explorar el jardí

Maria Josep Tort

Grup d’ombús al centre dels jardins. Fotografia de M. J. Tort
Grup d’ombús al centre dels jardins.
Fotografia de M. J. Tort

Els jardins públics de Piscines i Esports estan situats a la part sud de la mançana que s’inscriu entre els carrers Dr. Fleming, Bori Fontestà, Ganduxer i Santa Fe de Nou Mèxic. Amb una superfície d’una hectàrea, els jardins conviuen amb un complex esportiu i d’oci molt freqüentat pels barcelonins. El seu aspecte general recorda els jardins de moltes capitals europees on dominen grans extensions de praderia ombrejada per arbres de port i alçades diferents.

jardins PiscinesAbans d’entrar per l’accés de Dr. Fleming i Bori Fontestà, podem observar un exemplar centenari de pi blanc, alt i robust -vestigi de la vegetació autòctona primitiva-, que presenta unes arrels superficials molt vistoses. Dins el recinte trobem un espai obert i assolellat que acull un conjunt de baladres (Nerium oleander), margallons (Chamaerops humilis) i palmeres (Phoenix canariensis) que s’emmirallen en un estany semicircular que ens dóna la benvinguda. Més enllà, es dibuixa una extensa praderia de geometria regular, solcada i limitada per camins i en la qual una munió d’arbres contribueixen a configurar un espai ombrívol molt adient per a la pràctica de l’esport, l’oci i el lleure.

El conjunt d’arbres, alguns dels quals són exemplars molt longeus, està format per tipuanes (Tipuana tipu), ombús (Phytolacca dioica), freixes (Fraxinus excelsior), robínies (Robinia pseudoacacia) pollancres (Populus nigra) arrenglerats al costat del camí, pebrers bords (Schinus molle) i moreres (Morus alba) una de les quals -al costat de l’àrea infantil-, presenta una capçada en forma de para-sol espectacularment densa.

Els balandres. Fotografia de M. J. Tort
Els balandres.
Fotografia de M. J. Tort

BaladreNerium oleander

Habitualment els baladres adopten forma d’arbust però excepcionalment poden arribar a ser petits arbres com és el cas dels que trobem alineats a l’entrada del recinte. Poden assolir entre 3 i 4 metres d’alçada, l’escorça és llisa i plena de branques secundàries, rectes i flexibles que creixen des de la base de la planta i que contenen un làtex de color blanquinós altament tòxic. Les fulles disposades en verticil i llargament lanceolades, són de color verd oliva i molt dures al tacte. La paraula “Oleander” fa referencia a la semblança que té amb l’olivera. Les flors són hermafrodites de color rosat intens o blanques i desprenen una suau i subtil fragància.

Originària de la regió mediterrània i l’Àsia temperada, els baladres —malgrat la seva toxicitat—, s’han estès arreu del món com a planta ornamental fruit de la gran adaptabilitat que tenen a tot tipus de sols i climes.

MoreraMorus alba/nigra

És un arbre caducifoli originari de l’Àsia occidental, que s’utilitza com arbre ornamental per la magnífica ombra que projecta. En els països productors de seda es cultiva de forma intensiva per a la cria de cucs de seda. Les fulles molt grans i amples presenten una gran variabilitat morfològica, en general són asimètriques en forma de cor i de color verd clar, molt lluents i sense pèls i conformen una capçada densa i atapeïda que genera una ombra fresquíssima.

Les flors, agrupades en espigues molt denses donen gran quantitat de fruits sucosos i comestibles, les mores, que són molt apreciades pels ocells però que embruten intensament els carrers de les ciutats per la qual cosa sovint es seleccionen exemplars estèrils que no fructifiquen.

Dels fruits se’n fan melmelades i sucs que són molt diürètics i refrescants.

Maria Josep Tort és biòloga i especialista en arbres singulars

Bernat pescaire

Enric Capdevila

bernat_pescaireEl Bernat Pescaire (Ardea cinerea) és un ardeid de l’ordre dels ciconiiformes de grans dimensions, fa fins a un metre d’alçada, i metre i mig amb les ales esteses. Té el plomatge gris per sobre, amb taques negres al coll i les ales, i el ventre blanc, al cap blanc destaca una franja negra que acaba en un llarg plomall. Vola amb el coll encongit i un batec lent i potent. Cria en arbres prop de l’aigua, en colònies mixtes amb altres ardèids com els martinets blancs i els esplugabous. Fan una única posta de tres a cinc ous blau clar. S’alimenta de peixos, granotes, insectes i petits mamífers o ocells; pesca silenciosament, esperant immòbil que s’aproximi la presa i els captura amb el seu bec potent a mode d’arpó. És un ocell en expansió i la població més important de Catalunya és a Barcelona, amb més de 100 parelles, que van començar amb 15 parelles al zoo a l’inici dels setanta; la colònia d’ardeids del Parc de la Ciutadella és la colònia urbana més gran d’Europa. De dia surten de la ciutat, no és estrany veure exemplars enfilant la Diagonal cap al Llobregat o el Besós, o creuant Collserola cap al Vallès.

La dita: Piular com un bernat pescaire a mitja ploma (festejar).

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here