Política de barri
Carme Rocamora (@CarmeCRS)
Joan Manel del Llano va néixer ara fa 39 anys al barri de Galvany, on encara viu. És llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona i també ha cursat diversos estudis relacionats amb la comunicació científica i la correcció de textos. Ha treballat a diversos llocs de recerca i tecnologia i ha desenvolupat tasques de comunicació científica, també fent correccions de textos per a diverses editorials. Tot plegat, compaginat amb la tasca de pagès, venent fruita a cooperatives de consum.
Què fas en el teu temps lliure?
Abans m’agradava molt llegir i escriure, però ara, amb tanta documentació que rebo a la feina estic molt saturat de documents i lletres. El poc temps que em queda l’encamino al ciclisme i a l’activisme social i ambiental, perquè crec que al marge de la política institucional, l’activisme és necessari per fer avançar la societat cap a nous paradigmes.
Quin és el teu lloc preferit de Sant Gervasi?
Em decanto per les zones verdes ja que Sant Gervasi compta amb un teixit urbà molt dens, amb poc espai verd, i els parcs són necessaris perquè hi hagi una bona harmonia. Així doncs, m’agradaria dir el Turó Park, però tal com ha anat evolucionat darrerament ara mateix no té l’encant que podria tenir. Opto pel Jardí de Muñoz Ramonet, un oasi de pau que té un ús molt interessant en les diferents franges horàries.
Véns de l’activisme. Com hi entres?
L’estímul va ser el 15M. En aquell moment hi va haver un punt d’inflexió a la meva vida, i un cop hi entres, una cosa et porta a l’altra: he fet defensa del transport públic, de la sanitat, temes de protecció de Collserola, del Delta del Llobregat… Totes les coses que van sortint són un aprenentatge intens, i és molt bo veure com s’hi aplega gent experta i no experta en un camp, amb les influències mútues que s’hi produeixen.
I perquè la política?
És la roda de la vida que t’hi porta. Coneixia gent de Barcelona en Comú amb la qual havia coincidit en l’etapa activista a diverses manifestacions i actes. Em va engrescar veure que hi ha gent molt diferent de vessants acadèmiques, o bé de carrer. Ara que en formo part, em sobta la quantitat de feina que la gent fa dins de l’organització, remunerada o no: hi ha gent que de manera totalment desinteressada fa moltes hores per fer possible que tot rodi.
La feina de representació política implica
obligacions i responsabilitats,
però aquestes s’han de valorar en la justa mesura
i no s’han remunerar d’una manera exagerada
Els consellers portaveus de Barcelona en Comú cobreu un sou inferior (de 1800 euros mensuals nets) que els consellers portaveus dels altres partits. Per què?
Així ho vàrem acordar al codi ètic de Barcelona en Comú, que també implica altres obligacions. Dins el context de la societat en què vivim hi ha persones que tenen molt i d’altres que tenen massa poc. La feina de representació política és cert que representa moltes obligacions i responsabilitats, però aquestes s’han de valorar en la justa mesura i no s’han remunerar d’una manera exagerada. No poden ser ni uns sous elevats de 100.000 euros l’any, que és el que cobren alguns regidors, ni tampoc un sou mileurista. Ha de ser un sou que no representi un greuge perquè hi ha molta gent que ho està passant malament, i no pot ser que ens presentem dient que fem un partit amb uns principis completament nous i cobrar el mateix que els altres.
Heu pactat amb el PSC i ara tenim un regidor que és d’un partit que no va tenir suficients vots per tenir representació al districte. Com es justifica això?
Es justifica amb els resultats electorals. Teníem aquí un primer tinent d’alcalde (Pisarello) que tenia una agenda pleníssima i no podia dedicar-se prou al districte; i governar la ciutat amb l’alcaldessa i només 10 regidores i regidors suposava un repte molt arriscat. Pactar així amb el PSC va ser la solució per arribar a tot, i potser es podrien haver trobat altres maneres millors, però aquesta és la que hi va haver. Va ser una experiència amarga per a alguna gent de Barcelona en Comú, però també va ser un nou desafiament i una nova oportunitat d’aprenentatge; ara, l’acció de govern i la feina del dia a dia avancen sense problemes amb aquesta formula.
Galvany es queixa d’estar oblidat en els plans d’actuació
Amb la dotació inferior que tenim al districte, que ve de lluny i és difícil de corregir, no podem invertir-hi tant com voldríem. A Galvany tenim el problema que ara mateix hi ha pocs equipaments i solars municipals: sí que hi ha Can Ferrer i Can Ripoll (que no és de l’Ajuntament), però al districte hi ha altres equipaments buits o pendents de rehabilitar i per tant prioritzem donar-hi ús al més aviat possible. Tot i això, en l’àmbit de Galvany, rehabilitarem el Turó Park, cosa que no es va fer durant el mandat anterior i treballem perquè el Casal de Gent Gran de Sant Idelfons sigui de gestió pública, fet que ha de suposar una millora en els serveis i l’horari. S’obrirà també una part del jardí de Can Ferrer, Vil·la Urània serà un nou equipament per a la part baixa del districte i s’eixamplaran les voreres de Balmes i l’Av. Príncep d’Astúries. Som conscients que hi ha mancances, però algunes coses sí que s’estan fent.
I el bus de Galvany?
Estem intentant trobar una solució en aquest sentit, que és un dels temes principals del pla de mobilitat del districte que estem elaborant. Hem insistit molts cops a l’àrea de mobilitat i som conscients que existeix la plataforma veïnal que el demana. A més a més, vaig rebre un escrit del CAP de Galvany, i els vaig dir que fessin una carta que ens interpel·li a nosaltres perquè la puguem traslladar a mobilitat, per així tenir més elements per fer la demanda, però aquesta carta encara no l’he rebut. També hem posat en contacte alguns dels actors que sol·liciten el bus de barri; intentem enxarxar, encara que després sigui contraproduent per al nostre benestar polític.
Els joves segueixen sense lloc i hi ha el casal ocupat del carrer Bertran.
No és ben bé cert. A Casa Sagnier hi ha un grup de joves que pot usar el centre autònomament els vespres i tenen espai per deixar-hi les seves coses, i s’està treballant perquè el centre acabi sent un espai completament per a joves conforme el pla d’equipaments juvenils. A més, s’està parlant amb un altre grup de joves perquè puguin fer ús, junt amb altres entitats, de la petita casa del carrer Manacor, 1. I a més a més, hi ha el casal del carrer Bertran als quals els vam oferir la gestió de Casa Sagnier, fet que no poden assumir perquè no tenen suficients mans; així que els hem dit que endavant la feina: és evident que fan una feina interessant i omplen un buit necessari per al jovent, però també els hem recordat que tinguin en compte que hi ha veïnat al voltant i que no se’l pot molestar.
Quines prioritats d’actuació remarcaries ara mateix a Sant Gervasi?
És imprescindible millorar la mobilitat per tal de reduir el nivell de contaminació de la ciutat, la qual cosa és essencial per millorar la qualitat de vida: més bus, més carrils bici i eixamplament de voreres perquè la gent vagi més a peu. A més a més, la presència dels busos de barri o altres solucions de mobilitat local són imprescindibles per enfortir el teixit social, ja que serveixen per arribar als centres cívics i als centres de salut. Un teixit social fort permet que les demandes ciutadanes siguin efectives i que així el veïnat pugui tirar endavant projectes com ara la gestió cívica d’un equipament o la gestió ciutadana del Turó Park, iniciativa que s’ha dut a terme a altres parcs del món.
Ara s’està duent a terme una modificació revisió dels processos participatius.
Sí, estem revisant les normes de participació recollint també el que s’ha debatut en diferents debats presencials com el que es va fer a la Casa Orlandai. Creiem essencial, per exemple, separar l’Audiència Pública dels Consells Plenaris, per poder conciliar horaris, perquè aquests acaben més tard de les 12 i no és una hora raonable per potenciar que el veïnat escolti els polítics sobre els temes del districte. Amb aquesta revisió es tenen en compte tant els òrgans com els processos de participació (referèndums, consultes…). Així mateix, la ciutadania pot fer arribar més propostes a través del web decidim.barcelona, la mateixa plataforma que es va fer servir per elaborar el PAM i el PAD.
