Barcelona en Comú Sarrià – Sant Gervasi
Joan Manuel del Llano
L’Ajuntament de Barcelona llança un ambiciós projecte per crear una comercialitzadora d’enèrgia elèctrica de propietat municipal.
El projecte aprofitarà l’estructura d’una empresa pública en funcionament, TERSA, que s’encarregarà en un futur proper de la compra i el subministrament d’energia i la promoció d’instal·lacions de generació elèctrica renovable.
La fita principal és aconseguir la sobirania energètica de la ciutat augmentant la generació d’energia renovable local, reduint-ne el consum, i, en paral·lel, garantint-ne el subministrament i disminuint els gasos d’efecte d’hivernacle.
Però el tema de fons és l’enfocament de la mirada per capgirar el model energètic vigent, basat en els combustibles fòssils de producció centralitzada i comercialitzats en règim de gairebé oligopoli per part d’empreses que obtenen beneficis astronòmics sense cap retorn social.
Sobirania energètica
La sobirania municipal, democràtica i ciutadana obliga a gestionar l’energia com un bé públic, com un bé comú d’interès general.
Cal tenir en compte que la producció d’energia elèctrica és equiparable a l’aprofitament de l’aigua dolça, un bé limitat, en el sentit que pot generar forts impactes ambientals i grans costos socials que convé minimitzar, per a l’interès general.
Cal, doncs, produir l’energia sense malmetre el nostre entorn natural i racionalitzar-ne l’ús; alhora, se n’ha de democratitzar equitativament la distribució en xarxa, i lluitar contra la pobresa energètica i els talls de subministrament.
A mitjà termini, la sobirania energètica a Barcelona significa tenir autonomia en la producció i la distribució d’energia cent per cent renovable amb emissions zero garantint el subministrament necessari bàsic a tota la població, ben especialment a les persones amb dificultats socials i vulnerables econòmicament.
L’aposta energètica de Barcelona per al mandat 2015-2019 té cinc objectius principals: reduir el consum municipal un 10%; incrementar un 10% la generació elèctrica amb energies renovables a escala de ciutat; impulsar l’ús racional de l’energia; adquirir la capacitat de subministrar el 2018 electricitat neta a 20.000 llars i disminuir l’emissió dels gasos d’efecte d’hivernacle, com a elements causants del canvi climàtic.
Aquesta política energètica vol ajudar
de manera substancial a crear una indústria local
que generi ocupació de qualitat
Pla de terrats: de la revetlla a la placa solar
En una ciutat, el principal espai aprofitable per generar energia elèctrica són els terrats i les cobertes, juntament amb l’espai públic (pèrgoles i altres estructures). Per acomplir aquest propòsit, el pla de l’Ajuntament consisteix a aconseguir l’ús intensiu de terrats i cobertes (cobertes mosaic), tant públiques com privades, per generar energia.
Pel que fa a les cobertes i els terrats particulars, s’establirà un pla d’ajuts fiscals i bonificacions o de participació en la venda de l’energia no consumida, i per impulsar-hi les instal·lacions, se simplificaran els tràmits administratius.
La rehabilitació d’edificis i la nova construcció hauran d’incloure l’eficiència energètica. Per al 2016, ja hi ha disponibles 80 milions d’euros per a ajuts a la rehabilitació i per millorar energèticament el parc d’edificis i habitatges de la ciutat. La mitjana d’edat dels edificis d’ús residencial actualment és de 65 anys, per la qual cosa la rehabilitació es converteix en un factor fonamental per reduir el consum energètic de la ciutat.
Un nou model de ciutat
El Pla de Transició Energètica de l’Ajuntament de Barcelona vol assumir el lideratge públic i ciutadà en la governabilitat energètica de la ciutat i posicionar Barcelona com a ciutat referent en política energètica.
També es treballa en aquest sentit a Copenhague (Dinamarca), on es desenvolupa el Pla del Clima 2025, que pretén que la ciutat sigui la primera neutra en emissions de carboni i que tot el consum elèctric de la ciutat sigui de fonts renovables el 2025. I a Munich (Alemanya) ja es va crear el 2009 una companyia de subministrament elèctric pròpia, la Stadtwerke München, per a l’estudi i la implantació de projectes d’eficiència a fi d’aconseguir una ciutat autosostenible.
El projecte de Barcelona vol crear al mateix temps el marc adequat per a la promoció d’empreses locals que es dediquin a realitzar activitats associades a la promoció de la generació d’energia renovable i local, tant per a l’autoconsum com per injectar-la a la xarxa. Es prestarà atenció especial a la creació de cooperatives i altres societats empresarials que vetllin principalment pels beneficis socials.
Aquesta política energètica integral vol ajudar de manera substancial a crear una indústria local especialitzada que generi ocupació de qualitat en una activitat econòmica pròpia.
Per executar les actuacions que requereix el Pla de Transició Energètica de Barcelona en el període 2016-2019, l’Ajuntament ha previst un pressupost de 130,75 milions d’euros.
Aquest setembre s’inicia l’expedient per dotar el consistori barceloní del nou servei de comercialització d’electricitat. I es preveu crear l’empresa comercialitzadora a l’abril de 2017, amb una tarifa pròpia progressiva. A la tardor de 2018, si s’acompleixen tots el terminis, s’iniciarà la comercialització d’electricitat a les llars de Barcelona.
La taula annexa revela el consum energètic per districte a Barcelona. Com era d’esperar, Sarrià – St. Gervasi destaca pel seu elevat consum (2,08 Mwh/habitant i any), molt per sobre de la mitjana de la ciutat (1,44 Mwh/habitant i any). Es tracta d’unes xifres molt altes que assenyalen l’elevat nivell de confort que es gaudeix a la majoria de les llars del districte. Tot i això, també cal considerar la part de consum que correspon a la concentració d’escoles i centres hospitalaris (grans consumidors d’energia) als nostres barris.
Tenim, doncs, una important tasca a fer: disminuir el consum sense perdre confort ni qualitat de vida. I per aconseguir-ho, caldrà la col·laboració de tothom, veïnat, hospitals i escoles, comerços… La ciutat i el districte seran més nostres si aconseguim generar una bona part de l’energia que consumim.
Joan Manel del Llano, conseller de districte per Barcelona en Comú
