L’home de Monterols

Jordi Quer

“Quan vinc a Sant Gervasi, percebo que, passada la Diagonal, alguna cosa canvia, la gent és diferent.” El Marc ha vingut des de l’Eixample. D’un temps ençà es dedica a investigar Pompeu Gener, un escriptor i filòsof de la Barcelona vuitcentista. Ens hem trobat a la Casa Usher, al carrer Santaló. L’Anna, que porta l’establiment amb dos companys, ens comenta que han tingut bona acollida al barri des que han obert. L’Anna és una vella coneguda. Fem una copa de vi. La Casa Usher és una de les noves llibreries que han sorgit a la ciutat. Disposen d’una sala amb uns ornaments modernistes magnífics. Al pati interior es fan presentacions i maridatges de vins. Després de cruspir-nos una hamburguesa al bar Marcel, passegem pels carrerons de Galvany. No és el primer cop que parlem de Pompeu Gener amb el Marc. El seu llibre més famós, molt influït pel positivisme, és La mort i el diable. Publicat originalment en francès, du el subtítol d’Història i filosofia de les dues negacions supremes. Una llum tènue brolla del vestíbul d’un edifici. Hi ha una làmpada sobre una tauleta, limitada per un sofà de pell. El Marc comenta que Gener va ser un dels introductors de Nietzsche al país. “La imatge pintoresca que ens ha arribat d’ell, vell i rodanxó, cofat amb un barret d’ala ampla i passejant pel carrer Petritxol, no fa justícia a la seva obra, molt avançada per la seva època i caracteritzada per un anticristianisme furibund.” Un home jove, amb americana i corbata, ve cap a nosaltres caminant a gran velocitat i parlant pel mòbil. Deixem enrere més vestíbuls d’edificis. Em fixo en la seva lluminositat, en la seva arquitectura, el seu mobiliari. Les taquilles buides on habiten els porters. Les portes que indiquen “Servicio”. La fusta que recobreix els cancells. Els espais que s’obren diàfans. Els vestíbuls de Sant Gervasi són confortables, però freds a la vegada. Fan pensar en la sala d’espera d’una consulta. Com les que hi ha per aquests rodals. “No és fàcil estudiar Gener —continua el Marc—. Es veu que l’home copiava altres autors i cal conèixer la literatura de l’època en profunditat.” M’aturo davant la porta d’un edifici. M’imagino Gener entrant-hi amb el seu barret inconfusible, traspassant-ne el vestíbul per desaparèixer, lentament, en la fosca d’un passadís flanquejat per dues columnes dòriques.

Jordi Quer és escriptor

CasagemesPompeu Gener com a comte-duc d’Olivares, aquarel·la de Carles Casagemas,
de 1899, que es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here