El racó dels veïns
Elena Bulet
El 25 de desembre és un dia de gran tradició arreu del món, sobretot en les llars cristianes. Cada any, ens reunim amb les famílies i compartim un gran menjar tots junts, fent germanor. Però hem de ser conscients que hi ha moltes persones que no es poden permetre aquest luxe. Des del 1982, la Comunitat de Sant Egidi organitza un dinar a nivell mundial per a persones sense recursos, gent gran, vagabunds i refugiats de tot arreu. Aquesta crònica reflecteix la 33a edició de la festa, celebrada des de Roma fins a les presons del Moçambic, Yakarta, San Salvador, Maputo, Moscou, Nairobi… passant per Barcelona, Manresa i Tarragona.
Quan vaig assabentar-me de l’existència del dinar hi vaig voler participar de seguida. Una oportunitat per donar-te als altres, una manera de viure la veritable essència del Nadal. L’objectiu de l’acte és fer que els qui viuen en condicions més dures, els qui més treballen, s’asseguin i siguin el centre de la festa.
A les deu del matí estem convocats tots els voluntaris per començar a preparar els diversos espais (jo estic citada al Col·legi Sagrada Família, situat al carrer Avinyó). Com que no tothom pot quedar-se tot el dia, en les reunions prèvies al dinar s’ha demanat omplir un formulari on cadascú marca els torns als quals pot assistir (preparació, recollida o tot el dia). Vaig al col·legi sense conèixer gairebé ningú, però només arribar, es respira un ambient agradable, de proximitat, un ambient que perdurarà durant tot el dinar.
Una vegada hi som tots, es reparteixen les tasques: cal decorar la sala (el menjador de l’escola), parar les taules, preparar les postres i embolicar i classificar regals. Quan tothom sap la seva tasca, un munt de mans, ulls, peus i caps es posen a treballar. Els que emboliquem regals continuem un procés que ja ha començat fa dies. La seqüència és la següent: primer s’assigna un regal a cada persona (dels nostres convidats se n’encarrega una noia jove que fa voluntariat a la Comunitat i els coneix); a continuació, s’embolica amb paper (i amb un llaç), s’hi enganxa una etiqueta amb el nom imprès; per últim, es classifica segons la taula on s’asseurà el destinatari.
A dos quarts d’una, els qui ens quedem per servir el dinar fem una petita reunió. Tots tenim una taula assignada per fer de cambrers. La Mariona Tellez, la coordinadora del dinar al Col·legi de la Sagrada Família, ens explica els procediments a seguir, posant especial èmfasi en l’actitud amb els convidats. El dinar que tindrà lloc en uns minuts ha de ser “una gran reunió en família”, cal fer sentir a tothom com a casa. En tot moment hem de ser pacients i actuar amb serenitat.
Al col·legi hi ha voluntaris de tot arreu: nens de la Comunitat, joves de Blanes o fins i tot una família sencera. Abans que arribin els convidats, es crea un passadís espontani a l’entrada del menjador, en el qual un grup de voluntaris improvisem la cançó de “Feliz Navidad… Feliz Navidad… Feliz Navidad, Prospero Año y Felicidad…” a tothom qui entra a la sala. Petits detalls que mostren l’atmosfera que es respira al col·legi.
Un gran dinar
A les 13 hores, comencen a arribar els convidats. Ens presentem a la nostra taula, xerrem i riem amb ells. És increïble com surten de bé les coses quan tothom va a l’una. Portem els aperitius de manera sincronitzada a totes les taules, que aniran seguits pels primers plats, els segons i les postres. Tots els dinars comparteixen el mateix menú: aperitiu, escudella, canelons, pollastre amb prunes i pinyons, macedònia i torrons de postres i per acabar, un brindis amb cava. Els plats estan pensats per a totes les ètnies i religions. Si algú no pot menjar carn, hi ha canelons d’espinacs i pollastre Halal o peix de segon. El menjar el proporcionen restaurants i voluntaris que s’han ofert a cuinar pel dinar, i cal dir que tot sembla deliciós. Posteriorment, els voluntaris dinarem i així tindrem l’oportunitat de tastar el menjar que ha sobrat (que per cert, es congela en tàpers per donar-lo més tard als qui ho necessiten), i es pot afirmar que és exquisit.
La feina dels voluntaris de cuina no s’observa des del menjador del col·legi, però és totalment necessària. La Montserrat López porta 24 anys participant en els dinars de Nadal de la Comunitat i aquesta és la primera vegada que col·labora a la cuina del Col·legi Sagrada Família. Afirma que les tasques són les de qualsevol casa on se celebra aquest àpat nadalenc: “hi ha una preparació prèvia, un compàs en el ritme dels àpats i un recollir-ho tot després, però sempre pensant en els qui seuen a taula i en els qui serveixen, perquè tot vagi bé”. Segons la Montse, el dinar es viu amb la mateixa sintonia que al menjador, es segueix formant part de la sala, encara que des de un altre lloc. “Tot és un – explica l’entranyable cuinera – perquè qualsevol cosa que passa a la sala es coneix a la cuina i a la inversa”.
A mesura que transcorre el dinar, me n’adono que el que està passant té una importància mundial, que a més de 70 països del món hi ha gent de la Comunitat que ho està celebrant exactament de la mateixa manera. A Barcelona, el dinar se celebra a diversos llocs, entre els quals es troba la Basílica dels Sants Just i Pastor, i altres espais del voltant, com ara capelles i escoles. Aquesta iniciativa sorgeix el 1982, quan un grup de persones pobres es reuneixen a la Basílica de Santa Maria a Trastevere, al cor de Roma. Aleshores eren vint convidats: alguns avis del barri i gent sense sostre, entre d’altres. Més de trenta anys després, el dinar de Nadal de la Comunitat s’ha estès a nivell mundial.
Després de les postres, la Mariona puja a l’escenari acompanyada de molts dels nens que havien menjat allà. Enguany, el Col·legi Sagrada Família ha pogut acollir infants d’arreu, especialment de Síria. Entre tots, fan un discurs i al final es desconxen totes les ampolles de cava a la vegada. Pum! Digne d’espectacle. Després, se senten uns cops molt forts a la porta del menjador. Qui deu ser? Com que fer espòiler (revelar una informació clau sobre la trama d’una història, pel·lícula…) no està massa ben vist, qui vulgui esbrinar la identitat del qui pica a la porta haurà d’assistir l’any vinent al dinar.
L’adéu-siau
Al moment d’acomiadar-se, es reparteixen unes boles per l’arbre de Nadal, amb una etiqueta on hi ha escrit “Nadal de la misericòrdia” i el hashtag “#mercychristmas”, amb el qual s’han penjat a Twitter moltes de les fotografies dels dinars de la Comunitat de Sant Egidi. Escrit en aquesta bola, trobem també el desig de “Bon Nadal i Feliç Any Nou” de part de la Comunitat.
Després d’unes hores excitants, de pura il·lusió i solidaritat, arriba el moment de la recollida. Pot semblar una tasca feixuga, però és un dels moments més enriquidors entre coordinadors i voluntaris, ja que s’intercanvien les valoracions de la jornada. Per la Mariona, “el dia de Nadal sempre és especial, diferent i ple de joia”. Explica que la família de la Comunitat de Sant Egidi es reuneix amb tots aquells amics que siguin de barris pobres, dones soles o persones de diferents religions, que volen estar junts per testimoniar que conviure i la pau són possibles.
El dinar de la Comunitat de Sant Egidi ha convidat a més de 200.000 persones a taula. La Mariona informa que els dinars de Barcelona han comptat amb l’ajuda de 800 voluntaris, ja sigui en la preparació física el mateix dia, com els dies previs. Aquestes col·laboracions s’han fet també des d’ambients particulars i escoles, entre d’altres grups.
Del dinar, se n’ha parlat força als mitjans, però ningú ha explicat com es viu des de dins. Us puc prometre que és molt especial. El 25 de desembre ha estat un dia en què tothom ha sentit el veritable esperit nadalenc, i aquest és el millor regal que es podria demanar.
Fotografia destacada: El dinar Nadal a la Basílica dels Sants Just i Pastor. Font: Twitter Paz Cano
Elena Bulet és estudiant de periodisme i col·laboradora a El jardí de Sant Gervasi
