Memòria històrica

Jesús Mestre i Godes

Adi Enberg i Josep Pla, el dia del seu casament.
Adi Enberg i Josep Pla, el dia del seu casament.

Era filla del cònsol general de Noruega, el senyor Halfdan Enberg, que s’havia instal·lat a Barcelona, després de fer diverses estades a  Espanya. Adi era filla de la seva segona dona, Olga Wretman Wilson, sueca i que era ajudant del doctor Cardenal, a Barcelona. Adi havia nascut l’any 1901 al carrer Santjoanistes, en una gran finca que el Sr. Enberg havia comprat  a un matrimoni de Barcelona, i els quals només la tenien… per passar-hi l’estiu! La vida d’estudiant de l’Adi va desenvolupar-se a les Escoles Alemanyes, a prop de casa seva. L’estiu, la família el passaven a una casa de pagès llogada a Les Ferreries, a Sant Quirze Safaja. Gaudia de la pagesia i era una més a ajudar a les feines del camp: era una noia catalana, amb arrels escandinaves…

Retrobem l’Adi als seus vint-i-tres anys i a París. Ja havia fet estudis superiors i fruit d’un problema familiar –els seus pares es van separar- el senyor Enberg va creure convenient que conegués a fons Noruega, Suècia i  Londres, per després establir-se a París per estudiar música i cant. Allà, va establir contacte amb un grup català d’intel·lectuals i polítics catalans i va iniciar una forta relació amb tots ells; una colònia augmentada d’exiliats –a l’any 1924 ja en feia un del Cop d’Estat de Primo de Rivera- una barreja d’intel·lectuals, artistes i polítics, enmig dels quals l’Adi era un element vivificant pel seu catalanisme, ben especial en una noia filla d’escandinaus…

De tota la colònia catalana, l’Adi va encantar-se amb un jove escriptor, Josep, de nom, quatre anys més gran, però que ja havia consolidat la seva feina de corresponsal de diaris catalans.  Ben aviat se’ls veia junts amb converses llargues. La tasca periodística del Josep, però, els va separar. Primer va ser un viatge a Ginebra, seu de la Societat de Nacions i després junt amb un amic d’Olot, en Josep va fer un llarg viatge per Europa, mig turístic però fonamental per un corresponsal polític. Com també, la seva estada a Anglaterra, per dominar l’anglès: aspirava a una corresponsalia als Estats Units. Des d’Anglaterra, el Josep també considera que, als seus trenta anys, era cosa d’estabilitzar les seves relacions amb l’Adi i li va escriure en aquest sentit.

El retorn del Josep a París significa l’acostament definitiu amb l’Adi i el goig  d’anar a viure junts; de fet ell ja tenia trenta anys. El 21 de febrer de 1927, el Josep i l’Adi es casen, sembla que pel civil, i a París, i és notícia que s’esbomba per tot el món intel·lectual barceloní, ja que el Josep ja havia publicat diversos llibres de gran èxit. Van tenir un contacte lògic amb les famílies i després van passar una temporada llarga a Còrsega. Van ser uns dies d’amor i felicitat.

La vida de la parella va transcórrer per tot Europa i l’Adi era una magnífica companya en l’ajuda del Josep escriptor –eren anys de gran producció literària, a més de les corresponsalies- però no estava preparada per portar una llar. Tanmateix, la parella no parava de viatjar per tot Europa. Passaven part dels estius a la Costa Brava, en una casa que havien llogat prop de Calella.

I a la Costa Brava els va agafar el Cop d’Estat de Franco i amb alguns avisos directes contra en Josep per part d’incontrolats… La cosa es va posar difícil i van baixar a Barcelona on el pare de l’Adi, el cònsol noruec, els va preparar documentació per poder salpar de Barcelona en direcció a Gènova. Van desembarcar i allà mateix, en el moll de Gènova, es van separar per sempre més…

De fet, l’Adi va continuar amb la seva vida cosmopolita i en canvi el seu exmarit es va recloure a Catalunya. Ella va dirigir, ja de gran, un hotel a Sitges i finalment va decidir passar els darrers anys de la seva vida a Sant Gervasi, al carrer Santaló. La seva biògrafa, Cristina Badosa, va ser la darrera gran amiga que tingué en els seus darrers vuitanta-set anys. Va morir a una clínica a prop, potser a la Clínica Plató…

Ah!, el marit de l’Adi Enberg, era el gran l’escriptor català, Josep Pla.

Jesús Mestre i Godes és escriptor d’història

 

La casa del cònsol

Josep Arisa

Veí com sóc del Farró i, concretament, molt proper al lloc on hi havia la casa on va néixer Adi Enberg, “la Casa del Cònsol” com la coneixien al barri, l’article m’ha fet rememorar velles històries explicades per familiars i veïns. A l’estiu, quan tothom sortia al carrer a petar la xerrada tot prenent la fresca, hom recordava aquelles velles cases senyorials —alguna veïna, que feia de planxadora, tenia als seus amos com a clients—, les anades i vingudes dels senyors i amistats, les festes que s’hi feien…

L’article m’ha aclarit, entre molts altres aspectes de la vida d’Adi, que el cònsol ho era de Noruega (tothom, al carrer, parlava de la “torre del cònsol” sense especificar de quin país…). També m’ha fet recordar que, en els vells àlbums familiars, hi teníem una antiga fotografia de “la Casa del Cònsol” (la publiquem com a fotografia destacada. És d’autor desconegut, i pertany a l’Arxiu de la família Arisa). Deu ser de mitjans dels anys 30 (segurament de 1935 o 1936), i està feta des del terrat d’una de les cases del carrer de La Gleva, a l’alçada del passatge de Sant Felip, potser la casa número 8. Hi podem veure una de les façanes de la torre, part del gran jardí amb la tanca i la porta d’accés que donava al carrer de Santjoanistes que, a l’alçada de la torre, feia un gir de 45°.

Aquesta finca situada, aproximadament, a l’encreuament dels actuals carrers de les Santjoanistes, La Gleva i Lincoln, tallava el carrer de Santjoanistes a l’alçada de l’actual carrer de La Gleva; era la número 31. La casa es degué enderrocar els anys 1940 o 1941, quan el carrer de les Santjoanistes va ser obert, en la seva totalitat, fins a Balmes.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here