Política de Barri
És urgent enderrocar aquest mite que aquí tothom és milionari i posar realitats sobre la taula
Carme Rocamora (@CarmeCRS)
Arribo a dos quarts de dues als Jardins de la Tamarita i m’espera el Pol al banc de fusta que hi ha just a l’entrada. Decidim endinsar-nos una mica cap al pulmó del parc, buscant ombra, perquè fa un sol d’aquells que en diem “sembla estiu!”. Caminant, m’assenyala un cartell on hi apareix “La Casa del Guarda” i m’explica com els veïns del Putxet havien utilitzat aquest espai. Ens parem a un altre banc, aquest sí, més amagat del sol, i començo a parlar amb el que és portaveu del Grup Demòcrata de Sarrià – Sant Gervasi. Veí del Putxet, va estudiar a l’Escola Frederic Mistral – Tècnic Eulàlia i després es va llicenciar en Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona. A la política hi va entrar de ben jove, el 2002, amb 17 anys. Va anar fent feina en l’àmbit del districte amb les joventuts (JNC) i el 2005 esdevenia conseller per primer cop, ja fa 12 anys. Des que va acabar la carrera, a més a més, presta assessorament econòmic al partit a diversos nivells: al Congrés dels Diputats o bé al Parlament.
En el mandat anterior vàreu aconseguir molts terrenys, però no vàreu acabar de desplegar els equipaments…
El més complicat i costós a Barcelona és aconseguir terrenys perquè és una ciutat on cada vegada hi ha menys espai. Durant els 4 anys de mandat vam obtenir terrenys perquè després es poguessin construir equipaments però amb 4 anys no es pot acabar tot. Els temps a l’administració són lents i hi ha uns controls rigorosos per assegurar que les coses es fan correctament i de manera transparent i amb el temps d’un mandat tot no es pot acabar. Ara el govern té l’oportunitat d’aprofitar la feina que vam començar; el mateix vam fer nosaltres quan vam finalitzar la Biblioteca Joan Maragall, iniciada pel PSC. De fet, a la inauguració vam convidar a l’alcalde Hereu i a Pasqual Maragall per tal de reconèixer la feina que havien fet en aquest projecte. Amb Vil·la Urània està passant el mateix que el que va passar amb la Biblioteca: nosaltres vam fer gairebé tot el procés de reforma – de fet amb un procés veïnal molt obert- i ara serà un equipament que inaugurarà Barcelona en Comú.
“Ser de l’administració significa
moltes vegades avançar-se a la jugada
perquè el món privat va molt de pressa!”Publicitat
La Sala Granados l’ha comprat l’Àbac. Ara què?
Considero que hi ha poca sensibilitat a l’hora de tractar aquests temes. Jo entenc que és complicat pel part del govern gestionar-ho perquè es tracta d’un edifici que es ven entre privats i és difícil fer-hi alguna cosa, però la qüestió és que el govern s’hauria d’haver preocupat de mirar quins edificis tenien interès cultural. Ser de l’administració significa moltes vegades avançar-se a la jugada perquè el món privat va molt de pressa! El Jordi Cruz té un negoci que li funciona bé i té tot el dret del món d’haver adquirit l’espai, de fet penso que és bo que hi hagi restaurants d’aquests a Barcelona perquè genera activitat, però l’obligació d’un govern és estar atent a quines coses passen a la ciutat. Per exemple, amb Vil·la Urània nosaltres vam fer-ho: era l’espai d’un astrònom del nostre districte, Josep Comas i Solà i havia fet ciència de primer nivell; ens vàrem preocupar que l’equipament es pogués aprofitar i que conservés el llegat d’aquest home que va fer una cosa extraordinària.
Com Muñoz i Ramonet, per exemple…
Exacte, durant el nostre govern va haver-hi la sentència amb la família de manera que vam aconseguir aquesta finca espectacular i ens hem compromès que tingui un llegat cultural. Així doncs, amb el tema d’Enric Granados el govern no ha estat prou atent a la sensibilitat cultural i això s’ha d’evitar que passi en altres casos.
Ara sembla que la culpa de no haver-hi casal per joves és pel govern, però vosaltres en el seu moment tampoc vàreu aconseguir posar-hi solució
Nosaltres sempre havíem proposat als joves del barri que es constituïssin com una plataforma legal i que es presentessin a gestionar un equipament jove del districte. Aquests projectes amb gestió ciutadana com la Casa Orlandai estan molt bé i sempre hem intentat que els equipaments municipals puguin ser gestionats per associacions del barri que funcionin bé. El tema és que els joves de #Notenimlloc no es volen constituir perquè això implica feina i compromís, significa presentar un projecte viable econòmicament i omplert d’activitats. Aquests equipaments, al ser municipals i per tant pagats amb els impostos de tots, han de complir uns mínims que garanteixin el seu funcionament. En cas de ser gestionat per joves, s’ha de garantir que serà obert a tothom i no només per amics i que es faran activitats de tot tipus.
Realment no es pot fer res amb el bus de barri?
Quan nosaltres estàvem al càrrec, TMB estava a punt de tancar amb una situació molt complicada i vam haver d’aplicar mesures gens agradables com encarir els preus dels bitllets per tal de sanejar-ho. Ara TMB ja ha passat la pitjor època i es pot començar a pensar a fer inversions noves a la xarxa de bus que millorin la xarxa actual, per tant s’hauria de poder fer. A més a més, es posen excuses que el barri té molts diners però sincerament, el tema del bus no té res a veure amb la renda de les persones ni amb res: el mateix dret tenen a anar amb un bus els d’un barri que els d’un altre. Hi ha barris que tenen més inversió que el nostre però jo el que demano és que com a mínim amb aquelles coses que siguin bàsiques no s’escatimi perquè hi ha molta gent gran que s’ha de desplaçar al CAP i sense bus no hi ha altra manera d’anar-hi que amb taxi. És un cas flagrant i si volguessin, podrien solucionar-ho perquè hi ha altres districtes on si s’estan instaurant aquests busos. És una qüestió de prioritats i pel govern aquest bus no és prioritat, està costant molt que hi hagi serveis pel districte que es posin com a prioritat a la ciutat.
“El mateix dret tenen a anar
amb un bus els d’un barri que els d’un altre”
I amb les Biblioteques?
Jo puc discutir que hi hagi districtes que necessiten més beques menjador que Sant Gervasi perquè segurament tenen un índex de pobresa més elevat, però igual que el que passa amb el bus de barri, és inexplicable que el nostre sigui el districte amb més escoles, més estudiants i més universitats i el que menys biblioteques té per habitant. A cada barri se li ha de donar els serveis que necessita.
“És inexplicable que el nostre districte sigui el districte
amb més escoles, més estudiants i més universitats
i el que menys biblioteques té per habitant”
Quines dues coses més urgents caldria solucionar ara mateix al barri?
El tema de la mobilitat. També el Carrer Balmes cal que s’arregli d’una vegada per totes, ja que no es tracta només d’abaixar les motos, sinó que estem parlant de la reforma d’una via estructural de Barcelona; és un espai que condiciona molt la mobilitat dels veïns de l’entorn i és una zona amb molta densitat de població. Tot i així no són les úniques urgències; el tema de l’habitatge es parla poc al districte i en proporció és el lloc on més s’han apujat els preus de tot Barcelona i és el districte amb menys inversió en habitatge protegit i en facilitats d’accés a l’habitatge; amb això ens trobem amb molta gent jove que es veu obligada a marxar del barri i igualment moltes vídues tenen pensions molt baixes i ara estan condemnades a viure d’una forma molt justa; hi ha uns problemes socials que massa sovint queden tapats per la imatge que té el districte de ser un districte ric. És urgent doncs, enderrocar aquest mite que aquí tothom és milionari i posar realitats sobre la taula.
