gent gran

Edurne Iturmendi

El nostre cervell és fruit de l’evolució genètica i és l’òrgan que regeix tota l’activitat del nostre organisme: la respiració, la motricitat, les emocions, … i la COGNICIÓ. En una persona adulta, el cervell pesa aproximadament un quilo i mig i conté cent mil milions de neurones que són capaces d’establir múltiples interaccions entre elles tot creant una enrevessada xarxa neuronal capaç de permetre l’aprenentatge. En les connexions, o sinapsis, es recull i es fixa el que aprenem. Són la base de la memòria.

Però, què passa quan disminueix o falla la capacitat neuroplàstica de les neurones? Entre les persones d’edat avançada existeix una preocupació davant alguns episodis de pèrdua de memòria. Però no sempre aquesta pèrdua és patològica, sovint, és fruit de dificultats per focalitzar l’atenció pròpies de l’envelliment. El problema rau quan hi ha una lesió cerebral, moren més neurones i sinapsis del que és normal i hi ha dificultats per funcionar en l’entorn quotidià. Llavors, sí que hem de sospitar que pot haver-hi una demència.

Sigui la pèrdua de memòria normal o patològica el que és molt important és mantenir una estimulació cognitiva o mental tota la vida a fi de facilitar i protegir les connexions neuronals que aixopluguen els nostres records, coneixements, aprenentatges, experiència. A més de fer exercici físic moderat, mantenir una activa relació amb l’entorn, practicar aquelles tasques intel·lectuals que més ens agraden, un exercici que segur fem, de manera conscient o no, individualment o en grup, espontàniament o en una sessió estructurada, i que ajuden a protegir la memòria i la identitat, és la reminiscència entesa com aquell procés natural, universal, innat, d’evocació de records, que es caracteritza per un retorn del passat per construir el relat del propi itinerari vital.

La vellesa sol ser un moment privilegiat d’introspecció per fer un passeig, un balanç, una revisió de la historia de vida, emfatitzant certs episodis, renovant certs records, fent encaixar capítols. En fer-nos grans i naveguem entre el record i l’oblit, és molt important poder articular el relat de la pròpia existència, des dels seus orígens fins a l’actualitat. Tothom sap que la persona gran és propensa a recordar i rememorar, de manera reiterada, allò més llunyà mentre oblida ràpidament allò més pròxim, la qual cosa té la seva lògica perquè els aprenentatges que adquirim primer són els més útils per la supervivència. A l’hora d’acompanyar cal entendre el pes de la memòria remota i també saber que allò que gravem a la memòria relacionat amb unes emocions s’emmagatzema millor.

El 21 de setembre se celebra el dia mundial de l’Alzheimer, una malaltia que es caracteritza per la pèrdua de la memòria i de la identitat. Facilitem la reminiscència i afermem el Jo dels que la pateixen per combatre aquesta malaltia atroç. I quan els oblits siguin majors que els records, siguem l’entorn els guardians de la memòria i recordem la identitat dels qui s’apaguen.

Edurne Iturmendi és educadora social

Fundació Uszheimer
Centre de Dia i Unitat de Memòria

Passatge Forasté, 11-13, 08022 BCN
Tel.: 93 418 65 65
fundacio@fundaciouszheimer.org
www.fundaciouszheimer.org
http://www.premisoletura.com

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here