gent del barri

M. Antònia Font Fernàndez

Fotografies de Javier Sardá
Fotografies de Javier Sardá

Mossèn Carles Sauró va néixer el 1935 a la placeta de Sant Vicenç de Sarrià. A Sant Gervasi, però, hi ha passat molts anys de la seva vida: l’any vinent farà un quart de segle que és rector de la Parròquia de la Bonanova. Aquest mes, l’entrevistem perquè ens parli d’aquesta església i del barri que l’acull.

On vau estudiar fins que vau ser ordenat sacerdot?

De petit anava a La Salle Bonanova; encara recordo que feia el trajecte amunt i avall quatre vegades al dia. Als 12 anys vaig entrar al Seminari Menor, a la Conreria, per estudiar el que se’n deia Batxillerat llatí. I al cap de cinc anys vaig baixar a la Facultat de Teologia, on vaig cursar tres anys de Filosofia, dos de Teologia i un de pràctiques de Pastoral. El setembre de 1960, em van ordenar sacerdot. Fins al 1963, més o menys, n’ordenaven uns 30 alhora, però aleshores va començar la crisi de vocacions i només en sortien uns quants cada any.

Quan va arribar a la Parròquia de la Bonanova?

El 15 de setembre de 1991, després de 16 anys a la Parròquia de la Mare de Déu del Pilar, al carrer Casanova, 171. Em van proposar de venir aquí i hi vaig accedir encantat.

Expliqui’ns la història d’aquesta parròquia.

Data del 1242. Aquí, Pere de Montjuïc hi tenia un castell i una capella dedicada als màrtirs bessons Gervasi i Protasi. Doncs bé, el 1244 el bisbe el va autoritzar a convertir aquella capella en parròquia. Amb el temps, l’espai es va engrandir i, cap al 1600, l’altar lateral es va dedicar a la Mare de Déu dels Afortunats. Finalment, el 1900 es va coronar la Mare de Déu i va esdevenir copatrona de tota la barriada.

Quina obra social es fa des d’aquí?

Com en qualsevol parròquia, aquí tenim necessitats, però són molt menys evidents que en altres zones de Barcelona. Una de les iniciatives que impulsem és recollir aliments i roba per portar als barris més humils. Justament, fa poc hi va haver la Recapta dels Aliments i la parròquia hi va col·laborar amb 149 voluntaris, 5 supermercats i l’Associació de Veïns de Sant Gervasi de Cassoles. Entre tots vam recollir 31.000 quilos de queviures, que el Banc dels Aliments va portar al barri de Roquetes, amb el qual hi tenim un vincle establert.

Quina relació té aquesta parròquia amb la resta de parròquies de Sant Gervasi?

Tenim una relació molt estreta amb la resta de les parròquies del barri: Santa Agnès, Santa Cecília, Mare de Déu de Núria, Sant Ildefons, Sant Gregori Traumaturg, de la Pau i de Santa Joaquima Vedruna. Totes formem part d’un Arxiprestat. També estem molt vinculats amb Barnavasi i amb l’Associació de Veïns, i de fet, quan no disposaven de Vil·la Florida, es reunien aquí. És clar, la situació és diferent de la de zones com ara Trinitat Vella ja que allà, si no s’unissin, no podrien tirar endavant. Però nosaltres sempre hem estat molt ben cohesionats, i a més tenim molt bona sintonia amb la barriada.

Ara us voldríem fer una pregunta més personal: què opineu de la renovació que ha impulsat el papa Francesc?

Ha estat un fet providencial, una benedicció de Déu. Tradicionalment, el papa ha estat una figura allunyada del poble. I en una època en què es marquen distàncies de poder, ha sortit un papa pastor, proper, que se la juga perquè no vol protecció oficial. Feia falta que algú renovés l’Església: la societat canvia i cal adaptar-se a les circumstàncies. Això sí, el papa Francesc, si té enemics, els té a dins.

Ara que s’acosten les festes de Nadal, quin missatge voldríeu transmetre al veïnat?

Els diria que no hem d’estancar-nos, però que sempre hem d’evolucionar mantenint els valors i tradicions que estructuren la realitat: no podem trencar amb uns signes socials i culturals que estan molt arrelats. Si no tenim unes estructures sòlides, la societat és líquida i no sabem qui som.

A banda de l’Església, quines aficions teniu?

La natura m’encanta: fa pocs dies vaig agafar el cotxe cap a la Cerdanya només per admirar els colors ocres de les fulles dels arbres en plena tardor. També m’agrada el futbol, sempre he estat del Barça, i ara que juguen de meravella gaudeixo molt.

I quan no sortiu de Barcelona, quin lloc us agrada especialment de visitar?

El Convent de les Jerònimes, sobre del cementiri de Sant Gervasi i a tocar de la carretera de les Aigües

Quina opinió teniu de Sant Gervasi en general i de la Bonanova en particular?

Quan vaig arribar a la parròquia, estava tot tancat i se’m va acudir posar unes vidrieres a les portes com un signe d’obertura. I avui en dia, gràcies essencialment a Barnavasi i a l’Associació de Veïns, tenim una plaça de la Bonanova que és el centre de la barriada. Sant Gervasi ha deixat de ser una zona difuminada i aigualida per convertir-se en un barri que està en plenitud i esplendor. Hi ha molta gent que ha aconseguit que a Sant Gervasi, la gent es conegui. I la parròquia ha integrat i s’ha sentit integrada.

Per acabar, voleu afegir alguna informació?

Sí. Hem de valorar el fet de tenir un mitjà de comunicació local com El jardí de Sant Gervasi, connectat al territori i, per tant, lluny de manipulacions. A la parròquia sempre en tenim un bon plec d’exemplars i la gent els agafa.

L’entrevista acaba amb un intercanvi de coneixements sobre història entre el rector i l’editor del diari, Jesús Mestre. Tots els racons de Barcelona són plens d’història, i els rectors sovint són testimonis dels canvis que tenen lloc a la societ. Mentrestant, a fora se sent força soroll, potser perquè és l’hora punta escolar.

20151130ParroquiaBonanovaElJardiSantGervasiEntrevista_DSC1463

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here