Explorar el jardí
Maria Josep Tort
El monestir de Santa Maria Magdalena, al carrer Vallmajor 29, està situat al capçal del turó de Modolell, el més petit (108 m) dels set turons de Barcelona i està pràcticament fagocitat per la xarxa de carrers d’aquest indret.
El convent ocupa dos terços d’illa i conté una església, un claustre amb un jardí que dibuixa un recorregut sinuós entre parterres plens de flors i una font central amb la imatge de Sant Agustí. Al darrere del convent s’estén un immens hort, pràcticament abandonat d’uns 1.600 m2 de superfície, un espai privilegiat al costat de la plaça Adrià. Les tretze germanes agustines que viuen al monestir, gairebé totes de més de 80 anys —la mare superiora en té 97—, són monges de clausura que han compaginat una vida de recolliment amb algunes obres de caire benèfic.
Fotografia de M. Josep Tort
L’hort es divideix en quatre bancals separats per uns camins cimentats. El primer que trobem és un campet de cítrics amb alguns llimoners farcits d’aromàtiques llimones i els altres bancals estan erms, fa dos anys que no es cultiven a excepció d’un tros que hi ha un planter de clívies, una planta amb fulles llargues i estretes que fa uns raïms de flors vermelles o ataronjades. Una bassa molt gran que permetria cobrir amb escreix les necessitats hídriques del conreu. En el darrer bancal hi destaca un xiprer, algunes palmeres i un conjunt de testos alineats a la paret del fons amb planters de falgueres, ciques i clívies.
En un petit racó darrere de l’església i delimitat per un conjunt de xiprers molt vells, se situa un petit i entranyable cementiri amb deu nínxols. A l’entrada principal de l’església, tres palmeres s’eleven ufanoses suportant la pressió de les cotorres que hi nien.
El jardí de la residència Augusta Park
Fotografia de M. Josep Tort
Al carrer Copèrnic, davant del convent de les Agustines trobem una residència per a la gent gran amb un jardí molt agradable i ben cuidat, d’estil mediterrani, amb un brollador en desús al voltant del qual s’organitza un espai circular encerclat per tarongers i bancs per seure.
El jardí dibuixa una geometria clàssica, de línies rectes i corbes regulars amb parterres elevats, continguts per un muret pintat de blanc, entre els quals, s’estén l’espai transitable.
Des del jardí es veu l’església del monestir de Santa Magdalena flanquejada per les tres palmeres de l’entrada del convent d’agustines. Tanmateix en un primer pla, es retalla sobre el cel, el perfil de l’única palmera del jardí de la residència que va sobreviure a l’amenaça de l’escarabat morrut que va eliminar les altres tres palmeres que vivien al recinte.
Cal destacar també altres espècies singulars com l’araucària situada al costat de l’entrada de l’edifici, l’anomenat arbre de pisos, una conífera molt primitiva de port cònic, amb branques que creixen horitzontalment al mateix nivell del tronc. Un xiprer ofegat per la vegetació de la torre veïna és possiblement l’espècie més longeva del conjunt residencial, unes ciques molt ufanoses a l’entrada de l’edifici i unes mates arbustives podades en formes esfèriques perfectes, completen el conjunt.
El darrer espai singular de la residència Augusta Park és el passadís, tot verd, que condueix a la part posterior de l’edifici. Una rampa de lleuger pendent a banda i banda del qual creixen un munt de plantes entre les quals destaquen un conjunt de canyes joves de bambú, una iuca de cinc tiges que s’enfilen molt amunt, un fals pebrer, troanes, heures i, al final del recorregut, un arbre ampolla (Brachychiton populneus) possiblement centenari, que ha patit una poda bastant severa i adopta un aspecte poc saludable.
Els cítrics
Fotografia de M. Josep Tort
Habitualment són petits arbres, sovint espinosos, que tenen un fruit molt característic anomenat hesperidi, format per una pell exterior, l’epicarpi, ric en olis i essències aromàtiques, el mesocarpi esponjós i eixut i la part suculenta del fruit, l’endocarpi que està compartimentat en grills plens de vesícules on s’acumula un suc altament ric en vitamina C i àcid cítric, un conservant i acidificant natural molt utilitzat en alimentació.
Els cítrics són originaris de l’Àsia central i meridional i es cultiven intensivament a la conca mediterrània. Al País Valencià els conreus de cítrics abasten grans extensions i el taronger dolç (Citrus aurantium varietat sinensis) és l’espècie estrella que reporta més beneficis econòmics. El mandariner (Citrus deliciosa), el llimoner (Citrus limon), el poncemer (Citrus medica) i el taronger amarg (Citrus aurantium) estan en un segon lloc en el rànquing de vendes.
Maria Josep Tort és biòloga i especialista en arbres singulars
Mallerenga cuallarga
Enric Capdevila
La mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus) és un ocell de la família dels pàrids, molt comú a Catalunya, en tot tipus de boscos oberts, i també als parcs de la ciutat. El distingeix la llarga cua de 7,5 cm, més de la meitat de la llargada total del cos (14 cm); negra amb dues franges laterals blanques. El seu cos és petit i arrodonit, i el seu plomatge és una combinació molt vistosa de rosa, negre i blanc. El bec és negre, curt i gruixut. Tant el mascle com la femella són iguals i les aus joves realitzen la muda completa cap al plomatge adult abans del primer hivern. Com totes les mallerengues és un ocell que s’alimenta d’insectes i aranyes, que captura a les branques dels arbres i arbustos, i de brots i llavors a l’hivern, quan es torna més gregari, i es mou formant estols familiars. Té un cant molt suau “tsi-tsi-tsi-tsiii” que remata amb un reclam brusc “tssrrrarp”. També destaca el seu niu, de forma ovoide i desproporcionadament gran, que cobreix de liquen, molsa i teranyines per fora, amb plomes per dins, i que té una petita entrada a la part superior.
La dita: Per l’abril, cada ocell canta en son niu
