arts i lletres

Marina Barraso

Pablo Tusset és un dels pseudònims de l’escriptor i informàtic barceloní David Homedes Cameo (1965), qui posteriorment també s’ha autoanomenat José Antonio Santaló. Amb Lo mejor que le puede pasar a un crusán va rebre el premi Tigre Juan el 2001 a la millor primera novel·la de l’any. Certament, Lo mejor que le puede pasar a un cruasán, tal com va assenyalar Manuel Vázquez-Montalbán (a qui Tusset al·ludeix en diverses ocasions com a interlocutor en el llibre), és una de les novel·les més interessants i divertides dels últims temps.

El llibre relata la història de Pablo Baloo Miralles, un jove gandul, inadaptat, fill d’una família benestant de les Corts, que es troba immers en l’enigmàtica desaparició del seu germà gran, un reeixit empresari amb qui comparteix despatx (Miralles&Miralles) i escasses inquietuds.

A bord d’un cotxe esportiu i amb l’ajuda de La Fina, Pablo Miralles haurà de fer ús de les seves dubtoses habilitats per resoldre el misteri i alliberar el seu germà. I ho farà fent parada a Jenny G, un establiment secret la localització del qual haurà de descobrir mitjançant altes dosis d’enginy i les poques pistes de què disposa. I és que Tusset, Santaló… no són els únics lligams de la novel·la amb el barri de Sant Gervasi.

– «Bienvenido al servicio de información de Telefónica…». (…) Buenas tardeees, le atiende Mari Ángeleees.

– Hola, Mariángeles, necesito confirmar un dato: los tres primeros números de un teléfono se identifican con una determinada zona de la ciudad, ¿no?

– Mmm…, psssí.

Qué demonios debía de significar «mmm…, pssssí»…

– Bueno, me puedes decir a qué barrio corresponde un 487.

– ¿Tiene el número completo?

Le di el número completo.

– Sarrià-Sant Gervasi.

– ¿No me puedes dar la dirección exacta?

Mariángeles lo sentía mucho pero no estaba autorizada.

Sarriá-San Gervasio. Eso debía de abarcar desde la plaza Calvo Sotelo hasta el quinto coño saliendo montaña arriba en dirección al Tibidabo. Y a saber si se incluía también Pedralbes, o incluso Vallvidrera, nunca he entendido muy bien las divisiones administrativas de la ciudad y tampoco tenía ganas de ponerme a ello en ese momento. Además, estuviera donde estuviera ese JG tanto podía ser el psiquiatra de mi hermano como su proveedor de antigüedades o el sastre carpetovetónico que le hacía los trajes de pijo divino (Jesús Gatera, Jacinto Garrafones, Juanito Gazuza?). 1

Amb un humor intel·ligent i mordaç, Tusset condueix el lector a través d’una trama intrigant per la part alta de Barcelona en la qual a més de fer riure com pocs llibres ho fan, s’hi troben encertats esquetxos filosòfics i una burla, a estones subtils i a estones incisiva, als estrats més elevats de la societat barcelonina.

1 Lo mejor que le puede pasar a un cruasán. Pablo Tusset. Edicions Lengua de Trapo, 2001

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here