Política
Jesús Mestre
El concepte de poder al segle XXI s’ha transformat. La concepció clàssica basada en els tres poders (executiu, legislatiu i judicial) o fins i tot la incorporació al segle XX de la premsa com el “quart poder”, ara ja no serveix: els oligarques tenen una influència decisiva sobre el poder executiu dels estats, l’únic que encara és fort, ja que el legislatiu depèn molt de l’executiu i el judicial s’ha “burocratitzat”; els grans mitjans de comunicació mundials, en general, són en mans dels oligarques.
Aquest podria ser una síntesi de la xerrada que el sociòleg, empresari i analista econòmic Alfons Durán–Pich va fer al Teatre de Sarrià, el dijous 13 de juny, amb la platea plena. Veí del barri, Durán–Pich es va sentir molt còmode en la xerrada que va conduir la periodista Magda Gregori, tot i que es va trobar a faltar al també periodista Antonio Baños que, al darrer moment no va poder assistir a l’acte. Segurament Baños hauria proposat contrapunt a la visió del món que del ponent. Gregori va patir una mica intentant ordenar el discurs, la tempesta d’idees de Durán-Pich que, a partir d’un tema concret, derivava cap a molts altres més genèrics. Així, es va fer una “repassada” a l’estat del món tal com ja advertia el títol de l’acte, Qui mana al món?, però també a la política i l’economia espanyola i catalana.
Alfons Durán-Pich veu un món molt endeutat en tots els sentits (estats, empreses, famílies…), i un món endeutat és “un món que té por”, diu. Per Durán-Pich és l’escenari ideal perquè els oligarques -sobretot en el món liberal conservador, ja que a Rússia i la Xina manen els polítics que tenen els oligarques que els interessa- puguin fer i desfer. El sociòleg defensa que mitjançant la seva influència en els think tank i el domini sobre els lobbys tradicionals i les multinacionals, els oligarques tenen “una influència decisiva sobre l’economia i la política arreu del món.” En aquest sentit, Durán-Pich va indicar que una empresa de gestió d’inversió com BlackRock, amb seu a Manhattan (Nova York), és la principal inversora de la majoria de les empreses de l’Ibex35, a la Borsa espanyola. A partir d’aquí, pot intervenir en la política espanyola.
Potser el procés cap a la independència catalana, es pregunta Durán-Pich, hauria de fer més esforços per apropar-se a BlackRock i no tant a la Unió Europea, ja que possiblement l’empresa d’inversions nord-americana tingui més poder i capacitat de decisió. També va ser taxatiu en situar a Catalunya i el sud-oest d’Europa com en un punt clau de la geoestratègia mundial. I que cal mirar més a l’Àfrica: estem donant el continent del futur a la Xina. Les idees i propostes de Durán-Pich també es poden aprofundir en el seu llibre L’oligarca camuflat, que està tenint molt d’èxit. El ponent podria estar hores parlant molt afablement sobre el poder, el concepte d’Estat, la política, l’economia, la riquesa i la independència de Catalunya.
