gent gran
Jesús Mestre Campi
La Marta Mestres i Rodon (1925) ens espera a l’àmplia sala principal de la Llar, al carrer Bigai 12. Ella, amb 90 anys, és la presidenta de l’associació que gestiona aquest centre fundat l’any 1980 a partir de la bona predisposició d’un grup de persones que volien ajudar la gent gran del barri a resoldre els problemes que tenien i que van comptar amb la col·laboració del rector de la Bonanova, mossèn Lluís Vidal. La parròquia els va deixar aquest local on diàriament s’hi reuneixen entre quaranta i cinquanta persones. Hi ha dies, com els dilluns, que estan dedicats als jocs de saló, d’altres dies a activitats com xerrades, tallers, concerts o teatre; sovint la Coral de l’entitat, formada per 52 persones, es reuneix per assajar, i molts dies es troben només amb el propòsit de compartir una estona amb la companyia d’amics i coneguts.
Poc després arriba Jaume Busquets i Mensa (1936), atrafegat perquè està omplint els infinits formularis que l’Ajuntament demana per justificar la minsa subvenció que el Districte ha aportat a la Llar l’any 2014. El sosteniment del centre s’aconsegueix sobretot a partir de les quotes dels prop de cent-cinquanta socis, més les aportacions puntuals per algunes activitats o excursions, i alguna subvenció privada que ens dóna valuós ajut, apart el que rebem del districte. Són recursos que els permet obrir cada dia el centre i, amb la valuosa aportació del voluntariat, organitza més de vint activitats mensuals. Algunes són tallers dirigits als usuaris més fidels i amb la intenció d’”estar en forma”, com ara les sessions de gimnàstica, de català, de conversa de francès, de musicoteràpia o d’exercici de memòria. Però sempre n’hi ha de més lúdiques com projeccions d’òpera, cinefòrums, xerrades, recordatoris de tradicions i festes populars o visites culturals.
El dimecres 25 de març hi ha l’Assemblea anual de la Llar —sempre ha funcionat com una associació privada i amb vida independent de la parròquia des fa més de vint anys, i com a associació catalana i amb personalitat jurídica a partir de 2003— i s’està preparant un relleu a la Junta Directiva. L’actual presidenta, la Marta, acaba el seu mandat de quatre anys. Tot i gaudir de bona salut, la seva edat l’aconsella propiciar la renovació parcial de la junta, cosa que mai és fàcil a les associacions. Però, si tot segueix pels viaranys traçats, en Jaume la substituirà al capdamunt d’una junta renovada. En Jaume està molt agraït a la Llar per l’acolliment que van fer a la seva dona en les fases inicials de la malaltia de l’Alzheimer, fent-li companyia i ajudant-la a mantenir una bona qualitat de vida. Ara la malaltia ha avançat i està ingressada, i en Jaume vol mantenir la relació amb la Llar. Els membres de la junta i l’equip d’acollidores, són les persones voluntàries que s’encarrega del dia a dia del centre.
El lema de la Llar és “acolliment i amistat”, ja que es considera que el principal patiment de la gent gran és la solitud: el pitjor de tot és sentir-se sol, tant en el dia a dia com en les festes quan tothom s’ajunta, com ara el Nadal. També està alerta per donar un cop de mà a aquelles persones amb dificultats econòmiques però que els costa molt de dir-ho, fenomen usual en un barri amb un nivell de vida alt. Així, seguint els propòsits de la seva fundació, el centre és un espai on la gent gran es pot reunir, parlar i fer coses, amb l’esperança que això ajudi a mitigar la solitud i a sentir-se acollits els uns pels altres. Cada cop és viu més anys i el dinamisme de centres com la Llar ens permet pensar que es té cura de la qualitat de vida dels nostres avis i àvies, i que ho fan ells mateixos que, en definitiva, són els més conscients de les seves necessitats. Ajudar a vèncer la solitud de la gent gran, però, és un repte de tothom.
