Laia de Ahumada, més enllà de les religions

gent del barri

Carme Rocamora

Aquest mes ens hem pogut trobar amb la filòloga i escriptora Laia de Ahumada, veïna del carrer Septimània, la qual ha dedicat la seva obra principalment a la temàtica de l’espiritualitat i la recerca interior. La Laia es considera apassionada i lluitadora, uns atributs que ha plasmat en els seus projectes, ja que és cofundadora de dues associacions de caire social: per una banda el Centre Obert Heura, dedicat a donar caliu i ajudar a recuperar la dignitat a les persones del barri en situació de sense llar, i per l’altra, Terra Franca, una associació que ajuda als nous joves pagesos, i entitats socials, a obtenir terres per poder viure i treballar del camp.

Per què la temàtica de l’espiritualitat?

De ben petita vaig tenir una certesa que em va empènyer a buscar el sentit de la vida, allò que t’explica el que has vingut a fer en aquest món. No va ser per cap influència familiar ni de l’escola, sinó una recerca personal. Per això he dedicat la meva obra a la temàtica espiritual.

Què entenem per espiritualitat?

L’espiritualitat es troba en l’origen de totes les religions i les alimenta. En paraules de Marià Corbí: “la religió és la copa i l’espiritualitat és el vi que omple la copa de les religions”. Jo he treballat l’espiritualitat que es troba dins, a la frontera i fora de les religions. L’espiritualitat és la capacitat de meravellar-nos, de transcendir-nos i d’encarnar-nos, d’anar més enllà del que som i de respondre’ns i donar-nos el sentit, i això podem fer-ho dins de les religions o per altres camins que no són els de les institucions religioses. Un moment o altre de la vida tothom s’ha de preguntar què ha vingut a fer en el món, i fer-ho. És important saber quin és el teu lloc en el món, i passar a l’acció, comprometre’t a millorar-lo.

Quin és l’objectiu de les teves obres?

Amb elles no tinc la intenció de convèncer a ningú, perquè l’espiritualitat és una cosa que forma part de cadascú. La intenció de les meves obres no és més que compartir, comunicar i transmetre l’experiència de l’espiritualitat a la gent que està en recerca, posar paraules a les seves intuïcions per poder apropar aquesta experiència.

Et vas donar a conèixer al debat públic amb Monges (Fragmenta, 2008).

Sí! Vaig entrevistar diverses monges catalanes de diferents ordes religiosos i treballadores en diferents àmbits, però totes elles amb la característica comuna de ser fidels a un desig profund que les fa viure plenament. Aquesta publicació tenia la intenció de desmuntar tòpics perquè a les monges se les considera persones sense cap interès. Algunes d’elles són ara ben mediàtiques, com Teresa Forcades, Victòria Molins o sor Lucia Caram.

La teva última publicació és la que més defineix la temàtica de l’espiritualitat: Espirituals sense religió, (Fragmenta, 2015)

Així és, és la que més plasma aquesta espiritualitat de què parlem. Una espiritualitat deslligada de l’àmbit de la religió, una espiritualitat que cada cop és busca més, per circumstàncies diverses: el consumisme, la pressa i la banalitat fan perdre l’essència d’un mateix i és així com la persona sent més la necessitat de buscar el sentit a la seva vida perquè res del que li venen no l’omple prou. Per tant, és un llibre que neix de la necessitat de voler conèixer aquesta espiritualitat que s’està vivint més enllà de les religions, fet a partir de catorze entrevistes, totes elles unipersonals excepte una, que està feta a una parella. Els requisits que demanava a totes aquestes persones entrevistades eren principalment tres, més enllà del fet evident que totes fossin laiques: primer, que dediquessin un temps a l’espiritualitat, segon, que la sabessin verbalitzar, i tercer, que estigués encarnada, que toqués de peus a terra. A més a més, el ventall de perfils és ampli ja que normalment l’espiritualitat es relaciona amb el món cultural (pintors, artistes, músics) però he inclòs a banda d’aquests perfils, el d’economistes, activistes socials…

És gràcies a treballar l’espiritualitat que vas fundar l’Associació Heura i Terra Franca?

Exacte, això és el que dèiem, que si analitzes el teu entorn hi veus les mancaces que té. A més a més, l’espiritualitat no està compartimentada: estem acostumats a dir que a la feina som d’una manera, a la família d’una altra i amb els amics d’una altra, però l’espiritualitat no és això, no és dual, forma part intrínseca d’un mateix i per això el fet d’obrir Heura i Terra Franca és una manera de treballar la pròpia espiritualitat. És una manera de ser tu, de compromís. L’espiritualitat no és una cosa desencarnada sinó que està arrelada a la terra; en el moment que busques respostes al món estàs cocreant i millorant-lo.

Així, com va anar la fundació d’Heura?

Va ser una interpel·lació. Cap als anys 90 començava a haver-hi persones dormint al carrer al nostre barri, fet que no era normal que passés a la ciutat més enllà dels carrers del Raval. Més concretament el que em va xocar va ser una persona que es va posar a dormir al portal de casa i no vaig ser capaç de dir-li res. Així vam contactar amb la fundació Arrels i a partir d’aquest moment un grup de gent ens vam reunir a la parròquia dels Josepets i vam fer una investigació del que estava passant al barri. Finalment vam muntar el Centre amb la intenció de crear un ambient molt local, una casa compartida per acollir i integrar aquest col·lectiu al nostre barri. Abans aquestes persones anaven pel carrer amb la mirada baixa i no saludaven a ningú, eren invisibles als ulls. Ara, un cop s’han conegut al Centre amb els voluntaris, alguns dels quals són del barri, van amb la mirada alta i tenen il·lusió per saludar, per formar-ne part. És una cosa petita, però molt important, perquè a Barcelona la gent no mor de gana, però sí de soledat, i en aquest cas, una mirada pot ser fonamental.

I després d’això vas col·laborar a crear Terra Franca…

Sí, Terra Franca és un projecte bastant més nou. Va néixer fruit del llibre A Cel Ras. Converses amb joves pastors (Pagès, 2013). És un llibre que vaig fer quan el meu fill va decidir anar a l’Escola de Pastors. Gràcies a això vaig contactar-hi i vaig descobrir que tota aquesta gent que està fent un retorn al camp té una espiritualitat amb uns valors molt potents d’austeritat, contemplació, solidaritat i cooperació. Però també vaig poder descobrir les seves limitacions per tirar endavant el seu projecte: aquesta gent, la majoria de l’àrea metropolitana, es troben que no tenen terres. Terra Franca neix per donar resposta a aquestes persones, o entitats socials, que busquen terres per conrear sempre d’una manera respectuosa i sostenible, és a dir de forma agroecològica. Aquest projecte està obert a persones que vulguin contribuir-hi, bé cedint terres en desús, o bé amb altres formes de col·laboració com ara donatius econòmics.

Aquesta espiritualitat que ha empès Laia de Ahumada a ser una dona compromesa amb el món, li ha permès ajudar persones que havien perdut el seu sentit a la vida i que havien vist frustrats els seus somnis i projectes. Tots podem aportar en aquests projectes socials solidaris ja que qualsevol aportació, per petita que sigui, acaba sent una gran acció.