Reportatge
Carme Rocamora
Hi ha moltes maneres de tenir gos. Moltes maneres, també, d’entendre el fet de tenir gos. Per alguns és una forma d’afrontar una primera responsabilitat: pares que regalen gossos als seus fills amb aquesta finalitat. També són experiments de prova per una parella abans d’endinsar-se en la maternitat, o fins i tot esdevenen substituts per aquelles famílies que no volen tenir fills. D’altres volen els gossos com una eina per evitar robatoris. Uns altres els entenen com un element incondicional de la família, una pota imprescindible i estimada, i encara n’hi ha uns altres que tenen el gos com un simple element decoratiu d’una fotografia familiar.
Infinites són les formes d’entendre el gos dins la família, i dins d’aquest context també hi ha moltes maneres de cuidar-lo: Bé. Molt bé. Malament. Fatal. Tenint-los feliços, contents, abandonats, maltractats… Hi ha possibilitats de tots colors. En aquest reportatge intentem desgranar maneres d’entendre i aprendre, i ho fem acompanyats de la iniciativa Dog&Welfare, una escola bressol canina que ens explica maneres d’entendre i cuidar aquests animalons.
És complicat recopilar dades sobre la tinença de gossos a Barcelona: els registres no són exactes i depenen de vegades de si tenen xip, si estan registrats al cens de l’Ajuntament… Sigui com sigui, les xifres oscil·len entre 90.000 i 150.000 gossos a la ciutat, i segons l’enquesta de serveis municipals de l’Ajuntament, Sarrià-Sant Gervasi és el tercer districte amb més percentatge de gossos per llar, un 16%, rere Horta-Guinardó i Nou Barris.
Al marge de ser un districte amb força tinença de gossos, Sarrià-Sant Gervasi és el primer districte pel que fa a la presència d’àrees d’esbarjo per aquests animals: 18 en total. Especialment es troben concentrades a la zona del Turó Parc i del Putxet, i no tant a la zona de Galvany, Sant Gervasi Sud ni a les Tres Torres. Tot i l’àmplia presència, les queixes per voler més espais no deixen de ser presents al districte: hi ha hagut manifestacions, especialment liderades per l’entitat Espai Gos Barcelona, reclamant per exemple que els gossos tinguin permís per entrar a l’històric Turó Parc, on l’entrada per gossos està prohibida des de l’última reforma del parc, tot i que hi segueixen entrant a diari. Les queixes també atenen a l’estat en què es troben els espais d’esbarjo, alguns criticats per insalubritat, i d’altres per ser massa petits.
També en òrgans de participació veïnal com els consells de barri i plenaris hi ha hagut queixes en aquest sentit, i també veïns que s’han manifestat afectats per la presència propera d’un pipicà just al costat de casa seva, com en el cas del que hi ha ubicat a Casa Sagnier o a Piscines i Esports. Per la Camila Lecaros, fundadora de Dog&Welfare, Barcelona està intentant limitar la presència de gossos a la ciutat, i creu que no hi ha gens d’equilibri entre necessitats per a gossos i persones a qui no els agraden. Creu, també, que hi ha gent que no és gens cívica ni entén la corresponsabilitat: “Fins que els amos no s’encarreguin adientment caldria fer lleis restrictives i anar educant a la societat”.
Una escola bressol per a gossos: Dog&Welfare
De fet, aquesta educació a la qual es refereix la Camila, és una de les tasques que es desenvolupa des de Dog&Welfare, una iniciativa que aquesta veterinària ha fundat juntament amb Marcel Vives, psicòleg de Sant Gervasi, i Rebeca Garcia, periodista. La iniciativa la tenia al cap la Camila des de feia temps, i la va anar materialitzant. Va conèixer al Marcel justament mentre ell passejava al seu gos Marley i ella a un gos que estava cuidant mitjançant una app, i junts van anar desenvolupant la idea, sumant també a la Rebeca. “Volem oferir programes de conscienciació, de tinència responsable. Explicar que els gossos són diferents, que tots tenen una experiència”, ens expliquen des d’un terreny que acaben d’adquirir a Cardedeu per desenvolupar la seva idea. Els seus principals clients? A Sarrià-Sant Gervasi.
El Marcel creu que al districte hi ha molt teixit social amb gossos, “a primera i última hora del dia veus com la gent va a fer llargs passejos, però no al migdia”. Això va fer pensar al Marcel en la idea que els gossos estan sols durant tot el dia, i tot i saber que hi ha gent que cuida gossos al districte, no li consta que hi hagi guarderies de dia. I és que la seva intenció és fer escoles bressol diàries i no de nit. Per què? Per exemple, per aquestes persones que durant el dia tenen el gos tancat a casa i entenen que els gossos tenen necessitats de sortir de la ciutat a córrer, respirar i jugar, o bé per corregir conductes.
Seria una escola bressol, al cap i a la fi, com la dels nostres fills: unes hores de diversió i educació mentre els pares som a la feina. “És un espai a la natura perquè el gos pugui sentir-se lliure, on es puguin respectar les seves conductes i que això li generi qualitat de vida”, ens explica la Camila, que creu en potenciar el vincle entre l’humà i l’animal: “És important que la gent no senti que està boja per l’estima que li dona al seu gos i per la posició que li atorga dins la casa”, afirma, i ens explica com una dona de 50 anys que s’ha quedat sense mobilitat, agraeix la companyia que li fa el seu gos però també pateix perquè ara ja no el pot portar a la muntanya: “Li donem una solució al seu problema, però allò bonic és que a més ella hagi entès que el gos té necessitats i hagi volgut el millor per ell”.
També ofereixen serveis per compartir experiències, tallers per persones que tenen gossos per primer cop i que necessiten resoldre dubtes, acompanyar a la gent en un procés d’eutanàsia i en definitiva, compartir una comunitat de “famílies interespecie”, com ho anomenen els impulsors, referint-se a famílies que entenen el gos com part de la família.
Tot plegat ho organitzen mitjançant paquets mensuals que dissenyen per cada gos, entenent quants dies a la setmana una persona vol deixar el seu gos amb ells, però oferint també aquestes xerrades i tallers. De moment s’estan fent càrrec de vuit families, però s’han posat un límit: màxim cuidar sis gossos per persona. Per tant, si en algun moment arriben als 18, miraran si contracten a més gent o estudiaran fórmules per seguir: “No volem tenir els gossos pastant com a cabres. Volem estar fent coses amb ells, compartint.”
Educar en positiu
Creuen que la seva diferència amb altres cuidadors és la professionalització de tots tres i el treball que fan des d’una perspectiva d’amor i respecte cap als animals. “No som qualsevol cuidant animals per treure’n uns diners”, expliquen. “Jo era veterinària i veia molts gossos patir. Veia com els amos no n’eren responsables i em vaig cremar”, diu la Camila. Després va tenir un gos i va entendre la important poisició que tenia dins la família, un cop va morir, amb el dol que van passar. També el Marcel té al Marley, un bonic i bo labrador: “Quan tens un gos i no li dones el millor, té impacte sobre el gos amb conductes no desitjades, i per extensió sobre tu i la teva família: et lladra, et pixa per tot, no et dona qualitat de vida. Això provoca abandonaments, maltractes, gossos tancats en balcons de Barcelona. Jo vull cuidar els gossos i educar-los perquè estiguin bé i feliços”. El Marcel, que al cap i a la fi és psicòleg i de conductes en sap, va decidir començar un curs de formació en psicologia canina i en aquest procés va veure que calia educar en positiu, sense castigar l’animal. “No ensenyar-li a donar la pota perquè nosaltres volem, sinó fer que faci allò que el fa més feliç. Ensenyar aprenent des del respecte, l’amor i l’empatia”.
Aquesta iniciativa farà portes obertes al setembre. “Com als col·legis, obrirem el terreny perquè la gent el pugui venir a veure”. Els hi comentem que moltes vegades a les famílies els hi fa desconfiança deixar el seu gos amb desconeguts: “Abans de quedar-nos amb qualsevol gos, ens reunim amb la família. La coneixem, potenciem la relació. I un cop tenim el gos els hi mostrem com estan, per exemple al nostre canal d’Instagram. Ens preocupem pels animals, per nosaltres el més important és que estiguin bé i vulguin tornar amb nosaltres. Ens estimem els gossos, no fem lletjos ni cares, tots son iguals d’estimables.” Hi haurà gàbies al terreny? Ni parlar-ne! Durant aquests mesos, el Marcel i la Camila l’estan desbrossant, podant i regant, entre d’altres, per adaptar-lo a les seves necessitats. Ho fan amb el so de les cigales de música de fons, en un projecte que vol enriquir la vida de l’animal amb activitats, respectant que facin allò que volen, procurant-los qualitat de vida. I és que, com diu el Marcel, “els gossos són com petits àngels al planeta que ens vénen a ensenyar què és l’amor.”
3 CONSELLS PER L’ESTIU
Dog&Welfare ens ofereix tres consells per cuidar els nostres gossos aquest estiu:
• Evitar passejar durant les hores de més calor (entre les 11 i les 18 h) i en cas de fer-ho, que sigui un passeig curt i per zones d’ombra.
• Assegura’t que el teu company té aigua fresca sempre disponible. Si creus que té calor es recomana mullar-lo a les potes, el coll i la boca.
• Si viatges amb ell no el deixis sol al cotxe sota cap circumstància i porta amb tu els seus papers del veterinari.
A SARRIÀ – SANT GERVASI
• És el tercer districte amb més tinença de gossos de Barcelona
• El 16% de les llars té gos
• Més de 8.000 gossos
CONTACTAR
Instagram: @dogwelfare
Facebook: dogwelfare.bcn
Correu: dogwelfare.bcn@gmail.com
