Galvany – Turó Parc

Roser Díaz Martín

Jean Michel Folon (Ucle 1934-Mònaco 2005) autor de l’obra Un Oiseau (un ocell) situada actualment al Turó Parc, va ser en ple segle XX el que es coneix com un “Home del Renaixement”. Amant de les arts visuals, va començar con a cartellista i creador de tramoies al teatre. Més endavant la seva amistat amb l’escriptor italià Soavi, el va convertir amb il·lustrador de llibres.

De marcat caràcter liberal, va ser escollit l’any 1989 per dissenyar el cartell de la commemoració del segon centenari de la Revolució Francesa, llavors va néixer la seva icona, l’ocell. En aquest cas un gran ocell blanc sobre un fons blau i vermell. Perquè l’ocell és un element contradictori, representant des de la gàbia el més dur captiveri i fora d’ella, el símbol més clar i potent de la llibertat. Des d’aleshores, les seves figures quasi geomètriques i anònimes, formaven grups escultòrics amb figures d’ocells, sempre com a símbol de guia o trobada amb l’amplitud del món i el pensament

De manera contradictòria entre el fons i la forma, la matèria i la idea , les seves escultures cada vegada amb continguts més espirituals i intangibles, feien servir suports més densos. Així va començar amb paper , llenç i finalment bronze. Aquesta és la simbiosi del seu art, “pugem al cel des de la terra“

Un Oiseau reuneix les característiques de l’obra de Folon que serien.

— Crear un collage entre espectador i obra , de manera que neixi una pregunta en la ment del públic.

— Al voltant de l’escultura, hi ha una capa de silenci que surt del mateix misteri de l’obra, aquest silenci moltes vegades es confon amb elegància aconseguida amb línies netes i simples.

— L’obra esdevé una fletxa que et connecta amb l’alçada, guanyant verticalitat sobre horitzontalitat buscant la fugida de la terra, per això és tan important el sentit de l’aire. Les seves escultures necessiten un espai ample per fer arribar la seva expressivitat.

— En aquesta obra la seva essència és la Llibertat Nua, aquella que té un ocell quan surt de la gàbia

L’esperit de Folon era un esperit lliure, la terra massa curta i previsible l’ofegava, segurament la seva ànima vola com un ocell a prop del cel.

 

L’Oiseau, Jean Michel Folon

S’acluquen els ulls dels arbres i el dia arriba,
punyent, dolç, desitjat des de fa molt temps.
L’ocell, desperta amb la memòria tendra,
i l’artista esdevé silenci al seu cel.
Com un tòtem, fort, directe, trenca els núvols,
aixoplugat amb l’herba que creix al voltant.
Poeta, ocell, artista i home,
tot plegat, volant.
Bronze de fermesa, que cerca l’univers
i com una llança el travessa.
Fletxa que s’enlaira i crema el sol,
Oiseau de vida, que refila
esmicolant el lluentó dels estels.
I fa de la lluna el seu bressol.
S’acotxa cada nit en aquest parc,
per a ell, la millor gàbia en llibertat.
Enyorant el seu Déu, aquell artista,
que va fe etern un dia, el seu volar.

Roser Díaz Martín

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here