La Granja Experimental de la Diputació

Turó Parc

Albert Angles Minguell

En els anys centrals del segle XIX, durant l’època moderada de Bravo Murillo com a cap de Govern, es varen proposar diverses mesures per tal d’afavorir la modernització de l’agricultura arreu de l’Estat. Catalunya es va involucrar de seguida amb la creació el 1851 de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI). Fou en aquest ambient de revitalització de l’activitat agronòmica en què el 1853, el comissari regi d’Agricultura de Barcelona, Ramon de Casanova, proposà a Joaquim Maria Gassol de Sentmenat, marquès de Sentmenat i propietari dels terrenys del Jardi Botànic del Raval, canviar-los per uns altres ubicats al poble de Gràcia.

El 10 de març de 1854 s’autoritzava la permuta per una reial ordre i la Junta d’Agricultura iniciava immediatament les gestions oportunes. S’aixecaren inmediatament els plànols i el novembre s’efectuava el trasllat de les plantes, i un mes després s’acordà el títol d’“Experimental”, en comptes de Granja Model. Al febrer de 1855 es prenia possessió dels terrenys (unes 5,1 Ha) i s’iniciaven les obres d’adequació. El marquès va cedir així, els nous terrenys de la seva propietat a canvi d’una sèrie de condicions: una part havia de ser dedicada a un jardí botànic i l’altra majoria a una granja agrícola per a la formació de pagesos i agricultors. A part, el marquès finançava les despeses del trasllat, la construcció dels edificis i oferia una quantitat anual de diners per a les despeses ordinàries. L’operació donava prestigi social als Sentmenat, i deixava molt clar que aquest projecte només es podria dedicar en el futur, a les finalitats esmentades.

Publicitat

Els terrenys, situats dintre dels límits de la vila de Gràcia i a tocar de les Corts de Sarrià i de Sant Gervasi de Cassoles, ocupaven la finca anomenada Torre del Pla (enderrocada després per la creació de la Granja) a l’entorn de l’actual plaça de Francesc Macià. La part nord era delimitada pel curs de la Travessera de Gràcia i coincidia amb el Camp del Galvany i amb els terrenys on posteriorment si va construir el convent de les Caputxines, i el límit sud per carrer Coello (actualment Londres), mentre que en amplada abastava des del carrer Villarroel fins gairebé el carrer Comte Borrell. Amb el temps, complementaren les instal·lacions amb uns vivers al proper carrer de Muntaner.

La Granja Experimental de Barcelona va ser el primer centre oficial que havia establert el govern espanyol a Catalunya, oferia ensenyament agrícola de caràcter elemental i molt pràctic. Encara que depenia de l’Estat, la Diputació de Barcelona també hi va tenir una intervenció destacada. Apart de les pràctiques que es realitzaven als camps, els alumnes rebien un ensenyament teòric agronòmic (jardineria, horticultura i ramaderia) i d’educació estàndard (lectura, escriptura i doctrina cristiana).

Formació en agricultura

L’agrònom Jaume Llansó (1806-1862), cofundador de l’IACSI, va ser el primer director de la Granja Experimental, i va participar en la seva posada en marxa. Volia organitzar un curs agrícola pràctic per a alumnes interns tot utilitzant també uns camps annexos de pràctiques. El 24 de setembre de 1860 va rebre la visita de Isabel II, reina d’Espanya, a les seves instal·lacions ja en ple rendiment i plantades. Un any després de la seva sobtada mort, el 1863, es posava en funcionament de manera oficial la Granja Experimental Escola de Barcelona, amb la direcció durant cinc anys de Josep Tristany i Serret, que volgué assegurar la continuïtat del curs dissenyat pel seu predecessor. El mateix any de la inauguració, s’hi va instal·lar una estació meteorològica amb la finalitat d’estudiar la influència climatològica en els conreus.

L’any 1870, la Diputació de Barcelona va ser designada pel govern espanyol com l’organisme encarregat de dur a terme les finalitats formatives d’aquest projecte a la Granja Experimental. A partir de 1883, amb l’adquisició de nova maquinària, material i personal qualificat d’altres institucions clausurades, inicià una nova revifalla. El 1889, amb la direcció de l’aragonès Hermenegildo Gorria, la Granja va passar a dependre de l’Estat i creà una Escola de Pèrits i capatassos agrícoles. A partir de 1893 es creava per reial ordre una Estació Ampelografica pera  l’estudi de les varietats de vinya arran de l’arribada de la fil·loxera i, un any després, la Diputació recuperà la seva propietat, mantenint l’Escola Provincial d’Agricultura amb molt èxit en la formació de nous 150 pèrits als següents 4 anys.

Així doncs, a finals del segle XIX, la Granja Experimental va augmentar la seva activitat, fent tasques de quatre tipus: treballs d’experimentació i difusió agrícola, observatori, estació ampelogràfica i ensenyament de pèrits i capatassos.

L’execució del Pla Cerdà va topar frontalment amb aquelles instal·lacions que impedien l’obertura de la Diagonal, la urbanització de l’actual plaça Francesc Macià i de les illes de l’Eixample. Però no va ser fins el 1926 que la Diputació va cedir a l’Ajuntament els espais necessaris per l’obertura de l’vinguda Diagonal i la zona dels voltants. Un cop urbanitzats els esmentats carrers, la Diputació disposava de tres enormes solars buits, un d’ells arrendat al 1938 pels vivers i botiga del florista Andreu Batlle.

Després de la Guerra Civil, els antics terrenys de la Granja varen acollir també la pista de patinatge del Patín Hoquei Club. A partir dels anys 50, van sorgir problemes legals, donat el potencial valor immobiliari d’aquella zona. Els hereus de la família Sentmenat varen reclamar els terrenys no afectats per la Diagonal, emparant-se en què la destinació d’aquests ja no era la funció agrícola que havien acordat a la cessió inicial. Finalment, després de diversos plets i pressions polítiques, la Diputació va acceptar tornar els terrenys als Sentmenat a canvi d’una suma de diners xifrada en 135 milions de pessetes. El solar va restar buit fins a la construcció dels Magatzems Sears, actualment Hipercor.

Albert Angles Minguell és historiador especialitzat en temàtica del Galvany