L’edifici i el pàrquing David

Memòria històrica

Albert Anglès Minguell

L’Edifici David al carrer Aribau 230-240, de 70 m de llargada de façana, estructura d’entramat metàl·lic, un garatge de 8 plantes i d’estil classicista acadèmic, és un referent en el món empresarial i en un lloc privilegiat de la ciutat de Barcelona, amb més d’un segle d’història. Els seus orígens primers s’han de cercar en el món del motor i dels cotxes dels inicis del segle XX.

Els primers vehicles de curses eren senzills patinets de quatre rodes amb direcció accionada per volant, anomenats “down-car”. Amb l’ajut de cotxes o mules, els pilots pujaven els vehicles fins a la part més alta de la ciutat, al Tibidabo, i es llançaven costa avall amb la màxima velocitat i habilitat possible. En poc temps, aquests prototips es feren molt populars a Barcelona, i van ser freqüents les competicions cap al 1910.

La construcció del primer vehicle prototip “David”, amb motor anglès JAP de 2 cilindres i un enginyós canvi de marxes amb politges patentat (que permetia pujar a 50 km/h), va ser enllestida al 1913 per Josep Maria Armangué amb el suport dels seus germans Lluís i Frick, de Ferran Comes, dels germans Morè, Puig, Arruga i dels membres d’importants famílies de Sant Gervasi com els Andreu, Roviralta i Sagnier. La idea va néixer a fi de poder motoritzar els patins “down-cars” perquè la pujada fins al cim de la muntanya no es fes tan pesada i donada la gran afició de Josep Maria Armangué i els seus selectes amics a aquest tipus de curses de baixada.

L’èxit d’aquest primer vehicle va donar peu a un dels fets més rellevants de la Barcelona de 1914: la creació d’una de les més novedoses i importants fàbriques d’automòbils de tota Espanya, la Sociedad de Autociclos DAVID S.A., el 14 de juliol, on els seus vehicles varen aconseguir grans èxits en competicions esportives d’àmbit nacional i internacional. Gràcies a això, amb 100 unitats venudes el primer any, el taller es va traslladar de l’avinguda Tibidabo al carrer Pallars del Poble Nou.

D’ençà un accident d’aviació el 1917, que va acabar amb la vida de Josep Maria Armangué, el control de l’empresa va passar a mans dels germans Moré, que van decidir crear una agència de lloguer de vehicles i fundar una companyia de taxis a partir de 1923, per tal de revifar l’empresa. El 1929 la producció de cotxes DAVID destinats a la indústria del taxi anava creixent. Donat el volum de vehicles assolit, el novembre del mateix any, es va encarregar a l’arquitecte Ignasi Mas Morell, autor de la plaça de braus Monumental al 1915, la construcció d’un edifici capaç d’allotjar a tots aquests vehicles i que, a la vegada, servís de taller. L’edifici DAVID va ser inaugurat oficialment al 1931, una obra emblemàtica d’inspiració industrial i d’aspecte neoclàssic, inspirada en l’“escola de Chicago”.

Els taxis David

Els seus taxis es van estendre per tota la ciutat de Barcelona, arribant a la significativa xifra de 1.000 vehicles, la qual cosa els donà una fama i prestigi considerables. Els xofers vestien d’uniforme i els vehicles DAVID tenien fama de còmodes i segurs, amb una petita figura al davant del David
de Miguel Àngel, com a símbol diferenciador. Al 1931 es varen unificar els colors dels taxis de Barcelona, creant la típica combinació de negre i groc actual.

Després de la Guerra Civil, el 1942, es va començar a parcel·lar l’edifici per tal de llogar l’immoble per a oficines, petites indústries i magatzems. D’aquesta manera, es converteix en el primer edifici d’alçada a Barcelona en el qual és possible arribar amb el vehicle i mitjançant rampes, fins a la porta del local. El prestigi de la companyia va augmentar amb la fabricació dels primers cotxes elèctrics, per la manca de benzina durant la postguerra, i la invenció del tricicle a motor. La industria va créixer ràpidament i DAVID va saber adaptar-se als últims avenços automobilístics.

El creixement del sector automobilístic va propiciar el 1958, la incorporació a l’Edifici DAVID d’una estació de servei a la segona planta, per abastir als vehicles de benzina i d’altres activitats de manteniment. D’ençà aquest període, l’edifici sencer va ser concebut com un gran espai pel pupil·latge i pàrquing, annexant els anys 1964 i 1965, part de les finques contigües en el seu procés d’expansió. Al 1967 es van inaugurar, amb gran impacte social i mediàtic, el pàrquing i la seva terrassa a l’interior de l’edifici. Dos anys més tard, el 1969, van obrir, a peu de carrer, les Galeries DAVID, que es van convertir en un nou centre comercial ubicat a l’emblemàtic carrer Tuset, centre de referència de la Barcelona del moment.

Les galeries comercials

Les Galeries es van adaptar a les noves tendències artístiques, ideològiques i estètiques del moment, així com els moviments culturals, concretat a la coneguda “Gauche Divine”, un corrent de gran impacte a la societat barcelonina de l’època. Aquest corrent va establir el carrer Tuset com un dels seus punts de trobada. Les Galeries DAVID van obrir bars i restaurants d’estètica innovadora, agències de publicitat, botigues de moda, etctot un nucli cultural, comercial i empresarial que Barcelona va saber aprofitar i explotar. El 20 d’octubre de 1973 foren remodelades i ampliades, esdevenint el famós i conegut Drugstore DAVID, amb un accés des de la Travessera de Gràcia.

Uns anys més tard, el 1975, al soterrani de Tuset 21 es van organitzar els primers mercats ambulants de la ciutat. Posteriorment, es va inaugurar un Frankfurt, obert fins a altes hores de la matinada i referent indiscutible de la vida nocturna barcelonesa. Després d’aquesta onada d’expansió, el Drugstore es va adaptar als nous temps com a Centre Comercial, amb nous locals i botigues, com la cadena de menjar ràpid Wimpy, la botiga Tuset Nuvis, un gimnàs DIR, un important centre de ioga i un supermercat de la cadena Mercadona.

Fonts: En motiu del centenari, l’any 2014, David SA va publicar un llibre que es pot consultar al web: www.davidsa.com/historia 

Fulletó Arquitectura històrica (A. Armesto i S. Tarragó)

Albert Anglès Minguell és històriador especialitzat en el Galvany