Sant Medir 2015. Fotografia de Javier Sardá

reportatge: festes tradicionals

El jardí

A les 8 h del matí del 3 de març ja hi ha moviment al bar restaurant Sant Gervasi del carrer de Sant Gervasi de Cassoles: allà es reuneix la colla Agrupació Bonanova per esmorzar abans de començar la diada. En Cristóbal, el cap de colla seu amb un company, amic de la infància però que ara viu a Tolosa, a França, i que ha vingut expressament per retrobar-se amb els amics, el barri i amb una de les seves tradicions festives més arrelades. Tot i que s’albira un bon dia, en Cristóbal, amb la jaqueta plena de condecoracions medines —i, per tant, moltes faves—, fa referència a la salutació del programa on es diu que “la indiferència i la falta de suport per part de les autoritats del districte, fan que cada any sigui més difícil seguir aquesta antiga tradició”.

A la plaça Frederic Soler, els tres cavalls de la colla atreuen l’interès de la canalla i els mòbils de les mares que els fotografien en tot detall. Una mica més avall, a la cantonada del carrer Atenes amb la Ronda de Mitre, si concentren una vintena de cavalls i cinc camions engalanats. Allà hi ha l’Ateneu, seu de la colla Antiga de Sant Medir, la colla degana de Barcelona amb més de 150 anys d’existència. També hi ha el bar restaurant Atenes, famós pels seus caragols, on alguns romeus acumulen energia per passar la jornada tot cruspint-se suculents entrepans. Els cafès i la cridòria volen arreu del local. A fora, els vianants queden sorpresos de trobar tal concentració equina en un indret tan poc adient, ja que les noves llambordes de les voreres de la remodelada Ronda no deixen créixer el mínim bri d’herba. Però això sí, de manera generosa s’hi acumulen les deposicions dels cavalls. La banda d’animació, Els Amics, està a punt per començar la cercavila pels carrers del barri i trencar a toc de percussió i timbre de metall la tranquil·litat del barri.

Poc més enllà, en ple Farró, la colla Humorística es reuneix en el seu punt de trobada tradicional, la plaça de Mañé i Flaquer que, no fa gaires anys, ha perdut un baluard: el bar Benet. Per això, els membres de la colla mengen l’entrepà als bancs que hi ha a la plaça i el cafè surt de dins de termos fumejants. Però hi regna l’optimisme; tal com diu l’Ester, la presidenta de la colla a la salutació del programa, “volem compartir amb vosaltres la nostra alegria i ganes de tirar endavant la tradició més dolça de tot el pla, i omplir-vos de caramels i dolços”. La peculiaritat de la Humorística és que els animals que passegen pel barri són rucs o burros, no cavalls com la resta de colles de Barcelona. Tres magnífics exemplars de rucs, uns animals estretament vinculats a la història del país, segueixen interessats les evolucions dels Tabalers de la Malèfica del20150308ElJardi05SantMedirSeleccionLaBordetaSantGervasi_DSC4776 Coll, la banda que acompanyarà la Humorística.

Entre les 9 i les 10 h del matí, totes les colles comencen les cercaviles pels carrers del barri, amb les bandes de músics i tabalers, els cavalls i rucs, i els camions plens de caramels que llancen amb generositat als pocs vianants que es troben, tot i que tendeixen a concentrar-se en alguns punts dels itineraris. sant medir15(1)A mig matí, totes les colles enfilen la carretera de la Rabassada per trobar-se, a les 13 h, a l’esplanada del Miracle davant de l’ermita de sant Medir, en una de les valls més formoses de Collserola. Allà, amb la resta de colles de Barcelona, segueixen la tradicional missa en honor del patró. Després hi ha dispersió general i cada colla va a dinar a llocs diferents: uns a les Planes, al20150308ElJardi05SantMedirSeleccionLaBordetaSantGervasi_DSC4944tres al Port Olímpic i finalment uns aposten per la proximitat d’un restaurant popular del carrer Pàdua.

A mitja tarda, les colles tornen als seus punts de trobada per reunir els efectius i muntar, de nou, la cercavila. Ara, de fet, es fa un trajecte directe fins a la cantonada de la plaça Lesseps amb Torrent de l’Olla on les colles de Sant Gervasi, Sarrià i Gràcia es concentren per fer la tradicional desfilada pel carrer Gran de Gràcia. Aquest any encapçala la comitiva la colla gracienca Victòria, del carrer Providència, però tot seguit desfilen les colles de Sant Gervasi per ser de les més veteranes; l’ordre de la desfilada és per antiguitat de les colles, excepte el primer lloc que és rotatiu. Allà, carrer Gran avall, les colles troben l’escalf de la gent, de molta canalla, que s’aplega a les voreres per recollir llaminadures i gaudir de tan acolorida i alegra processó. Fins i tot, ja a tocar dels Jardinets, hi ha una tarima reservada a les autoritats i on l’alcalde de la ciutat, juntament amb altres autoritats, contempla la desfilada.

Sant Medir té els seus propis defensors —i cada any poden comprovar que no són pocs!— i l’interès de la gent per participar de la festivitat. És una tradició antiga i, per conservar-la en bona salut, potser no cal fer res més que facilitar la feina als medins i fer més difusió de les seves activitats. Potser els nous temps no seran tan propicis com voldria la Junta de l’Agrupació: “Esperem que es dissipi aviat aquests núvols foscos i tornem a gaudir de l’esplendor de temps passats”, però cal ser conscients de quins són els valors que tenen les associacions civils, que són el que donen força les festivitats populars, tal com ens ho recorda la Junta de l’Antiga: “L’Amistat. És, no qüestionar. Saber escoltar i saber callar. Donar suport i fer una abraçada fraterna. Tenir solidaritat […] És donar suport a les decisions preses en els moments més negres. És respecte mutu. Generositat. És compartir. Donar sense esperar rebre. Això és amistat”.

 

Quadre de Sant Medir

20150308ElJardi05SantMedirSeleccionLaBordetaSantGervasi_DSC5646

M. Antònia Font Fernández

El dia de Sant Medir, els carrers de Sant Gervasi són un contrast cromàtic. En color, el cotxum de cada dia, circula que circularàs; en blanc i negre, els cavalls envellint (o envaint?) la Ronda del General Mitre, xino-xano. I al bell mig, els protagonistes, mudats per a l’ocasió; i les carrosses, engalanades a conjunt.

Si la gent circula en l’eix horitzontal, els caramels, rajos de color de la instantània en blanc i negre, van en trajectòria vertical (sense desafiar la llei de la gravetat). En la mateixa direcció que els caramels, les faves: diu la llegenda que Sant Medir en sembrava… I, deixant-se porta per l’eix horitzontal, se succeeixen les violetes i les orles, que, com els caramels, combinen amb la carrosseria del cotxum. Però ressonen molt millor que les botzines.

Per un dia, tanquen carrers i circula gent… però no hi ha cap manifestació, sinó la manifestació de la tradició. Ja ho veuen, no els he explicat gaire en què consisteix la festa, que això ja ho saben, sinó la perspectiva d’un vianant que s’ho mira amb ulls de fotògraf i escriptor.

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here