Palauet i jardins de la casa de la família Bertran, construït a mitjan segle XIX. Fotografia de Juan Pablo Torrents-Faura

històries de Cassoles

Juan Pablo Torrents-Faura

Tot comença al 1861 quan l’historiador i polític barceloní Felipe Bertran i Amat  s’instal·la al barri del Putxet, obrint nous carrers al barri i alçant la seva casa-palauet, que encara perviu i que ens recorda a una vila italiana, dins del bosc del Putxet. Amb el seu fill, José Bertran i Musitu, és quan la família Bertran comença a ser rellevant a principis de segle. Bertran i Musitu (1875-1957) advocat i polític, fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista de Francesc Cambó i ministre de justícia del Govern de Sánchez Guerra l’any 1922.

Al 1962, l’arquitecte Nicolau Rubió i Tudurí dissenyà uns jardins d’estil isabelí i romàntic a la finca de la família Bertran, que ocupa gran part del bosc privat, i que foren encarregats per Felipe Bertran i Güell, fill de José Bertran i Musitu.

Actualment tot el bosc està conformat per sis cases o torres grans, destacant òbviament la casa-palauet on viuen actualment els senyors Bertran de Caralt. Les altres finques van ser habitades temps enrere per famílies com els Zobel, els Olano, els Hartmann,  els Schönhöfer, els Viladomiu i fins fa poc els Sanchís. Cal destacar que a la finca on viu a dia d’avui la família Peró, situada a la part més alta del bosc, es va rodar una escena del film de Woody Allen, Vicky, Cristina Barcelona. El bosc té tres entrades: per una banda el carrer Musitu, per l’altre el carrer Roca i Batlle a la zona més elevada del bosc, i per últim el carrer Putxet que limita amb la Ronda del General Mitre.

El jardí i el Palauet de la família Bertran

Vista general del bosc i, al fons, la torre, on viu la família Peró. Fotografia de  Juan Pablo Torrents-Faura.
Vista general del bosc i, al fons, la torre, on viu la família Peró. Fotografia de Juan Pablo Torrents-Faura.

Arribant per l’entrada del carrer Putxet, pugem un camí que ens endinsa al jardí particular amb parts d’obaga i solana, palmeres, unes enormes oliveres d’origen eivissenc, roures, camèlies i buguenvíl·lees. La presència de l’aigua en dolls i brolladors, tot envoltant la “vila italiana” de quatre plantes amb unes escalinates laterals i a

El passeig de les oliveres, amb més de 50 anys d’antiguitat. Fotografia de Juan Pablo Torrents-Faura
El passeig de les oliveres, amb més de 50 anys d’antiguitat. Fotografia de Juan Pablo Torrents-Faura

sota,  un porxo on trobem tres escultures neoclàssiques davant d’un estanc i on a l’interior del porxo, hi ha una capella. El palauet té una piscina situada a la segona planta a més de quadres, tapissos i diverses peces d’art ubicades a totes les

Palauet i jardins de la casa de la família Bertran, construït a mitjan segle XIX. Fotografia de Juan Pablo Torrents-Faura
Palauet i jardins de la casa de la família Bertran, construït a mitjan segle XIX. Fotografia de Juan Pablo Torrents-Faura

plantes. A l’altre costat del palauet, trobem la façana principal on crida l’atenció una corda metàl·lica amb una campaneta per trucar a la porta i en front hi ha un petit torrent on brolla aigua natural potable de la muntanyeta del Putxet que desemboca en un petit llac que dóna lloc a unes coves. Aquestes coves tenen dues entrades: una al costat del petit llac i l’altra, és una entrada excavada en una pedrera i que s’accedeix través d’un túnel. Aquestes coves van ser durant la Guerra Civil un refugi antiaeri i en l’actualitat acullen unes bodegues de vi.

Per altra banda i amb una mica de sort, es poden veure mentre es passeja pel bosc, alguns dels animals que hi habiten com ocells i esquirols. En definitiva, un plaer per als sentits i una bona oportunitat per descobrir uns espais d’elevat valor estètic i ambiental.

Dels anys 40 fins l’actualitat

En Peter Schönhöfer, que viu actualment al llindar amb el bosc privat, m’explica que la seva família que és d’origen austríac, es va instal·lar a una de les torres que hi havia dintre del bosc a principis dels anys 40 fins a mitjans de la dècada dels 50. Peter ho recorda com si estigués dintre d’una “selva” on hi havia animals com serps i tortugues, i al fons de la finca Bertran hi havia una pedrera on s’hi accedia a través d’un túnel; just al davant hi jugava a futbol amb els Hartmann. Explica amb certa nostàlgia que al palauet Bertran es feien festes i recepcions importants amb personalitats de l’alta burgesia catalana i del món de la faràndula, com el torero Manolete. També em comenta que al carrer Putxet hi ha una font d’aigua pública, i que fins a mitjans del segle XX la gent venia a omplir garrafes d’aigua, perquè aquesta provenia de la deu del bosc dels Bertran i era molt bona, però que ja fa molts anys que a la font només surt aigua de  l’“aixeta”.

Respecte a la manutenció del bosc i del palauet, actualment es dediquen dos jardiners a temps complet. En José Manuel, un dels jardiners, em comenta que porta més de 15 anys treballant aquí i que va “heretar” aquesta feina del seu pare, el qual va estar gairebé 40 anys treballant a la finca, i que a dia d’avui s’ha perdut bastant el fer festes privades ja que la família no ve gaire a viure-hi.

Com a curiositat, a Youtube podeu trobar un documental filmat per l’egarenc Carles Barba sobre la Barcelona de 1964-65, i on al minut 7:19 surten unes imatges de Felipe Bertran i Güell al seu bosc particular: www.youtube.com watch?v=K9yJFVSD5no#t=71

PS. El 8 de febrer, mentre es redactava aquest article va morir Teresa Márquez Patiño, esposa de José Felipe Bertan de Caralt. Dediquem l’article a la seva memòria.

Juan Pablo Torrents-Faura és periodista i consultor de comunicació

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here