treballant a Sant Gervasi

Fotografies: Javier Sardá; textos: Javier Sardá i Jesús Mestre Campi

Una prestatgeria amb mostres d’alces de calçats. A la imatge destacada, Francesc Coher fent feina al taller on ha reunit maquinària especialitzada molt moderna. Fotografies de Javier Sardá
Una prestatgeria amb mostres d’alces de calçats. A la imatge destacada, Francesc Coher fent feina al taller on ha reunit maquinària especialitzada molt moderna.
Fotografies de Javier Sardá

En Francesc va néixer l’any 1969 en una família sense cap relació amb el món del guarnimenter. Abans d’obtenir el títol de ‘Mestre artesà sabater’ ja es tacava les mans amb tintes treballant com a impressor. Avui utilitza l’experiència del color i dels pigments en la restauració del calçat que li arriba per la porta de la botiga del carrer Marià Cubí, 57.

El 1988 deixo el món de la impressió perquè sentia la necessitat de desenvolupar idees pròpies amb en Lluís, un amic del poble de Lliçà de Vall, obren “un ràpid” amb maquinària petita. Era al carrer Pi i Molins, a Nou Barris, i van batejar l’establiment com Ràpid 2002, per ser dos socis i un nom de futur… Al cap de quatre mesos van decidir desplaçar-se al barri de Sant Gervasi, on la majoria de les sabates que circulaven pel carrer eren de més qualitat i els seus propietaris donaven valor al vestuari en les seves relacions socials.

La personalitat d’en Francesc el va portar al camí de l’artesania mecanitzada sense donar prioritat als terminis de producció. S’apunta a nombrosos cursos a l’escola del gremi, adquirint els coneixements necessaris per treballar amb sabates de qualitat. El primer Ràpid Coher (1989-1993) l’obra en un local de 12 m2 al carrer Dénia, 14, però va quedar petit ben aviat. Es va traslladar aleshores al carrer Laforja (1993-1998), en un local més espaiós. Uns anys més tard va ampliar el negoci obrint Ràpid Coher 2 (1996-1998) a Príncep d’Astúries, 36, que va suposar una inversió que no va complir les expectatives per confiar en un treballador que no s’ho mereixia.

‘Disposa d’una botiga i un taller
amb més de 100 metres quadrats,
al carrer Marià Cubí’

20160315ZapateriaArtesaCescCoherTrabajandoSantGervasi_031 copiaVa obrir un nou local al mateix carrer Laforja cantonada amb Alfons XII, (1998-2010) fins a trobar l’espai actual, amb més de 100 metres quadrats, al carrer Marià Cubí. Decidit a reinventar el servei i orientar la seva manera d’entendre la professió i el treball d’artesania amb materials de primera qualitat, tant les pells com les gomes i d’altres que formen una sabata, dissenya un espai que li permet una recepció espaiosa i amb decoració amb al·lusions a la tradició de l’ofici. I, sobretot, un espai de taller per fer la restauració i la creació de calçat.

Vistes del taller on conviuen eines tradicionals amb altres de modernes, però totes elles especialment escollides per l’artesà sabater. Fotografies de Javier Sardá
Vistes del taller on conviuen eines tradicionals amb altres de modernes, però totes elles especialment escollides per l’artesà sabater.
Fotografies de Javier Sardá

La necessitat de combinar atenció personal als clients i el treball especialitzat sense interferències, l’ha portat a establir un horari partit. El temps dedicat al taller rendeix millor amb el coneixement de les necessitats transmeses pel client en els horaris d’atenció al client.

La feina d’artesà és important per a alguns dels seus clients procedents de serveis de traumatologia, amb la fabricació d’alces correctores ortopèdiques, o calçat a mida, permetent solucionar problemes mèdics.

Amb més de la botiga de comerç electrònic, el web és un aparador virtual, una targeta digital que el projecta més enllà del local de Galvany, a tota la ciutat de Barcelona, fins i tot a la resta de Catalunya i d’Espanya. La seva motivació per conèixer, aprendre i el reciclatge constant i diari, l’ha portat a viatjar habitualment des de l’any 2007, assistint a cursos a Alemanya, Barcelona i Alacant, buscant les millors tendències, materials i tècniques per poder oferir calçat de moda clàssica o avantguardista, coordinat amb el fons d’armari. Però en Francesc també és molt conscient de l’antiguitat del seu ofici, un dels pilars de la menestralia de l’edat mitjana, i que avui és un dels pocs mestres artesans sabaters que queden al país.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here