gent del barri

M. Antònia Font Fernández

Fran Ribera a l'Espai Putxet. Fotografies de Javier Sardá
Fran Ribera a l’Espai Putxet.
Fotografies de Javier Sardá

Entrevistem Francesc Ribera, president de l’Associació de Veïns i Amics del Putxet. Va néixer al barri de la Sagrada Família, a tocar de Gràcia, tot i que va criar-se molt temps a Torredembarra. No va ser fins al 1975 quan es va instal·lar al Putxet, amb la seva dona.

De la Sagrada Família al Putxet… quin canvi!

Enorme: només creuar la Travessera de Dalt, t’adones que l’aire canvia. Al Putxet, a més, la qualitat de l’aire és millor. I la de l’aigua també. Això sí, abans era un barri molt fosc.

Que potser ja no ho és tant gràcies a l’Associació de Veïns i Amics del Putxet. En quines circumstàncies es fa crear?

Cap a l’any 1993 o 1994, caminant per l’avinguda de la República Argentina, una nena d’uns 10 anys li va preguntar a la seva mare per què en un barri tan maco com aquest hi havia descampats plens de rates. Això a la mare, la Mónica Marambio, li va xocar i ho va plantejar a l’escola Las Siervas de San José que estava on actualment hi ha l’Escola Súnion, i d’aquí en va sortir una plataforma per reivindicar les mancances del barri. Doncs bé, aquesta plataforma va créixer i el 1996 es va constituir en l’Associació d’Amics i Veïns del Putxet, amb la Mónica com a primera presidenta.

Vostè des de quan hi està vinculat?

Des del principi. Primer en vaig ser el secretari i des del 2004 en sóc el president.

On us reuníeu abans?

No teniem cap lloc, a casa nostra. La primera seu social que vam tenir va ser el 2001, a la Tamarita, i el 2011 o 2012 ens van adjudicar un local a l’Espai Putxet (on fem l’entrevista).

Amb el temps heu aconseguit una xarxa de col·laboradors força àmplia…

Vam sortir al carrer per anunciar-nos, i suposo que en veure el que aconseguíem, la gent s’hi va anar apuntant. I encara a dia d’avui, que a més tenim Internet: no som una Associació que ha anat a menys, ben al contrari, som unes 200 famílies (les quotes són familiars).

Tanmateix, us anuncieu com a veïns i amics.

Sí… però també hi ha gent que estudia o treballa al Putxet. Els comerciants, per exemple: hi ha molts establiments associats, com es pot veure al fullet Putxet Actiu. Informatiu de l’Associació de Veïns i Amics del Putxet.

Cada quant surt Putxet Actiu?

Surt tres cops a l’any, amb una tirada de 2.000 exemplars, i hi expliquem el que hem aconseguit i el que tenim pendent d’aconseguir. S’ha de dir que aquest barri, tot i formar part del districte Sarrià – Sant Gervasi, és més aviat perifèric, i de vegades cal que els grups siguin petits perquè ens puguem ajudar millor: Sant Gervasi és molt gran i nosaltres vivim entorn d’un turó on no s’hi feia res.

Certament, el Parc del Putxet és la joia del barri. Quines altres fites heu assolit?

Lògicament, els jardins de Mercè Rodoreda, si bé trobem que podrien estar una mica més ben cuidats. També hem aconseguit l’Espai Putxet i el poliesportiu, semàfors, aparcaments i les escales mecàniques dels carrers de Roma i Claudi Sabadell. Tot això lluitant i treballant: per fer la millora més elemental s’han de fer tràmits i més tràmits.

I encara reclamem l’espai del carrer de Manacor 1, la casa Tosquella i la clínica Sant Josep, que ja sabem que és privada, però algun equipament s’hi ha de fer. Ah, i que arreglin les voreres dels carrers, després de 20 anys! Si n’arrangen un a l’any ja és glòria! Que comencin per l’avinguda de la República Argentina, que és un carrer principal on no es pot passejar.

Sant Gervasi és molt gran
i nosaltres vivim entorn d’un turó
on no s’hi feia res

Quina relació creu que hi ha entre el Putxet i la resta de barris de Sant Gervasi?

Com que som a dalt d’un turó que a sobre és a la frontera del districte, no ens arriben les coses que arriben a zones més cèntriques o amb més solera. El Putxet és un barri agradable i tranquil, però això no vol dir que no tinguem drets. D’acord que la nostra piscina és motiu d’enveja d’altres barris, però nosaltres podem tenir enveja de les voreres ben arranjades i de les places que no tenim.

Al voltant d’aquesta calma hi ha viscut una colla d’artistes…

Malgrat la fama, al Putxet hi vivia molta gent liberal de tots els estrats socioeconòmics (perquè no tots els artistes són adinerats). Abans també hi havia les cases que ens donaven identitat, que han caigut perquè altres edificis vagin amunt: això vol dir que podem acabar convertint-nos en un barri fred, on la gent no es coneix. L’orografia del Putxet és difícil, però tenim l’esperança que un casal de barri pugui fomentar la bona convivència.

Creu que el Putxet i el Farró constitueixen un sol barri, al marge dels administratius?

El Putxet és el Putxet i el Farró és el Farró. Som amics però som diferents: ells viuen a la falda del turó i tenen una altra manera de fer.

Concert de jazz als jardins de Portolà, durant la Festa Major del Putxet d'enguany. Fotografia de Javier Sardá
Concert de jazz als jardins de Portolà, durant la Festa Major del Putxet d’enguany.
Fotografia de Javier Sardá

Com valora la Festa Major d’enguany?

Després de 17 anys, ja és una festa consolidada, amb unes actuacions com aquell qui diu tradicionals (hi ha qui diu antiquades, però la gent demana havaneres). De tota manera, cada any proposem activitats noves, esperant que tinguin acceptació. Val a dir que no tenim cap plaça major, només el parc, però no ho podem centralitzar tot allà perquè a la gent gran li costa d’arribar-hi.

I pel que fa a la Comissió de Seguiment?

(Bufa). Jo penso que és una cosa que s’ha de fer i… tant de bo el que s’hi parla es complexi. Des del Putxet exposem cinc necessitats, i al Farró igual, però es valora si són prioritàries o no.

Quins són els seus espais preferits?

N’hi ha uns quants de molt macos: tenim un parc envaït pels gossos però relativament ben cuidat i amb unes vistes precioses, tenim els jardins del carrer de Portolà… Aquí sempre hi ha detalls per mirar.

Per acabar, tinc entès que hi ha hagut tres petits incendis al Parc del Putxet. Què en podeu dir com a president de l’Associació?

Oficialment no hem tingut cap comunicació, però uns veïns ens han dit que un grup d’incívics va trencar i cremar branques al parc per la revetlla de Sant Joan. És un afer perillós. Com hem fet sempre: la comunicació, en assumptes com aquest, es demostra que és vital.

I fins aquí l’entrevista d’aquest mes. Segurament seria molt demanar que en tornar de les vacances hagin arreglat les voreres del Putxet en lloc de perdre el temps desarranjant. Però espero que no sigui demanar gaire que gaudim de l’estiu, de les vacances i d’aquestes hores de llum que, com sempre, marxaran per tornar. Igual que el veïnat, si Déu vol.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here