Futbol i llibres

Arts i lletres

Casa Usher Llibreters

Hi ha coses que de partida sembla que han de ser oposades, i que si t’agrada una no et pot agradar l’altra. Si vas al futbol, no vas al teatre. Si llegeixes, no veus la televisió.

En l’única cosa que hi estem d’acord, és que és complicat fer-ho a la vegada però ens pot emocionar la Núria Espert fent de Rei Lear a dos pams nostre i el Messi inventant-se de nou el futbol en una sola jugada. Podem gaudir d’una lectura igual que enganxar-nos a una bona sèrie.

I ens poden agradar el futbol i els llibres.
Inclús els llibres de futbol

Un primer grup són aquells llibres que es poden catalogar d’assaig i que, a més de la part esportiva toquen la política, econòmica i social. Els autors són periodistes, sociòlegs, historiadors…

Un segon grup, les biografies de jugadors actuals sobretot però també històrics. Són exemples la col·lecció de Narrativa Blaugrana de l’editorial Saldonar que té llibres sobre la Història del Barça i sobre alguns jugadors mítics com Luisito o Paulino, o també l’editorial Al Poste amb biografies de jugadors de tot arreu, de diferents equips, de competicions i d’entrenadors.

I els entrenadors són el tercer grup: llibres que parlen d’ells i del seu mètode. Els solen escriure periodistes, que fan una anàlisi del que han aportat al futbol. Per exemple, Guardiola o Bielsa.

A nosaltres, el que ens agrada més és el quart grup: llibres escrits per aficionats, per apassionats del futbol, pels qui ho viuen i ho senten i volen explicar les seves experiències.

Un exemple conegut internacionalment és Fiebre en las gradas de Nick Hornby, que parla bé i malament del seu equip, l’Arsenal, i és el reflex d’una afició, de formes de comportament en un estadi i de maneres de viure victòries i derrotes.

En aquesta línia, la col·lecció que ens encanta és “Hooligans Ilustrados” de Libros del KO que va començar fa uns quatre anys i que porta el subtítol de “es el alimento de tuercebotas y fajadores”. Presenten com una alineació els autors, alguns de renom, com Enric González, Marcos Abal, Ignacio Martínez de Pisón… Tots parlen del seu equip.

El format dels llibres recorda aquelles llibretetes imprescindibles que portaven tot el calendari de la lliga i dades estadístiques complementàries. A l’agost tenies totes les jornades en blanc esperant cada setmana els resultats, escoltant el “carrusel” (el llibre del Logroñés li fa un homentage: “¡Goool en Las Gaunas!”), veient Estudio Estadio diumenge o llegint el diari dilluns.

Comences amb el llibre del teu equip, nosaltres amb Una insolencia d’Abal i amb el Cruyff il·lustrat a la portada. Llegeixes un segon perquè, encara que és el de l’Espanyol, l’escriu l’Enric González. I després t’enamores de la portada del de la Real Sociedad… i ja hi estàs enganxat. I revius el que vas viure i hi estàs d’acord amb totes les contradiccions i penses que en qualsevol cas està molt bé que s’escrigui sobre futbol.

Vetllades al pati de la Casa Usher 

El jardí

Amb l’arribada del bon temps, el pati de la Casa Usher s’ha obert a presentacions de tota mena de llibres i amb formats sempre diferents i singulars. La Marta Castells va presentar, el 18 de maig, el llibre Vegana i catalana, amb l’acompanyament d’un deliciós tast vegà. El dia 24, eren Sergi Pàmies i Frederic Porta que presentaven els seus llibres Confessions d’un culer defectuós i Barça inèdit, respectivament, en un format que imitava la tertúlia entre dos aficionats culers. Una tertúlia molt ben amanida per la fina ironia i grans coneixements futbolístics dels dos autors, i per la satisfacció de la nombrosa concurrència que omplia el pati pel doblet blaugrana acabat d’aconseguir. Els tertulians coincidien a considerar a la gent del Barça com una “tribu”, ja que comparteixen molts vincles que els uneixen, i que, ara mateix, ser del Barça també és una “religió” però no hi ha els teòrics per explicar les emocions, les passions o els sentiments. Pàmies va advertir dels perills d’un món del futbol que cada vegada està més controlat des dels despatxos i per uns interessos poc clars, i que va comparar als gàngsters de l’Amèrica de fa un segle.

El pati també està vivint recitals de poesia com el d’Elm Puig (Premi Vicent Andrés Estellés), el dia 25 de maig, entorn del llibre La invenció del sotabosc. O la de Joan Margarit el dia 31 de maig, que va emocionar a la gent que s’hi havia aplegat. Margarit, de jove, havia viscut al Turó Parc i té diversos poemes sobre els jardins.