problemes pulmonars i respiratoris. Per recomanació del seu canceller Bernat Metge, reconegut prosista català, el monarca comprà la finca de Vallblanc per establir la seva residència d’estiu fora de les muralles de Barcelona. Per la correspondència del propi Martí I, es coneix que l’any 1408, el dia 13 d’octubre, va adquirir una finca a la parròquia de Sant Gervasi que ja hi era construïda, a la qual li va donar el nom de Bell Esguard, ordenant al 1409 la seva restauració. Al pergamí de compra podem constatar l’enorme extensió de la torre, amb 40 ha, dimensions destacables si es compara amb la resta de parcel·les veïnes, aspecte que es pot comprovar en el mapa del lloc del segle XVI.

Cal recordar que els reis de la corona catalanoaragonesa, des del segle XIII, disposaven de la residència reial a Valldaura (Cerdanyola del Vallès), que segons les fonts era un lloc agrest. Des de l’any 1405, el rei Martí cercava una residència més afable i propera a Barcelona, buscant per la zona de Sarrià i Pedralbes, per tant, segurament el rei ja coneixia la torre Vallblanc, perquè en diverses ocasions va passar dies en d’altres properes, cas de la casa de Joan Fivaller o la de Guillem de Busquets, prop del monestir de Pedralbes. Després de la mort del rei l’any 1410, la seva vídua, Margarida de Prades, va cedir Bellesguard el 1422 a particulars, tots ells de l’alta noblesa catalana. Comença aquí un periple que passa per diferents propietaris com Elionor de Cervelló, dama de confiança de la reina viuda Violant de Bar, qui va passar els seus últims dies fins a la seva mort a la torre de Bellesguard.

També va ser propietària i va morir a Bellesguard la noble Cecilia d’Urgell i de Cabrera, germana de Jaume el dissortat, aspirant al tron de la corona catalanoaragonesa a la mort del rei Martí. Amb Cecília, Bellesguard va romandre dins la important família Cabrera durant més d’un segle, fins a l’any 1569, moment en què Lluís Enríquez de Cabrera la ven a Francesc Cassador, un altre membre d’un il·lustre família barcelonina del període.

Fou sota la propietat dels Cassador (Caçador), que Bellesguard va patir una gran destrucció amb motiu de la Guerra dels Segadors (1640-52), de la mateixa manera que d’altres torres del barri, ja que una vegada acabat el conflicte, Felip IV, va ordenar fer volar totes les torres de vigilància i de defensa des de Sarrià fins a Horta.

El palau dels Gualbes

Però això no va suposar la seva fi, ja que a partir de 1662, Bellesguard passà a propietat dels Gualbes, i especialment un d’ells, Joan Ferrer Bonaventura de Gualbes i de Copons, va recuperar el passat gloriós de la torre, refent-la i inclús cedint-la com a seu de l’Acadèmia dels Desconfiats a partir de 1703, moment en què la situació política dins de la Barcelona emmurallada era força complicada, i els desconfiats van haver de marxar de la seva seu al carrer Montcada. Malauradament, els últims anys de la Guerra de Successió, especialment els anys 1713 i 1714, va tornar a causar danys considerables a Bellesguard.

A partir de mitjans del segle XVIII i fins a 1871, Bellesguard va restar com a propietat de la comunitat de preveres de l’església dels Sants Just i Pastor. Durant aquest període va actuar com una mena de sanatori per als membres de la comunitat, a més de llogar part de la torre a membres importants de la Barcelona del moment i part de les terres de conreu als pagesos de la parròquia de Sant Gervasi.

Fou com a conseqüència de les lleis de desamortització que Bellesguard deixa de pertànyer a l’església i passa l’any 1871 a mans privades, però una mica després, el 1888, torna a comprar-la el bisbe d’Astorga, Joan Baptista Grau Vallespinós, qui va deixar dit en el seu testament que una part de la finca es donés a favor de les Germanes Oblates del Santíssim Redentor, on posteriorment es va fer l’actual Universitat Abad Oliba CEU.

Altra part de la finca va ser comprada per Maria Sagués i Molins, qui l’any 1900 va encarregar a Antoni Gaudí, amic del seu difunt marit Jaume Figueres, la construcció d’una casa. En aquesta ocasió, el geni català va poder expressar lliurement el seu sentiment cap a la seva pàtria i a Bellesguard, amb tota la seva càrrega històrica, va trobar el lloc adient per fer-ho. D’aquí que la casa estigui plena de símbols que ens traslladen a aquella època gloriosa de la història catalana.

Amb la construcció de la Universitat Abat Oliba desapareix gairebé per complet el Bellesguard medieval, queden només restes de la capella del rei Martí, però comença la vida del Bellesguard de Gaudí que amb només 115 anys, té una gran història al darrere per explicar.

Esteban Galindo López és historiador i forma part de l’Equip de Recerca Bellesguard

 

Torre Bellesguard d’Antoni Gaudí

Horaris i reserves:
de dimarts a diumenge de 10 a 15h
Telèfon: 93 250 40 93
reserva@bellesguardgaudi.com
www.bellesguardgaudi.com

 

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here