Arts i lletres: òpera

Marta Trius

El 2 de maig es va presentar al Centre Cívic Pere Pruna la 6a edició del cicle cultural Òpera en ruta, que aquest any ha estat dedicat al compositor italià Claudio Monteverdi per commemorar el 450è aniversari del seu naixement.

Òpera en ruta, coincidint amb el Dia Internacional de l’Òpera, proposa multitud d’activitats amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement d’aquest gènere musical. Totes les activitats programades es desenvolupen en els diferents equipaments públics i entitats locals del Districte a les quals aquest any s’ha unit la Casa d’Espiritualitat del Sant Felip Neri. I altres prestigioses institucions com el Liceu, el Palau de la Música i la Fundació Victoria de los Ángeles col·laboren amb aquest cicle cultural.

Durant la present edició s’ha pogut gaudir no solament d’obres de Monteverdi (considerat el fundador de l’òpera moderna), sinó també d’altres coneguts compositors com Donizetti o Rossini. El programa ha inclòs a més, un concurs sobre coneixements d’òpera, conferències, itineraris musicals participatius, espectacles infantils, concerts i audicions comentades com la que es va dur a terme el 2 de maig.

El Districte s’ompla durant uns dies
d’òpera per a tots els gustos

Així doncs l’Audició Comentada que va donar el tret de sortida d’Òpera en Ruta, va fer les delícies dels assistents amb un recital de cambra en un format original i innovador en el qual no solament vam poder gaudir de la música, sinó que vam conèixer més de prop els entrellats dels professionals de l’òpera. Sota la presentació del crític musical Xavier Chavarria es va establir un diàleg i una gran complicitat entre el públic i els intèrprets, en aquest cas la soprano Beatrice Jimenez-Marconi i el tenor Albert Deprius acompanyats al piano per Ricardo Estrada. Els tres van fer vibrar la sala amb les seves àries i duos operístics, i van treure el somriure de més d’un quan explicaven anècdotes ocorregudes durant les seves múltiples actuacions.

Òpera en Ruta és un esdeveniment musical d’envergadura que fa que el Districte s’ompli durant uns dies d’òpera per a tots els gustos.

 

Fent de la pèrdua, música

Juanjo Compairé

Concert d’òpera al Pere Pruna. A la imatge destacada, el Cor Actea.
Fotografies de Juanjo Compairé

Divendres 5 de maig al vespre, a un Centre Cívic Pere Pruna gairebé ple, va continuar la 6a edició d’Òpera en ruta. El cor femení Actea, format per 19 noies, dirigit per Carles Josep Comalada, amb l’acompanyament destacat d’Eduard Comalada al violoncel i de Maria Lluïsa Cortada al clavicèmbal, ens va oferir un recital de madrigals de Monteverdi. Cal recordar que aquest autor és el creador de l’òpera com a gènere musical i que enguany commemorem el 450è aniversari del seu naixement.

Els madrigals de Monteverdi juguen sovint amb les contradiccions i els contrastos i ens deixen claus per interpretar-los com si es tractés d’un trencaclosques. Si hi predominen els de caire malenconiós (especialment en aquesta ocasió, en què el recital duia el títol de Sospiri e lamenti), per a ell el plany i fins i tot la mort esdevenien senyals de vida. El primer madrigal d’aquest recital, Sì, ch’io vorrei morire (“Sí, voldria morir”), per exemple, és en realitat un cant eròtic on es van recorrent diverses parts del cos de la persona estimada en contínues pujades i baixades musicals fins a l’èxtasi final, quan el sentiment de total abandonament ens aclapara, com una “petita mort”.

Les veus femenines donen als madrigals, al meu entendre, una textura i un timbre més espiritual (i més, voltats com estem dels àngels pintats per Pere Pruna). Les llàgrimes d’un amant davant la tomba de l’estimada, cantades per veus de noies (i per l’expressiva veu de la soprano Eulàlia Ara) ens porten la sensació essencial de la pèrdua que tothom hem experimentat.

Les veus femenines donen als madrigals
una textura i un timbre més espiritual

Igualment, escoltem el Lament de la nimfa (unes criatures que diu Monteverdi “canten, toquen instruments, dansen, no volen ser vistes i, malgrat això, els ulls dels déus i dels homes, ocults i a l’aguait darrere els matolls, les anhelen. Són desitjades i algun cop estimen”). Aquest plany ens porta directament cap al Lamento d’Arianna, únic fragment conservat de la segona òpera de l’autor. Sentint-lo, ens podem imaginar com devia sentir-se l’autor, aclaparat per la mort sobtada als 16 anys de la cantant Caterina Martinelli, que vivia afillada a casa de Monteverdi i la seva esposa Claudia, on rebia classes de cant i a qui l’autor dedica aquesta peça inoblidable. El lament per la pèrdua, doncs, en aquest cas és ben real.

I així va passant el recital, puntejat per les animades explicacions que ens dedica el mestre Comalada perquè assaborim millor la música. Quan acaba el recital i per arrodonir la sessió, el cor ens dedica com a propina una versió coral d’Alfonsina y el mar, també un plany contemporani. Sortim, doncs, amb el cor commogut, amb una barreja de sensacions de tristor i de plaer per haver assistit a un recital irrepetible.

També us pot interessar: El Liceu ha vingut al Putxet!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here