Diada de Pau Casals l'any 2016 © Javier Sardá

Turó Parc

Jesús Mestre Campi

Bartolomé Criado ens rep al seu acollidor despatx de Blaucolor, al carrer de Francesc Pérez i Cabrero, al cor del Turó Parc. Criado, president de l’Associació de Comerciants i Veïns del Turó Parc, és un activista veïnal que sempre està treballant per millorar el barri on viu i treballa. Ens comenta, per exemple, que amb l’escultor Ricard Váccaro, també veí del barri, estan pensant convertir l’avinguda de Pau Casals amb un “jardí d’escultures a l’aire lliure”, ara que l’Ajuntament ha acabat la remodelació del vial. Entre les seves principals preocupacions hi ha l’estat creixent de degradació del parc, tal com es pot constatar en unes fotografies que ha penjat al Facebook de l’associació: entre els anys vuitanta i avui, el parc ha anat a menys.

No tot són preocupacions. En aquest darrer any, el barri ha prosperat de manera espectacular: s’han fet moltes operacions immobiliàries perquè a molts estrangers els atrau la qualitat de vida que ofereix la zona, i un centenar d’empreses comercials o professionals han ocupat els locals que estaven buits. Avui tan sols quedes quatre o cinc locals per ocupar. Bartolomé Criado compara l’activitat del barri al d’una empresa, i diu que, per volum de negoci, podria ser la 19a societat espanyola. Cap a 20.000 persones es desplacen diàriament fins al barri per treballar a les oficines, els comerços o als habitatges particulars per fer-hi feines de la llar o de conserges d’edificis. És molta gent i pràcticament no disposen de cap mena de servei: al migdia, els podeu trobar omplint els parcs del barri amb les seves carmanyoles o entrepans per fer un mos, ja que no hi ha ni un trist equipament social que els pugui acollir amb dignitat.

Els residents del barri, molts d’ells gent gran, també pateixen la manca de serveis: el CAP més proper és prop de la plaça Adrià i si cal anar-hi, s’ha d’agafar un taxi perquè no hi ha un bus de barri el qual ha estat llargament reivindicat per l’associació de comerciants. Passa el mateix amb els mercats municipals o els centres cívics: Can Castelló és gairebé al cim de Monterols.

El progressiu canvi de conjuntura econòmica pot haver ajudat en les millores però Criado considera que els diaris de barri, com El jardí de Sant Gervasi, també hi han fet molt. Estan fent una labor social que la premsa generalista no pot fer. Molts veïns estan redescobrint el seu propi barri i són més conscients dels seus problemes i de les virtuts, que són moltes. Creu que la influència d’aquesta premsa de proximitat és fonamental pel coneixement de l’indret i per donar valor a la proximitat.
S’exclama que, per exemple, El jardí no rebi cap mena de subvenció municipal i que, per tant, depengui totalment de la col·laboració dels comerciants del barri. Criado també és crític amb la iniciativa municipal, ja que considera que és una vergonya que un barri com el Turó Parc, que aporta tant en impostos, no disposi d’uns serveis que, des de fa temps, es reclamen com ara un centre cívic que permeti a la gent gran reunir-se per fer les seves tertúlies i passar l’estona amb companyia. La medalla d’honor de la ciutat que fa poc li ha concedit l’Ajuntament, l’esperona a seguir la seva acció reivindicativa al barri, que es va iniciar els anys noranta en la creació de les places de Wagner i Joan Llongueras.

Fotografia destacada: Vista de l’avinguda de Pau Casals el 16 de juny, dia de l’homenatge al músic, amb Martí Carnicer, alcalde del Vendrell, Bartolomé Criado, Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, i Marta Casals, vídua del músic. Fotografia de Javier Sardá

Giravolt

Cavallets del Turó Parc. Fotografia de Roser Díaz Martín
Cavallets del Turó Parc. Fotografia de Roser Díaz Martín

Giravolt, giravolt, cavallets de fusta que ens porten al cel,
davant del parc, acaricien la pell.
Portant alegries dins dels seus cistells.
Giravolt, tot roda, miralls i cartó
I el minyons es gronxen rialles i plors.
Cavallets tan dolços, de tots el colors,
espien la lluna des del seu racó.
Quan tothom dorm i el silenci es greu
el mestre del xel·lo toca suaument.
I els cavalls s’enlairen, estels d’il·lusió,
cavalcant les notes, trencant la foscor.
El Cant dels ocells, envaeix el parc,
gira que gira i la nit ja se’n va.
El mestre al seu xel·lo a poc a poc fa callar.
I els cavallets tornen a rodar i rodar.
Passejant infants esperen pacients
les notes que mouen els seus sentiments.
Quan surt el sol, cavallets de fira
Però quan el capvespre s’enlaira
cada nit s’omplen de vida.

Roser Díaz Martín

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here