Jordi Llorach

Segur que aquesta pregunta se la formulen moltes persones en veure el Pessebre amb un caganer incorporat. En els següents paràgrafs intento donar-hi resposta.

El barroc i el pessebre popular

L’art barroc presenta una decoració exuberant amb referències a la naturalesa, a la quotidianitat i a la nuesa dels cossos, característiques impensables fins a les hores. La magnificència de les obres no va ser gaire ben acceptada per la gent del poble que hi notava un motiu més del domini de les monarquies absolutistes i de les classes benestants. En canvi, si que va admetre la possibilitat de major llibertat expressiva que aportava. Per això, en contraposició, però a la vegada en paral·lel a l’art barroc oficial, es desenvolupà una forma d’expressió artística significada com art popular abarrocat que influí en les representacions del Naixement.

Des del seu origen, els Pessebres només s’exposaven en les esglésies i les mansions. Coincidint amb aquestes tendències, es van començar a fer a les llars, obrint-se un procés innovador tant en la forma com en el contingut. Així, els materials nobles es van substituir per d’altres més rústics, les escenificacions s’aproparen a l’entorn i les figures deixaren de ser luxoses per esdevenir senzilles i amb característiques singulars. Aquesta nova manera de representar el Naixement propicià el pessebrisme popular català tal com el coneixem avui dia.

L’escatologia en l’art i en les celebracions populars

La història de l’art mostra algunes representacions en posició escatològica. Se n’han trobat en excavacions i se’n veuen en decoracions d’edificis religiosos i civils d’arreu. Els especialistes els atorguen el sentit totèmic de bona salut, de símbols de deslliurament ‘d’allò que sobra’ per a obtenir la purificació del cos, de possibilitat de diferenciar entre el bé i el mal i de fecunditat en l’adobament de la terra.

Així mateix i des de temps molt antics, durant els dies del Solstici d’Hivern s’ha homenatjat ‘el sol renaixent’ que es comença a manifestar com l’element vitalitzador responsable de la rebrotada de la naturalesa esmorteïda pel fred. Aquestes celebracions ancestrals han tingut un marcat sentit escatològic, probablement per coincidir amb l’època de femar els camps com a contribució a la revifalla agrícola. En l’actualitat, encara es conserven alguns costums en aquest sentit. Per exemple, els pans i els tortells adornats amb detalls escatològics, de semblant manera com a les ‘mones’ de Pasqua s’hi posen ous, també símbols de fertilitat, les llaminadures que representen formes escatològiques i, sobretot, el tan celebrat ritual de fer cagar el tió per a obsequiar la mainada.

Teories sobre l’aparició del caganer

Amb tot, és probable que l’evolució conceptual i estètica del barroc i el relleu de l’escatologia en diverses cultures i èpoques, propiciessin l’aparició de la figureta del caganer, aproximadament durant el segle XVIII. Però, per què? La resposta és incerta. Només es poden exposar teories sense gaire recolzament documental. Així, estudiosos de les tradicions, per exemple Joan Amades, consideren la figureta com “un amulet de fecundació agrícola i de desig de millor sort tant de les collites com de les persones”. També, algú proposa que el caganer va ser afegit al Pessebre per posar de manifest l’oposició a un sector repressiu de l’Església. I, així mateix, hom suggereix que el caganer s’introduí per la influència de tendències racionalistes, més properes a l’objectivitat de la realitat que a la subjectivitat de les creences. De totes maneres, possiblement l’origen de la figureta s’ha de contemplar des d’un punt de vista més senzill: a algú se li va ocórrer representar un personatge complementari del Pessebre que en notar-se apressat per una necessitat imperiosa, se n’ha de deslliurar ràpidament, tot i formant part de la important representació. Sens dubte, una manera molt humana de concebre el tema.

Respecte el lloc on va aparèixer la figureta, hi ha qui suggereix que va ser en l’arc geogràfic que forma Itàlia, el sud-est de França i la Península Ibèrica, i fou a Catalunya on més arrelà, prenent característiques pròpies. Per això, convé preguntar-se si hi ha un altre col·lectiu que no sigui el català amb prou llibertat d’esperit i de pensament, per adoptar una figureta tan singular i incorporar-la a unes representacions curulles de sentiments. Pot ser, doncs, que el caganer sigui una representació del seny i de la rauxa que s’atribueix als catalans? Sigui com sigui, són necessàries investigacions científiques que desvetllin l’origen real de la figureta, amb l’aval de la documentació suposadament existent en biblioteques i arxius.

El futur de la figura del caganer

A la figureta, l’intueixo un futur problemàtic. Des de fa uns anys es comercialitzen figures extravagants que exalten una innecessària ‘cultura caganera’. La dèria d’originalitat, el sentit d’innovació mal entès i el mercantilisme oportunista, propicien disbarats. Per això, estic en desacord amb les figures personalitzades —futbolistes, polítics, etc.—, les que exageren el sentit escatològic, les que no tenen cap relació amb el Pessebre —per exemple, la urna del 9-N caganera— o les que ofenen sentiments —la imatge de la Mare de Déu de Montserrat caganera. És normal que la figura evolucioni, com sempre ho han fet les tradicions, introduint imaginació, disseny i nous materials per a fer-la. Però sense que això la desvirtuï, apropant-la més als personatges televisius de ‘Polònia’ que els propis de la cultura popular.

El caganer tradicional

Enfront d’aquesta moda arrauxada, amb poca solidesa cultural, els figuraires de prestigi continuen elaborant caganers tradicionals amb qualitat artística i amb l’única finalitat de formar part del Pessebre. Els encoratjo a continuar en aquesta línia. A la vegada, animo tothom a posar el caganer tradicional al Pessebre popular, amb l’única condició que ocupi un lloc discret, sense protagonisme. És una figureta complementària, però necessària per la humanitat que representa i pel bon humor que aporta. Humanitat i humor, excel·lents motius per a celebrar el Nadal amb tradició i sentit festiu.

 

Jordi Llorach i Cendre és col·leccionista de figuretes de caganers

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here