memòria històrica
Albert Anglès Minguell
A la fotografia destacada, vista general de les instal·lacions, el juny de 1915.
Fotografia: Frederic Ballell – Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB)
21 anys de la història de l’emblemàtica entitat, amb més de 105 anys al servei de l’esport, varen ser al nostre barri. Al llarg de la seu periple, el club va assumir diferents denominacions i seus, estant lligat a l’esdevenir de la ciutat, amb nous esports importats per a la burgesia barcelonesa.
El polo va ser introduït a Espanya per Pedro Nolasco González (1849-1946), cellerer de Jerez, que conegué aquest esport a Anglaterra el 1870, on era jugat per la família de Cristóbal de Murrieta, empresari espanyol establert a Kent. A la seva tornada a Espanya, Nolasco va fundar el “Jerez Polo Club” el 1872 a Jerez de la Frontera, el primer club de polo del país.
El polo, una nova passió dels barcelonesos burgesos
La Societat “Polo Club de Barcelona”, com es va anomenar originàriament, va ser fundada el maig de 1897 a Barcelona per la iniciativa d’un petit grup d’aficionats al polo, encapçalats pel basc Enrique de Ibarrola. Poc després, es rebatejà Real Polo Club, comptant amb la presidència honorària del rei Alfons XIII. Ibarrola va ser alumne de Cristòbal de Murrieta a Anglaterra i viatjà molt sovint, on es va encomanar de la passió d’aquest esport, abans de ser professor d’equitació de Paulino de la Cruz i uns quants socis del desaparegut Círculo Ecuestre. L’objectiu de l’associació va ser el de fomentar el joc del polo, així com l’afició a l’esport de l’hípica, amb els recursos i mitjans necessaris per a la seva pràctica. Les activitats de l’entitat es varen desenvolupar inicialment (1897-1902) a la pista central del ja desaparegut Hipòdrom de Can Tunis al Port de Barcelona. La Plaça d’Armes del Parc de la Ciutadella va ser la segona seu (1902-1911) que va acollir el primer Concurs Hípic de la Ciutat del 12 al 15 de juny de 1902. D’ençà 1908, el Real Polo Club de Barcelona es va fer càrrec de l’organització d’aquest concurs, incloent les proves internacionals i afegint al seu títol el de “Sociedad Hípica”. El 1907 l’hoquei va començar a desenvolupar-se entre alguns socis del club, i es va jugar el primer partit a Espanya, el 1912.
La primera seu estable a la ciutat a Sant Gervasi (1911-1932)
L’any 1910 la societat va adquirir uns amplis terrenys a l’indret de Can Ràbia contigus a la carretera de Sarrià, i situats entre la Diagonal i els terrenys on uns anys després s’aixecaria el camp de futbol del RCD Espanyol, entre les rieres de Malla i Ballescà. Aquesta fou la primera seu social estable amb instal·lacions esportives pròpies. El parc esportiu de Can Ràbia va ser inaugurat el 1911 i comprenia bàsicament, en uns 93.000 m2, una pista hípica amb graderies, un camp de gespa per a la pràctica del polo, un altre d’hoquei, a més dels serveis d’estables, casetes pels esportistes, un ampli aparcament de carruatges i cotxes i uns espais socials al voltant d’un magnífic passeig ben enjardinat. Amb els temps, s’hi afegiren també algunes pistes de tennis. El recinte tenia l’accés des de la carretera de Sarrià. El rei Alfons XIII, gran aficionat a l’esport, el sovintejava de vegades. Al 1912, es va fusionar amb el Barcelona Jockey Club, donant origen a una nova Societat anomenada “Real Polo Jockey Club de Barcelona, Sociedad Hípica”. El 1914 es va incorporar la secció de tennis, el quart pilar esportiu de la institució després del polo, l’hípica i l’hoquei.
El Real Club de Polo va viure
un perióde d’esplendor als camps d’esports
de Can Ràbia, al Turó Parc.
Als anys 20 el club va tenir genets de gran prestigi, mentre que en categoria femenina l’amazona Matilde Foix va ser la més destacada. Els següents anys, el Real Club de Polo de Barcelona va nodrir de jugadors la selecció espanyola d’hoquei, tant en campionats internacionals com als Jocs Olímpics.
De la Carretera de Sarrià a la Diagonal (1932-2016)
L’any 1932 i degut a una clara necessitat d’ampliació de les seves instal·lacions, el club va traslladar-se als terrenys de la Diagonal, on es troba actualment, canviant al 1939 la denominació oficial a “Real Club de Polo de Barcelona”, vigent actualment. Durant tot aquest període, el club consolidà la seva participació a importants competicions internacionals en les diferents disciplines i consecució de diversos títols olímpics. Durant els anys 50, la construcció de la propera Ciutat Universitària no va suposar cap amenaça gràcies a les gestions del president del club i primer alcalde franquista de la ciutat: Miquel Mateu. Amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992, el club va ser sotmès a una profunda remodelació de les seves instal·lacions, tot arribant a esdevenir un dels clubs esportius de més alt nivell internacional. El 1997, per celebrar el centenari de la fundació del club, el govern espanyol el va distingir amb la “Real Orden al Mérito Deportivo” per la seva valuosa contribució nacional i internacional en l’àmbit esportiu.
Les instal·lacions actuals comprenen 29 Ha reals d’extensió, 5 disciplines (hípica, polo, hoquei, tennis i pàdel) i gairebé 11.000 socis, presumint d’èxits tant a nivell nacional com internacional.
El parc esportiu de Can Ràbia va evolucionar fins convertir-se a partir de 1935 en Piscines i Esports
Fonts:
Barcelofilía, Revista rusa en España (entrevista Eduardo Bonet), Wikipedia, Informativos.net, web Real Club de Polo de Barcelona, Article LV (Lluis Sierra), RFEP, web fapolo.com (historia del polo)
