Jordi Corominas, amb el Senyor Rovira de la plaça de la Rovira (Gràcia) © Mireia Guilera

Cultura

Mireia Guilera

Jordi Corominas, nascut ara fa 40 anys, es declara fan del Sr. Rovira de la plaça de la Rovira del barri de Gràcia. Conegut per la seva fascinació per Barcelona, de la qual podríem dir que n’ha fet la seva feina, encomana a tothom les seves ganes de conèixer la ciutat

Professor, periodista i escriptor, ha publicat llibres gairebé sempre relacionats amb Barcelona, com El caso de Enriqueta Martí (Sílex, 2014). Ara ens presenta el seu tercer llibre en català: Paràgrafs de Barcelona, (Àtic de llibres, 2019) amb el qual de ben segur mirarem d’una altra manera la nostra ciutat. Li hem volgut preguntar pel nostre barri, i de pas també conèixer-lo a ell una mica millor. Això és el que ens ha dit. 

Per a qui encara no et conegui, qui és Jordi Corominas? 

Qui soc és una molt bona pregunta. Vaig néixer a Barcelona l’any 1979 i em dedico sobretot a escriure llibres i al periodisme, però també col·laboro a Ràdio Nacional d’Espanya i faig classes a bastants centres cívics. Soc un cul inquiet, i molta gent diu que semblo una ombra de Barcelona perquè no paro de passejar-la.

“El Jardí em sembla una iniciativa molt necessària”

Coneixies el nostre diari?

Sí, el vaig conèixer de casualitat tot cercant informació sobre elements arquitectònics de Sant Gervasi, i des d’aleshores m’agrada llegir-lo més d’una vegada: crec molt en el periodisme de proximitat i El Jardí em sembla una iniciativa molt necessària.

Quina relació tens amb els barris de Sarrià i Sant Gervasi ?

Doncs és una relació que s’ha modificat molt amb el pas del temps. Fins als 20 anys gairebé no vaig trepitjar el Districte, o almenys de manera conscient. Més tard vaig preparar un llibre, Matar en Barcelona, amb una editorial de Sarrià, Alpha Decay, i des del carrer de Jaume Piquet baixava caminant fins a Gràcia; d’aquesta manera m’esforçava per conèixer un territori del qual tenia poca o gens idea. Amb el pas dels anys, la relació també va canviar per començar a organitzar passejades per la ciutat, i em vaig enamorar molt del casc antic de Sarrià. De Sant Gervasi ja en parlarem: és més difícil parlar-ne de manera concreta per la seva extensió.

“Els barris són els petits estats de la República Federal que és Barcelona”

De ben segur que coneixes paratges desconeguts del barri. Ens en pots descobrir alguns ? 

De Sarrià recomano sempre el carrer Jordà, on hi ha la casa Jaume Vall d’Enric Sagnier, amb uns animals músics molt divertits que sembla que aguantin el balcó del primer pis. Un xic més enllà hi ha una casa amb símbols maçònics, quelcom bastant normal al barri, amb tota probabilitat perquè durant molt de temps hi van viure molts paletes. De Sant Gervasi destacaria molts indrets. Per mi és una espècie de perla per comprendre el camí de Barcelona amb l’arquitectura moderna. Al carrer Muntaner hi ha una casa molt emblemàtica de Sert; i si anem a la part més propera a Monterols, la seqüència del carrer Bach i més amunt el de Raset, em sembla imprescindible: és com si allà s’hagués començat a gestar un llenguatge diferent, amb Bofill i Coderch com a puntes de llança, gairebé els pares del que més tard arribaria amb els Jocs Olímpics.

“Pla definia Galvany com un “barri de carcamals””

Ens pots explicar d’on ve l’expressió “baixar a Barcelona” ? 

‘’Baixar a Barcelona’’ és una expressió que s’ha mantingut i que va néixer pel fet que molts dels actuals barris de la ciutat abans eren pobles. S’empra a Sarrià, sens dubte, però ja la tinc de Gràcia, on quan hi entres costa molt sortir-ne. Els barris són els petits estats de la República Federal que és Barcelona: tenen identitat pròpia, una història independent i hem de lluitar per defensar-la, i en aquest sentit l’expressió ajuda.

Antigament, Sant Gervasi era considerat un barri de pas. Creus que encara ho és? 

És difícil aquesta pregunta; per la grandària de Sant Gervasi. Abans era de pas i d’estiuencs. El 1948 Tristàn, pseudònim de Josep Pla a Destino, el definia com un barri de carcamals, i fa ben poc a un article jo vaig dir que mai hi passa res. Tot això és veritat, però mai hi ha una veritat absoluta. El veig com un barri de pas en determinats indrets: penso en els voltants de la plaça Molina, per la circulació. En d’altres em sembla que té un tarannà més concret de barri, com a la part de Galvany, mentre que a Monterols i a Modolell tot em sembla com mig desangelat, molt residencial i poc transitat per la resta de barcelonins, que acostumen a ser bastant mandrosos amb això de moure’s fora de la seva zona de confort.

Paràgrafs de Barcelona vol renovar el panorama de textos sobre la ciutat”

El teu últim llibre, Paràgrafs de Barcelona, podríem dir que és una guia per a conèixer Barcelona ? 

Es pot veure de moltes maneres. Pot ser una guia, però sobretot és una invitació a passejar Barcelona amb una mirada fora dels tòpics que també pateixen els seus habitants, massa acostumats a quatre llocs i noms bàsics. Al mateix temps, Paràgrafs de Barcelona, editat per Àtic dels llibres, vol renovar una mica el panorama de textos sobre la ciutat mitjançant el format i l’elecció dels indrets per on passejo, allunyant-me del centre i parlant molt més dels barris, la meva passió. 

I ja per acabar… què no t’hem preguntat i t’agradaria explicar-nos? 

Moltes coses, però les passejades i el periodisme s’assemblen en això, que mai s’acaben les preguntes ni la voluntat de conèixer més. Una cosa duu a l’altra. 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here