La Mirada Jove
Elena Bulet (@elenabulet)
Els anys de Batxillerat són una etapa important en la vida del jovent. Inquietuds, il·lusions, dubtes… És en aquest moment, quan cadascú decideix com vol encaminar la seva vida. Parlem amb dos joves del districte, sobre les seves vivències després de fer les Proves d’Accés a la Universitat (PAU).
La Maria Olivella es descriu de primeres com una persona tímida. Viu a Sant Gervasi, li agrada molt l’esport, en concret el bàsquet, i també els nens petits. En l’àmbit acadèmic, ha estudiat tota la vida a l’Aula Escola Europea. Enguany, ha fet la selectivitat i vol estudiar Farmàcia a l’Institut Químic de Sarrià (IQS). Com a estudiant, explica que li costa fer colzes, però una vegada s’hi ha posat és capaç de concentrar-se.
El Lluc Segura explica que el seu perfil de persona s’assembla força al d’estudiant. Es considera perfeccionista, autoexigent, controlat… Però està content, perquè de mica en mica va aconseguint separar els dos mons. Viu a Sarrià i va estudiar a l’Escola Orlandai fins a l’Educació Secundària Obligatòria, quan va fer el salt a l’Institut Montserrat. Enguany, ha fet la selectivitat i vol entrar a Matemàtiques i Física a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Com valores els anys de Batxillerat?
Maria: Intensos, perquè a l’Aula ens preparaven per fer les PAU, però també els exàmens del Batxillerat Internacional, que serveixen per estudiar arreu del món. En algunes assignatures, això ens feia anar desbordats, perquè teníem doble volum de feina.
Lluc: Estic content de com ha anat, sento que els he gaudit. M’han servit per sortir de la meva zona de confort i conèixer molta gent. També els he viscut una mica angoixat, per la por que fent tantes extraescolars no aconseguís agafar la dinàmica d’estudi. Ara bé, he après que es tracta d’aprofitar el temps que tens.
Combinaves el Batxillerat amb altres extraescolars?
M: Jugava en un equip de bàsquet amb exalumnes de l’escola Aula. També estava com a segona entrenadora en un altre equip. Ha estat dur, sobretot segon, perquè has de deixar de fer coses pel volum de feina acadèmica.
LL: El meu curs ha estat una mica especial. Jugava a dos equips de volei i n’entrenava dos més. Dilluns i dimecres tenia la tarda lliure, però dimarts i dijous arribava a dos quarts d’una de la matinada i havia de fer la feina del Batxillerat.
Et vas sentir pressionat/da durant els estudis?
M: Una mica, sobretot a la selectivitat. És més la pressió que et posa tothom quan diu “sele, sele, sele”, que no pas la teva. L’escola volia que fóssim els millors.
L: Sentia que si fallava en alguna cosa, decebia les persones del meu entorn. Pares, professors… Tot i que, en el fons, a qui més li importava era a mi, perquè parlant amb ells m’adonava que no patien.
Sovint es plantegen les PAU com uns exàmens decisius a la vida…
M: No crec que ho siguin tant. D’aquí a deu anys, ningú et preguntarà quina nota vas treure a les PAU. A més, si no entres a la carrera que vols, sempre pots fer-ne una altra i després intentar-te canviar. Tot i així, jo necessitava només un 5 i em vaig posar molt nerviosa de la pressió. El dia abans vaig dormir tres hores i tenia nàusees.
LL: A mi em feia il·lusió fer les PAU, perquè és un examen que tothom fa a la vida. Crec que té la transcendència que cadascú li vulgui donar. Jo no tenia clar on volia entrar, aleshores no em preocupava tant la nota. Ara bé, sé que encara que hagués necessitat un 5, hauria anat a pel 10, perquè no podia baixar el meu rendiment.
Com esperes els anys d’universitat?
M: Seran diferents, però la dinàmica d’estudi segurament serà semblant. Soc conscient que passo d’un centre privat a un altre de privat. Ara bé, és la primera vegada que faig un canvi de centre i em ve de gust conèixer persones noves. També m’agradaria poder-ho coordinar amb el bàsquet, tot i que per horaris serà complicat.
LL: Espero poder-los afrontar bé. L’any vinent no sé quina rutina tindré a la meva vida. M’estan proposant jugar i entrenar a diferents equips… I fins que no sigui dins no sé quant de temps necessitaré, què m’exigirà, com voldré fer les coses… Òbviament, prioritzaré els estudis abans que el volei. Que em fa il·lusió, però vull que la carrera surti bé.
Tant la Maria com el Lluc, van fer Batxillerat i ara aniran a la universitat. Els dos coincideixen que volen tenir un coneixement més general sobre les seves branques d’estudi. Ara bé, aquest no és l’únic camí possible. També hi ha part del jovent que prefereix adquirir coneixements més específics i que cursen Cicles Formatius de Grau Mitjà i de Grau Superior. A més de les preferències personals, en aquestes eleccions es barregen moltes variables condicionants: suggerències familiars, possibilitats econòmiques, etc. Ara bé, siguin quins siguin els camins escollits, el setembre serà per a tothom un moment de canvi.
