Manifestació per celebrar el tercer aniversari de La Tecla © Elena Bulet

Societat

Marco Renzelli i Elena Bulet

“No podreu desallotjar, la cultura popular”, cridaven aquest divendres a ple pulmó una cinquantena de joves pels carrers del districte. Des del Casal Popular La Tecla, es va convocar una manifestació per celebrar el seu tercer aniversari. El recorregut començava a la plaça Kennedy i acabava a la seu del districte. La manifestació es va aturar en punts clau com La Tecla o la seu del Districte, on es va llegir un manifest que recordava la història del casal i el paper que tenia al barri. Diversos policies van acompanyar la protesta, que va transcórrer de manera pacífica.

A seu de Districte, el jovent de La Tecla va llegir un manifest que incloïa diverses reivindicacions sobre la importància de l’organització popular: “Som moltes les que hem vingut aquí avui per cridar ben fort que La Tecla és del barri i que La Tecla no es toca”; “La feina feta a Balmes 386 ha estat molta i ha servit per recuperar el batec del barri, per cobrir moltes de les demandes del jovent (i del teixit associatiu) i també per descobrir que la llibertat té molt bon gust”; o bé “Els fruits d’aquests 3 anys de feina a Cassoles no es perdran així com així. Ans al contrari: el jovent del barri hem après que no ens aturaran si ens organitzem i tenim espais que ho permetin”.

A propòsit del desnonament de La Tecla

Escasses setmanes enrere el CSO La Tecla va ser desnonat sota circumstàncies qüestionables, sense previ avís es van trobar a les autoritats a dintre, obviant els passos corresponents. Simplement un dia, el propietari, el banc Sabadell, va decidir “recuperar” una propietat.

Però, amb quina potestat? Sí, hi ha un paper que diu que aquesta propietat és seva, però en la realitat, aquesta estava abandonada. Va ser la Tecla qui, donant-li vida, va impedir que l’espai fos una runa. Més enllà dels esdeveniments de cara al barri i les cures amb les veïnes que va dur a terme la gestora durant tres anys s’amaga un esforç de reformes fetes que, a títol social, han donat la propietat de l’espai al barri.

Ara bé, a títol legal, la propietat segueix sent del Sabadell. I aquí ve la pregunta, què faran amb aquest espai? Si mirem els precedents d’altres desnonaments, trobarem dues opcions: o bé l’edifici es quedarà acumulant pols o bé l’espai serà venut a una altra empresa. En el primer cas, l’única feina per part del banc per exercir la seva propietat és col·locar una porta de ferro a la fatxada. Un exemple del segon cas és “Banc Expropiat”, a la Vila de Gràcia, que després del desnonament va deixar el barri per transformar-se en un supermercat nou, en comptes de mantenir-se el necessari espai d’acció social que era.

Vivim en la societat del monopoli, en què és preferible tenir nombroses propietats encara que no es facin servir, que el saber que tothom pot tenir el seu espai. És la reflexió que em ve al cap amb cada desnonament, que lamentablement passen més sovint del que ens pensem. I amb cada desnonament, el barri perd una part de la seva essència. Per sort tenim poder, més del que ens pensem. També tenim eines. Doteu de vida els espais, assistiu a les convocatòries, lluiteu pels espais del barri! Que ja sabem que a les cases, si no se’ls dona vida, moren.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here