Secció: Naturalment curiosos

Marc Talló Parra i Neus Mestre Farràs

Ahir baixava del metro quan vaig sentir una parella que parlava sobre genètica. Deien que Google d’aquí poc podria saber si tenim càncer o quan ens morirem.

Fa molt de temps semblava que la biologia revolucionaria la medicina. Com es planteja a la pel·lícula Gattaca (1997), es creia que s’aconseguiria una màquina per saber com seríem, quins problemes tindríem o de què i quan moriríem. Això que semblava ciència ficció a la pel·lícula d’Andrew Nicoll, no estava tant allunyat del que estava passant en aquells anys. L’any 1990 va néixer el Projecte del Genoma Humà, un projecte que tenia per objectiu conèixer i caracteritzar l’ADN dels humans.

Impressiona això de conèixer el nostre genoma i ADN! Però segur que algú se li escapa què són exactament. Doncs bé, el genoma és el nostre manual d’instruccions. Conté tota la informació de les nostres característiques físiques: determina si som rossos, el color dels ulls, la forma del nas, si tenim algun defecte de visió…; però també, si som susceptibles de tenir alguna malaltia. I l’ADN la tinta amb què està escrit aquest manual d’instruccions.  El problema és que utilitza un llenguatge de només 4 lletres, que nosaltres no podem entendre, però per sort les nostres cèl·lules sí. Tota aquesta informació l’heretem dels nostres pares biològics i ens permet fer arbres genealògics, a més, podríem dir que coneixent l’ADN de cada persona, seria una manera de generar molta informació sobre una persona, de “conèixer-la” sense la necessitat d’haver-la vist mai.

Representació gràfica del cariotip humà normal.
Representació gràfica del cariotip humà normal.

La idea de pensar en què coneixent la seqüència del nostre genoma podem saber moltes coses de nosaltres mateixos és una arma de dobla fulla. Per una banda, pot ser bo a l’hora de prevenir algunes malalties, ja que tan sols canviant hàbits podem evitar la seva manifestació; per l’altra banda però, també existeix una part dolenta: el fet de conèixer la susceptibilitat de patir una malaltia, per exemple, pot condicionar la resta de la nostra vida, i podria utilitzar-se com a negoci a l’hora d’establir les taxes de les assegurances mèdiques. Un altre problema és la quantitat d’informació que es podria arribar a generar, si se seqüenciés el genoma de cada persona al planeta, tindríem acumulada molta informació que no som capaços d’entendre en la seva totalitat. Tanta informació que no cabria ni en un milió de llapis de memòria d’1Tb!

Tornant a la parella del metro que us explicàvem, ara hi ha laboratoris que si els envies una mostra de saliva poden extreure informació de l’ADN i saber quines i amb quina susceptibilitat podien presentar-se diferents malalties. Aquesta eina, tan fàcil d’utilitzar com omplir de saliva un tub, però, no és tan senzilla i perfecta com pot semblar.

Actualment sabem com està organitzat el genoma humà (coneixem els capítols del manual d’instruccions), per tant, se sap on poder trobar diferents tipus d’informació. Tot i així, encara hi ha parts que no som capaços d’entendre. La ciència avança ràpid però a part de l’ADN hi ha moltes malalties o característiques nostres que depenen de l’ambient on hem crescut. Per exemple, encara que el nostre manual d’instruccions digui que és molt poc probable que tinguem càncer de pulmó, si fumem molt això pot canviar.

Esperem que en un futur no molt llunyà es pugui entendre el codi que ens amaga la biologia fins poder entendre tot el nostre genoma. Per tant, hem de confiar en l’ètica de les persones i intentar que aquests avenços per entendre com som, no es transformin en un negoci.

 

Naturalment curiosos

Ah! Si ens voleu conèixer, tampoc cal que busqueu mostres biològiques nostres en aquest article i les envieu a desxifrar: us estalviem aquesta feina! Som el Marc Talló Parra i la Neus Mestre Farràs, dos biòlegs humans acabats de sortir del forn. Amb aquesta columna volem fer arribar la ciència a tothom, plantejar-vos diferents arguments per poder ser crítics en temes d’actualitat i poder desmentir a la veïna del segon quan us digui: “això és cert perquè està comprovat científicament”.

Diuen que els científics parlem un altre idioma i que no se’ns entén però, si teniu alguna curiositat o voleu que parlem d’algun tema relacionat amb la ciència només cal que ens envieu un correu electrònic a: naturalmentcuriosos@gmail.com, o en aquest mateix web ompliu el formulari que hi ha a “Col·labora” https://diarieljardi.cat/col·labora/ i ens l’envieu.
Intentarem incloure les vostres demandes a aquesta secció.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here