Dijous 28, març 2024
17 C
Sant Gervasi
16.7 C
Sarrià
Publicitat

Al·legacions al Pla Especial de Can Raventós

La finca està regida pels diversos plans urbanístics, cosa que en limita la intervenció

Carme Rocamora
Carme Rocamora
El primer dia de classe a la UAB em van preguntar perquè volia ser periodista. Suposo que per aquell ideal d’intentar donar veu a aquells que els hi han tret, o bé perquè són ignorats, o bé perquè no se’ls sent prou. He tingut la sort de practicar-ho, amb més o menys destresa, aprenent a mitjans com La Vanguardia, Europa Press o ElNacional.cat. Actualment, treballo com a redactora de política a Nació. I continuo aprenent dia a dia a El Jardí, el diari que m’ha mostrat que cadascuna de les coses que passen als barris, per petita que sigui, mereix ser explicada.

Publicat el 9.2.2019 9:00

Societat

Jesús Mestre

L’Associació de Veïns de Sarrià  presentat al·legacions al Pla Especial de millora de Can Raventós, ja que considera que tan l’edifici, catalogat, com el seu jardí estan amenaçats. Valora que una de les peces destacades del patrimoni cultural i arquitectònic del barri es troba en perill. Sarrià, doncs, pot perdre un altre espai verd i l’edificació històrica quedarà en un entorn completament desfigurat. L’Associació de Veïns iniciarà una campanya de sensibilització popular a les xarxes socials, i donarà a conèixer el problema als mitjans de comunicació:
Planimetria de l’estudi d’arquitectura MSA+A amb Can Raventós i els tres edificis que es volen construir

El projecte d’urbanització de la finca de Can Raventós, entre els carrers de Bonaplata i Fontcuberta de Sarrià, és un projecte arquitectònic que s’allarga des de l’any 2000, a partir de diverses propostes de les que, per ara, cap ha tirat endavant. El dijous 24 de gener hi va haver una sessió pública a la seu del districte on, a instàncies municipals, els arquitectes responsables del projecte que estava en fase d’al·legacions fins al 8 de febrer, van explicar el projecte a la Sala de Plens, plena de públic. El conseller Joan Manel del Llano no va presentar adequadament l’arquitecte Josep Lluís Sisternas, cosa que va fer que molta gent pensés que qui feia la presentació era un representant municipal.

Publicitat

Sisternas va defensar el projecte des de l’òptica d’una intervenció privada, tal com és, davant el poc interès municipal per intervenir en aquest Pla especial que conté una torre catalogada, Can Raventós o Can Nadal. Com va expressar molt gràficament Sisternas, la reunió era per donar l’oportunitat als veïns de queixar-se, tot cercant l’aprovació definitiva després de les al·legacions i, si tot va bé, aconseguir la llicència d’obres abans de les eleccions municipals.

Publicitat

La finca està regida pels diversos plans urbanístics, cosa que en limita la intervenció, tot i permetre una volumetria de construcció important, d’uns 5.450 m2; d’aquests cal restar els 1.055 m2 de la torre antiga, i el projecte renuncia a uns 600 m2 per permetre més transparència sobre la torre i el jardí, que ara no és possible pel mur que envolta la finca. A més, cedeixen a la ciutat 40 m2 per regularitzar la vorera de Bonaplata. En línies generals, el projecte ha millorat notablement respecte al que va presentar el mateix equip d’arquitectes, el 2015. Es construiran tres edificis nous, de planta baixa i tres pisos, que taparan les mitgeres que hi ha actualment i, en conjunt, s’aconseguiran més de 40 habitatges nous. I del frondós jardí actual, un petit pulmó pel barri, sobreviuran pocs arbres. Un detall pel barri seria deixar el jardí per a ús de pas veïnal.

Memòria històrica

El projecte va acompanyat d’una excel·lent memòria històrica, de Jordi Rogent, que explica que l’edifici originari el va fer construir, entre 1805 i 1809, Joan Bacigalupi Ottone, comerciant d’origen genovès emparentat amb la família Guëll i, per tant, membre de la burgesia barcelonina. Després de diverses compravendes i reformes, l’any 1875 la casa la va adquirir Josep Maria Nadal i Vilardaga, un polític important, ja que va ser regidor, alcalde de Barcelona els anys 1896 i 1897, diputat a Corts i senador. En aquesta època, l’edifici s’utilitzava sobretot com a casa d’estiueig. La família Nadal va mantenir la finca l’any 1941, quan Concepció Baixeras, vídua Nadal, la va vendre a Montserrat Raventós i d’Espona, família que ha mantingut la propietat fins al moment.

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.