El Llibre del Veí
Sandra Palau
…”Vivir otras vidas delante vuestro con peluca y trajes de época sintiendo emociones que me son
[ajenas me parece mil veces más sencillo
que interpretarme a mí mismo tras [un telón…
I és que avui, passejant per Madrid, tot fent un exercici introspectiu, m’he perdut dins d’aquests versos, per cercar respostes… No, no les he trobat. Sovint visc la vida com si formés part d’una comèdia shakesperiana, on el públic sap més sobre els fets que els propis personatges, que pobrets ignoren detalls importants per al desenvolupament de l’acció… En fi, que passejant per un jardí de la ciutat, amb els interrogants de sempre, m’he assegut al costat de l’autor d’aquest poema.
Actor, director, dramaturg, productor… i sí, també poeta. Oriol Tarrasón m’atrapa des del primer color del seu somriure. És un apassionat de l’home i de tot el que l’envolta… I ara, amb el seu posat despreocupat i segur, i amb una generosa mirada còmplice, compartim aquest viatge… Canvis vitals, lluites internes, contradiccions… VIDA. Un vehement defensor del teatre contemporani que crea una companyia especialitzada en clàssics… De Stockmann a Othello… Em confessa que ha descobert el secret de la felicitat recentment, i friso per saber-ne tots i cadascun dels detalls. Em captiva en la practicitat de cada paraula…
I seguint la màgia del poema ens hem endinsat en les emocions d’aquesta obra, en totes les vessants del seu món de paper. “Aplausos. Fin.”
El secret de la felicitat és…
La manera de mirar, això és tot. Ara m’he tornat molt positiu… Abans no ho era per rebel·lia, suposo… He volgut canviar la manera de mirar… no és fàcil, és un esforç, una voluntat. Analitzant la meva vida, d’una forma objectiva, em vaig adonar que tot el que tenia m’havia de portar felicitat…
Jo és que sóc massa idealista i…
I segurament, a part d’idealista, ets moltes altres coses…
Suposo…
I si deixes que aquestes altres coses es manifestin? El problema és que ens han ensenyat a maltractar-nos. Hem de treballar per ser qui volem ser..
I sense deixar la felicitat… Com definiries la màgia de la teva professió?
La màgia és una cosa que mola molt i no saps ben bé el motiu. Té a veure amb alguna cosa que no saps definir massa bé. La passió…
Recordes el dia que vas decidir que volies ser actor?
No va ser un dia concret… M’agradava anar al teatre, però no se’m passava pel cap, jo era molt tímid…
I com vas arribar a l’Institut del Teatre?
Vaig començar la carrera de Filosofia, i recordo converses sobre teatre al bar de la facultat. Em va agradar l’experiència d’un petit curset de tres mesos, d’un dia a la setmana… I per això vaig decidir fer les proves a l’Institut.
I aleshores ja escrivies?
Sí, això sí, m’agrada escriure des de petit. Sobretot poesia. Tinc un blog… però ara escric menys…
Si m’haguessis de dir un dels teus poetes favorits…
Omar Jayam, és un poeta persa. Un virtuós de la poesia. Té un sol llibre publicat… El vaig perdre i me’l vaig tornar a comprar. Tot i que estava exhaurit…
I com el vas aconseguir?
El vaig veure per casualitat en una fira… Feia vint anys que l’havia perdut. Quan el vaig veure em vaig posar tant nerviós que abans de demanar el preu vaig esforçar-me per a relaxar-me… Vaig pensar que si em veia tant nerviós em cobraria el doble! (riu)
(Aprofito per regalar-li Metzina, d’Eva Gutiérrez Pardina, editat per La vocal de lis. No és poesia, i veig que l’emoció no és la mateixa. Però em diu que també li agrada la novel·la negra, així que ho hem encertat.)
Llegeixes en paper?
Sí, sempre. En paper veig que avanço… I a més, és un objecte que puc veure, tocar, olorar… Així que la pantalla no em pot transmetre les mateixes emocions… Només llegeixo en pantalla per feina…
Clar, teatre… per cert, per què et vas especialitzar en teatre clàssic?
Una mica per atzar. Amb Les Antonietes, la meva companyia, vam fer “STOCKMANN”, una adaptació de l’”Enemic del poble”. Va superar les cent funcions, i va generar molta expectació a Barcelona. I l’any següent vam fer Vània i va ser quan la gent va confirmar: “Ah, mira, aquests nois ho fan bé”. I de sobte em vaig adonar que m’era relativament fàcil produir i vendre clàssics. Agafo el text, el comprimeixo…Tots els nostres muntatges tenen una durada de menys de dues hores.
Ja, no cal un espectacle de quatre hores…
No! Jo sempre dic que avui Shakespeare no faria una obra de quatres hores amb vint personatges.
És millor especialitzar-se?
Depèn, perquè a mi m’ha suposat molts esforços sortir dels clàssics… Aquest any he volgut fer una altra cosa…
“Un dia qualsevol”
Sí. Em venia molt de gust parlar de la vellesa, la solitud… Una comèdia que vam estrenar al Grec a La Villarroel i tornarem al mes de juny.
Ens pots avançar algun projecte imminent més?
“El Nudo”, una sèrie de Atresmedia, dirigida per Jordi Frades. Estem acabant el rodatge… És un thriller que gira al voltant de quatre amics, i explica els problemes i canvis emocionals que pateixen a partir d’un accident de cotxe. De fet així comença el primer capítol…
Pinta molt bé, així que estaré pendent… Què és el que t’atrau d’un personatge?
M’agraden els personatges que no són molt intensos d’acció. M’atrau més la intensitat que et remou per dins.
Quin títol seria el de la teva biografia?
“Me n’he sortit”. És que em sento bastant en pau amb la vida. Ara ja ho entenc una mica…
I per acabar, seguint amb aquest positivisme, quin superpoder t’agradaria tenir? (doncs es veu que tanta pau no podia ser…)
M’agradaria tenir una força descomunal. M’agradaria ser Hulk (riu).
