Les ressenyes de la Casa Usher
Casa Usher Llibreters
Per celebrar el trenta aniversari de la publicació del llibre Teoria i pràctica del pa amb tomàquet, de Leopoldo Pomés, l’editorial Tusquets ha reeditat aquest clàssic de la literatura gastronòmica tant en la seva versió catalana com en la castellana. En aquesta edició commemorativa estan incloses les il·lustracions de la seva filla Juliet Pomés Leiz i un pròleg de l’autor i cineasta David Trueba.
El llibre és un homenatge al plat més típic de la cuina catalana: el pa amb tomàquet. Se n’explica amb tocs d’humor des de la història, fins a setanta maneres de fer aquest plat, així com anècdotes i curiositats. Però a la vegada aquesta recuperació també és un homenatge a la figura de Pomés com a una de les personalitats de la cultura catalana contemporània més important, a part de la seva reputació com a publicista i, molt especialment, com a fotògraf (l’última gran retrospectiva de la seva obra fotogràfica la vam poder veure l’estiu de l’any passat a la Fundació La Pedrera sota el títol de “Flashback”).
En la primera part del llibre, Pomés la dedica, sobretot, a explicar la importància que té per a ell el pa amb tomàquet en el dia a dia a les cases catalanes. Com diu Pomés citant a Josep Pla, menjar pa amb tomàquet és sempre un viatge als sabors de la infància, una passió dels catalans que no hem sabut exportar. D’aquesta manera Pomés amb el seu llibre també fa un homenatge a la cuina més senzilla, una reivindicació la puresa dels productes de la terra com el tomàquet de penjar, l’oli d’oliva i el pa de pagès, l’origen de la cuina mediterrània que triomfa al món de la mà dels germans Roca, Carme Ruscalleda o Ferran Adrià, que per citar els mateixos cuiners que Pomés anomena en el seu pròleg a la nova edició.
La segona meitat del llibre és el receptari que comença per la recepta ortodoxa del pa amb tomàquet. En aquesta primera recepta Pomés, amb un to expressament fred, però sempre des de l’humor, explica en quatre punts (el pa, el tomàquet, l’oli i la sal) les claus per preparar un pa amb tomàquet “com Déu mana”, com es deia a casa seva.
A aquesta recepta original la segueixen setanta maneres diferents de preparar-lo: algunes més tradicionals com la número deu, amb anxoves, segons l’autor el complement que millor contrasta amb el pa amb tomàquet, altres de més exòtiques, com la recepta que fa trenta, la tabularet, en què se substitueix la sèmola habitual del tabule per molles de pa dur, i també algunes pròpies de la vida de l’autor que li recorden a bons moments del seu passat, com la número trenta-nou, que anomena “No em miris”, una tassa de Cola-Cao calent per sucar el pa amb tomàquet que un dels fills de Pomés es preparava per berenar, i és que a cada casa catalana hi ha una manera de fer el pa amb tomàquet i altres cent maneres d’acompanyar-lo.
