Arts i lletres

Elena Bulet

El passat dimecres a la tarda, a la Biblioteca de Sant Gervasi – Joan Maragall, el periodista i escriptor Jordi Nopca resolia comptes pendents. Tot i que va ser dels primers en llegir Germà de gel, no va poder entrevistar l’autora en el seu moment. La primera reunió de “Trobades amb el món del llibre” li va oferir aquesta oportunitat.

JN: En el procés d’escriptura del teu llibre, què va ser abans, el que hi havia fora o el que quedava a dins teu?

AK: Primer vaig començar un estudi sobre els imaginaris polars. Volia estudiar l’imaginari èpic i realitzar un paral·lelisme entre la realitat polar i la realitat artística en temps de crisi. A més, les històries èpiques acostumen a ser lluites masculines i jo volia trobar-hi la part femenina. La qüestió de les emocions sorgeix després.

Així s’iniciava una agradable conversa que es perllongaria durant aproximadament una hora. I encara faltaria temps. Alicia Kopf, el nom artístic d’Imma Ávalos, va obrir-se a la vintena d’espectadors que escoltaven la conferència. A partir de les preguntes del periodista, l’autora explicava el procés de confecció del llibre. “Volia imposar-me construir una història, però no de manera convencional”, afirmava.

Una novel·la gens convencional

I és que el Germà de gel no té res de convencional. El jo narratiu de la novel·la es projecta a través de set figures diferents, que simbolitzen les escorces de la nostra identitat i la seva evolució al llarg del temps. Tal com reflectia la varietat d’edat dels assistents a la conversa, el llibre d’autoficció de Kopf ha triomfat en diversos tipus de públics. “Quan faig literatura, sempre estic buscant quelcom que no sé, que descobriré al final i el lector m’acompanyarà en aquest procés”, deia l’autora. Potser és aquest propòsit, o la narració en primera persona de tota la novel·la, o bé el tractament de tabús socials com ara l’autisme, la clau de l’èxit de la seva obra.

Fotografies d’Elena Bulet

JN: Com ha reaccionat el teu entorn després de la lectura del llibre?

AK: Quan hi ha reacció és que hi ha identificació. El que dic al llibre no és la veritat (gènere d’autoficció), ni vull que ho sigui. És un collage, una recreació a partir d’un paisatge. Al principi hi van haver xàfecs, però després es van convertir en aplaudiments.

Els dos interlocutors, que han estudiat Literatura Comparada i dues de les obres dels quals han estat guardonades amb el premi Documenta (Germà de gel el 2015, Puja a casa el 2014), han manifestat en tot moment la seva bona sintonia. El diàleg culminava amb les preguntes dels assistents. Alicia Kopf responia a la darrera qüestió: “Si vols escriure, el més important és que tinguis quelcom a dir i molta urgència per fer-ho”. Un punt final que tancava una experiència literària molt enriquidora. Germà de gel: de la idea al llibre, la primera de les “Trobades amb el món del llibre”.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here