memòria històrica


Pep Arisa

El racó del districte Sarrià-Sant Gervasi que actualment ocupa el barri del Farró, als peus del turó del Putxet, estigué regat i limitat fins no fa gaires anys per dues rieres: per un costat, la de Sant Gervasi i, per l’altre, la de Cassoles.

La Riera de Cassoles en un plànol dels magatzems El Siglo, de Barcelona, de 1910.
La Riera de Cassoles en un plànol dels magatzems El Siglo, de Barcelona, de 1910.  A la imatge destacada, detall del plànol de Jaume Almera, de 1900, on es veu les trajectòries de les tres principals rieres del barri.

La riera de Cassoles, coneguda des de l’edat mitjana com a riera de l’Arija, tenia el seu origen al torrent de Can Gomis i al de l’Andalà en un dels vessants de llevant del Collserola. Recollia, després, les aigües del torrent dels Penitents i les que davallaven del sector nord de la muntanya Pelada pel torrent del Coll. Al passar per Vallcarca, la vall situada entre els turons del Coll o d’en Falcó i el del Putxet, prenia el nom de Riera de Vallcarca. Ens en queda com a testimoni el Pont o Viaducte de Vallcarca, construït entre el 1908 i el 1923, que salva el desnivell de l’antiga riera. Un cop a l’alçada de l’actual plaça de Lesseps passava, per on ara hi ha la Biblioteca Jaume Fuster, entre la masia de Can Alegre i el vell convent de Nostra Senyora de Gràcia. Un dels primers noms que es coneix de la plaça que hi havia davant l’església —segons unes escriptures de mitjans del segle XVII— és el de Pla de Cassoles. Potser per això, a partir del seu pas per aquest indret, la riera prengué el nom de Riera de Cassoles (1).

Passat el Pla de Cassoles, la riera continuava el seu descens per on ara hi ha el traçat sinuós de l’avinguda del Príncep d’Astúries. En aquest tram del recorregut, dins el barri de Farró, delimitada pel traçat dels actuals carrers de la Verge de Gràcia, de La Torre i de Mossén Xiró hi hagué —fins l’any 1850 en que va ser parcel·lada i urbanitzada pel nou propietari en Joaquim Castanyer— el casal, estables, era, horts i jardins de l’anomenada Torre dels Capellans una gran finca vinculada a la influent i antiga família dels Andarió.

Aquesta riera, en bona part del seu curs, constituïa el límit termener o “frontera” entre els municipis de Gràcia i de Sant Gervasi de Cassoles (i actualment entre els districtes municipal de Gràcia i Sarrià – Sant Gervasi). Per a facilitar la comunicació entre un i altre poble s’hi construïren diversos ponts. Per exemple el que l’any 1869 es proposà construir entre els carrers de Riego (Bretón de los Herreros) a Gràcia i el de Sant Felip (Saragossa) a Sant Gervasi, projecte que finalment és realitzà entre els anys 1871 i 1878. Aquest darrer any s’inaugurà, també, un altre pont entre els carrers de Sant Gervasi (Carolines) a Gràcia i de Sant Josep (Guillem Tell) a Sant Gervasi.

Aquest text inicia una sèrie
de tres articles sobre
les rieres de Sant Gervasi.

Més avall de l’actual carrer de Guillem Tell passava pel costat del bosc de la gran propietat La Fontana, situada en terme gracienc. La riera davallava, pendent avall, fins arribar a l’esplanada de la Creu Trencada (l’actual plaça de Gal·la Placídia) a l’entorn de la qual hi havia un reguitzell de grans propietats i senyorials masies: Can Regàs, Can Laforja i Can Grasses amb d’altres de més modestes com Can Cargolet o la Torre de Vallcabra. L’arqueòleg i historiador Miquel Brasó esmenta que en aquest indret hi hagué, també, “lo Mas de Cassoles” o Torre de la Creu Trencada, una gran finca limitada per la Travessera de Gràcia, el carrer Gran, la Riera de Cassoles i que arribava fins a l’actual Rambla de Prat (2).

La Creu Trencada

El basament de la Creu Trencada, trobat en el decurs d’unes obres a l’estació de Gràcia. Al fons, entre els murs de contenció, la llera de la Riera de Cassoles.
El basament de la Creu Trencada, trobat en el decurs d’unes obres a l’estació de Gràcia. Al fons, entre els murs de contenció, la llera de la Riera de Cassoles.

El nom de la Creu Trencada, utilitzat al llarg de molts anys, tenia el seu origen en la creu de terme que assenyalava la divisió territorial entre Gràcia i primer, Sarrià i després, Sant Gervasi de Cassoles. Segons Carreras Candi, el 1645 ja era coneguda l’existència d’un creu que s’erigia en un racó solitari, en els marge dret -en sentit descendent- de la Riera de Cassoles
que, a la vegada era un camí, i que de la vella creu només en quedava el basament. Aquesta creu trencada originà doncs, ja des del segle XVII, aquest topònim popular. L’any 1863 s’hi inaugurà l’estació de “Gràcia” del Ferrocarril de Sarrià. L’edifici estava dins del terme municipal de Sant Gervasi enlairat sobre uns murs de contenció per protegir-lo, precisament, de les rieres de Cassoles i de Sant Gervasi que hi confluïen una mica més avall (3).

A la Creu Trencada hi havia un aiguabarreig de les rieres de Cassoles i de Sant Gervasi que formaven una gran esplanada i es bifurcaven en la Riera d’en Malla, que recollia el caudal principal, i la Riera de Sant Miquel que baixava pel carrer que encara avui porta aquest nom i que, després, continuava per on ara hi ha el Passeig de Gràcia. La branca principal, la Riera d’en Malla, aigües avall, travessava l’actual Diagonal a l’alçada del carrer de Balmes i es desviava cap el d’Enric Granados. Poc després de passada la Diagonal hi havia l’anomenat Pas dels Ases. Els traginers no podien deixar de traginar els dies de fortes pluges, després de les quals els camins propers a les rieres estaven enfangats i intransitables. És per això que tenien camins alternatius lluny de les rieres que, ja ho sabem, a vegades –complint cadascun la seva funció- són incompatibles. El Pas dels Ases, que passava enlairat entre les rieres d’en Malla i la de Sant Miquel era un d’aquest trencants.

Quan la Riera d’en Malla arribava a l’alçada de l’actual carrer d’Aragó, recollia les aigües de la riera de Bellesguard-Mandri i continuava cap a la Rambla de Barcelona.

Pep Arisa és estudiós de la història del barri del Farró

Notes:

1. El mot “cassoles”, com el de “olla”, és utilitzat en rius, rieres i torrents per a indicar l’existència de gorgs en el seu recorregut. També es relaciona amb l’existència de bòbiles –en aquells indrets amb presència d’argiles- on es feien materials i objectes de fang i concretament cassoles i, encara, hi ha qui li atribueix un origen històric, molt antic, del temps del feudalisme.

2. Elsa Castellà; Les masies de Gràcia. Col·lecció La Font de l’atzavara, núm. 9. Taller d’Història de Gràcia. Barcelona, 2006. Pàg. 15

3. Josep Barillón: ‘La creu trencada’, a Mai enrera, Butlletí, del Club Excursionista de Gràcia, núm. 67, agost de 1930. Pàg. 104 i 105.

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here