Un món global / opinió

Judit Garrido Fontova

Les xarxes socials han adquirit un paper molt rellevant en les nostres vides. Milions de persones les utilitzen cada dia per compartir notícies d’actualitat, la seva vida personal o professional, les seves opinions o idees, sense ser plenament conscients de les repercussions que això pot comportar.

Cada vegada són més freqüents els assumptes que arriben als tribunals per la publicació de comentaris a les xarxes socials. En aquest sentit, fa uns mesos sortia a la llum la notícia que la Fiscalia de l’Audiència Nacional havia acusat de cometre un delicte d’humiliació a les víctimes del terrorisme a una estudiant d’història de 21 anys per haver fet bromes a Twitter sobre Carrero Blanco. L’Audiència no solament l’ha condemnada a un any de presó, sinó també a set anys d’inhabilitació absoluta, la qual cosa li impedeix renovar la beca que li permet estudiar la carrera d’Història, així com presentar-se a unes oposicions per dedicar-se a la docència. Tot aquest cas ha despertat un gran debat respecte a la llibertat d’expressió dels ciutadans.

Arribats en aquest punt, hem de reflexionar sobre l’abast del dret a la llibertat d’expressió per poder determinar fins a quin punt aquest dret empara les nostres opinions, manifestacions i idees. Resulta indubtable que la llibertat d’expressió és un dels nostres drets fonamentals que ens permet expressar i difondre lliurement les nostres opinions a través de qualsevol mitjà de reproducció. Però, en realitat, tenim dret a expressar-nos lliurement? Sembla lògic que la resposta hauria de ser: Per descomptat. Ara bé, després de les últimes sentències sembla que abans de publicar una opinió haurem de valorar si els tribunals poden arribar a considerar si col·lisiona o no amb altres drets com el dret a l’honor, intimitat personal i familiar o la pròpia imatge. Assentat tot l’anterior, s’observa que fer en certs casos comentaris ofensius, bromes o abocar opinions a les xarxes socials podria constituir una vulneració del dret a l’honor per “divulgació de fets relatius a la vida privada d’una persona o família que afectin la seva reputació i bon nom”.

En conclusió, abans de publicar continguts a les xarxes socials hem de tenir en compte que si bé el dret a la llibertat d’expressió ens legitima per manifestar amb total llibertat els nostres pensaments i opinions, no ens empara per efectuar comentaris lesius o vexatoris sobre els altres. Al menys, això és el que es desprèn de la recent jurisprudència. No obstant, amb caràcter general no és possible determinar els límits concrets de la llibertat d’expressió i per tant res ens hauria d’impedir que seguim manifestant lliurement les nostres idees, sempre i quan apliquem la necessària prudència per respectar el altres drets fonamentals.

Judit Garrido Fontova és advocada especialitzada en noves tecnologies i protecció de dades

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here