Cireres ©CC0

Cuina de convent

Fra Valentí Serra

Hi ha hortalisses que podem trobar pràcticament tot l’any al mercat, mentre que d’altres tenen un calendari molt més reduït. Les verdures i la fruita de temporada es comercialitzen en el seu millor moment de maduració, que és quan aporten les vitamines que més necessita l’organisme. Per exemple, durant la tardor i l’hivern trobem a les hortes i als mercats tota mena de cítrics —taronges i llimones— car en venir el temps fred l’organisme necessita molta vitamina C com a prevenció dels possibles refredats. En canvi, a la primavera i a l’estiu solem necessitar fruites i verdures vitamíniques i remineralitzants.

Els antics caputxins solien recomanar, durant la tardor i l’hivern, la poma groga que es cull durant el mes d’octubre. És una fruita arrodonida i de pell molt llisa, amb la polpa tendra i dolça, agraciada amb un gust delicat i gens àcid. És una fruita ideal per coure al foc, i en resulten unes postres molt sanitoses per a l’organisme i especialment aptes per a estómacs delicats.

A taula, durant la primavera i l’estiu comptem amb la cirera, que és una fruita dolça i molt gustosa, un pèl àcida, afavorida amb moltes vitamines, nombroses sals minerals i dotada amb peculiars propietats diurètiques i depuratives. La cirera és una fruita especialment apta per a les postres estiuenques atès el seu caràcter refrescant i remineralitzant, especialment si es combina el suc de cirera amb tomàquet: d’aquesta poció és molt adient beure’n en temps xafogós. Per elaborar aquest suc refrescant, els tomàquets han de ser madurs i les cireres també han de ser madures i molt ben triades, amb la pell llisa i brillant, sense esquerdes, millor acabades de collir. Una volta escalfats i tretes les llavors dels tomàquets, se’ls lleva la pell i es trossegen i, semblantment, quan les cireres estan desossades i ben trinxades, s’han de barrejar amb el suc de tomàquet. Finalment, hom hi afegeix a discreció mel i canyella i quan tot està ben barrejat es posa el suc amb glaç o a la gelera, ja que, una volta colat el suc, s’ha de servir molt fred a taula a guisa de refresc.

Cal assenyalar que la compota de fruita dolça, aromatitzada amb canyella, ha esdevingut una de les postres conventuals i casolanes de gust més excel·lent que, a més de ser una menja saciant per l’organisme, el remineralitza i és de bon gust al paladar. A l’article vinent, si Déu ho vol, us vull parlar del pernil cuit, que és el pernil “elegant”.

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels Caputxins

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here