La mirada política

Roger Rosich

Roger_Rossich_20141015_105436El 2018 l’antic edifici de la Borsa de Comerç de París obrirà les portes transformat en el nou museu d’art contemporani de la Fundació Pinault.

El multimilionari francès François Pinault i l’ajuntament de la capital francesa van arribar a un acord per tirar endavant el projecte: l’ajuntament cedeix el magnífic edifici en desús i situat al cor de la ciutat (al costat del Louvre) i Pinault finançarà la seva reforma, adequació i museïtzació. Un projecte colossal i brillant. Pinault ja ha contractat al prestigiós arquitecte Tadao Ando per fer la reforma. Pot ser un gran projecte: una façana neoclàssica antiga, un interior modern, una museïtzació actual i la important col·lecció d’art contemporani de Pinault exposada. Centenars de peces exposades, que a demés es podran moure i dialogar entre els altres museus dels quals la Fundació Pinault és impulsora.

Naturalment, el nou museu serà un altre nou pol d’atracció artística, cultural i turística de la ciutat. Un atractiu per una ciutat inabastable en atractius. Però també generarà, clar, molts llocs de treball de forma directa i indirecta a tots els nivells.

La notícia, protagonitzada per Monsieur Pinault i per l’alcaldessa de París, la socialista Anne Hidalgo, em va fer pensar també en l’aposta de política cultural forta que suposava per a la ciutat. I, clar, em va fer pensar en la desapareguda política cultural de la ciutat de Barcelona.

El nou regidor de Cultura i Promoció econòmica de la ciutat, el socialista Jaume Collboni, té molta feina, si vol, només en relació a l’àmbit de museus: es farà la sucursal de l’Hermitage arran de mar? Què se’n farà de l’edifici de la foneria de canons de la Rambla? Hi haurà un museu militar a Barcelona? Hi haurà un nou pla de museus? Es promourà realment Montjuïc com a “Muntanya dels Museus”? Què es decidirà en relació al tàndem museístic de l’Etnològic i el de les Cultures? S’ajudarà en el replantejament general del Museu d’Història de Catalunya? Se li farà realment fàcil a Carmen Cervera perquè el Museu Thyssen Barcelona existeixi a un dels pavellons de sota el MNAC? Com es gestionen o què se’n pensa fer d’espais tan ambiciosos com la Fabra & Coats o el Canòdrom?…

Barcelona no és París ni aquí hi ha lleis de mecenatge dignes perquè els senyors Pinault espanyols i catalans aflorin i inverteixin en cultura; una llei molt necessària i en la qual cal que els polítics avancin. Barcelona no és París, però podria fer molt més per assemblar-s’hi.

Roger Rosich és analista  polític, 1400caràcters.wordpress.com

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here