La Mirada Jove

Casal Popular La Tecla

Dijous 9 de maig a la tarda. Dia feiner. Els infants surten de les escoles i se’n van cap a casa. El carrer Balmes és impracticable. Vehicles i soroll pertot arreu. La gent camina de pressa per les estretes voreres en aquest no-lloc que malauradament és bona part del nostre districte. Tot?

No! En un petit racó de la plaça Joaquim Folguera, un grup de veïns, sobretot joves, resisteix encara l’invasor. Formen part del desallotjat Casal Popular de La Tecla. Ja no tenen sostre, però el projecte es trasllada al carrer: un debat obert, una xocolatada i un taller de grafitis ocuparan la tarda.

La plaça deixa de ser un espai de pas per a les persones que, per desgràcia seva, només poden anar de casa a la feina i de la feina a casa, i es converteix en un lloc propi, singular. Un lloc en què la mobilitat s’atura, la indefinició del vianant s’esvaeix i les persones fan vida juntes al carrer.

Els estenedors, associats a l’espai domèstic, ocupen ara l’espai públic. Hi pengen gran part dels cartells que han anunciat les activitats de La Tecla els darrers 3 anys. Cinefòrums, assemblees obertes de tants moviments socials, seguiments de nits electorals, jams musicals, tardes de jocs o jornades feministes o antifeixistes. Activitats que ens han fet créixer individualment i col·lectivament treuen el cap ara a la plaça Joaquim Folguera. En forma de cartells i…

També en forma d’opinions dels assistents. Una vintena de persones debaten en rotllana com ha afectat a les entitats del barri el tancament de La Tecla. Parlen de manca d’espais, de la poca agilitat per organitzar coses ara i, sobretot, de com La Tecla ha aconseguit que moltes persones se la fessin seva i que fos el seu primer espai de socialització al barri.

Es constata la necessitat de tenir un casal popular autogestionat i se situa com a repte obrir-se encara més al barri, que sigui un espai d’ajuda mútua entre veïns i que arribi a gent no tan jove. Durant la jornada, de fet, són unes quantes les senyores grans que s’acosten a dir-nos que els sap greu que ens hagin fet fora i que no té cap sentit que molts locals de la zona es morin de fàstic, tancats i plens de pols.

Antifeixisme, associacionisme i igualtat d’oportunitats

La tarda acaba amb un taller de grafitis a càrrec de l’artista Bru Cortacans, que simbolitza l’esperit de la Tecla: ens ensenya el que sap fer i n’aprenem, entre tots ho practiquem i pintem cadascuna una part del mural. Hi pintem el que volem per al barri: antifeixisme, associacionisme juvenil, igualtat d’oportunitats… I una casa: una casa que simbolitza les quatre parets que es necessiten per continuar tirant endavant el projecte de la Tecla.

Perquè ens agrada molt el carrer i donar-li vida, però per fer-ho ens cal abans un local. Un local que assumeixi el caràcter públic i popular del carrer i que, com el carrer, uneixi aquells individus que justament el mateix carrer separa. Un local que serveixi per apropiar-nos de les fronteres.

El 9 de maig vam fer aquest acte també per tal de contribuir a fer barri, un dels objectius de la Tecla. Però no n’hem de parlar en passat, perquè el projecte continua viu, les assemblees es continuen fent i ens quedem al barri. Tornem a no tenir lloc, però hem vist que tenim dret a construir-nos-el i que ho sabem fer. Fem casal, fem Cassoles!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here