Nomenclàtor
Jesús Mestre
És un dels vials més antics del barri, ja que va ser construït en època dels romans com a eix de comunicacions entre Barcino (Barcelona) i Arragone, una mansione o punt fortificat de la variant nord de Via Augusta, situat entre l’actual Sant Cugat i Sabadell. Els romans, experts enginyers, van construir la via uns metres per sobre de la riera de Vallcarca per evitar possibles desperfectes davant les habituals crescudes, de vegades violentes, d’aquesta riera. Aquest camí es va anar mantenint al llarg dels segles i es coneixia com el de Sant Cugat. Finalment, a la segona meitat del segle XIX, la Diputació de Barcelona va fer una reforma important fins a esdevenir una carretera que, a partir de la seva inauguració l’any 1880, va ser coneguda com passeig de la Diputació.
Aquest vial i més exactament la riera de Vallcarca assenyalaven els límits entre el municipi de Sant Gervasi de Cassoles i els seus veïns, Gràcia i Horta. Per aquest vial, també hi passava el tramvia que venia des de Gràcia i tombava per Craywinckel per arribar a la plaça de la Bonanova, un altre eix important de comunicació. Finalment, l’any 1908 es van iniciar les obres del pont de Vallcarca, un projecte complicat i laboriós que no es va poder completar fins al 1923, però que va assegurar unes fàcils comunicacions entre els barris del Putxet i Vallcarca. Aleshores el passeig de la Diputació ja va prendre el nom actual de l’avinguda de la República Argentina.
La urbanització del carrer s’inicià cap el 1860, quan la família Craywinckel va començar a parcel·lar terrenys a la part nord del vial, on s’hi van construir grans torres. A partir de 1880 també es va unificar la part sud del vial, per sobre de l’església dels Josepets i com a continuació del barri del Putxet, amb un tipus d’edificis i habitatges més populars i de caràcter més urbà, tot i haver també alguna torre com la de la família Comas d’Argemí, que encara existeix. A poc a poc el carrer va fer un barri tranquil, rodejat de muntanya però ben comunicat amb el centre de la ciutat, on van viure, després de la Guerra Civil, el matrimoni de poetes Carles Riba i Clamentina Arderiu, o el de pintors Rafael Rafols Casamada i Maria Girona. També el gravador Joan Barbarà, hi tenia el taller i habitatge, que encara porten els seus fills.
. . . . . . . . . .
La postal —de la col·lecció d’Andreu Vallpederas— és de cap al 1905, abans de la construcció del pont de Vallcarca.
