històries de Bellesguard

Esteban Galindo

En Bernat de Gualbes, donat la seva rellevància política, segurament va visitar al rei Martí a la seva torre de Bellesguard en algun moment de 1409-1410. Però el més interesant d’aquest barceloní va estar el seu vot a Casp, decantant la balança cap a un Trastàmara i posant fi al casal de Barcelona.

Per situar-nos de manera ràpida, l’escena era la següent. A la mort sense descendència directa del rei Martí l’Humà, l’any 1410, es va donar un buit de poder, un període d’incertesa i discussions que es va perllongar per dos anys. Finalment, l’any 1412 a la ciutat aragonesa de Casp, es van reunir nou compromissaris, tres per cada regne, amb la missió d’escollir el nou rei. La condició era que el nou monarca havia de tenir sis vots al seu favor i  almenys un de cada regne. Es presentaven cinc teòrics pretendents, però realment només dos tenien avals suficients per ser triats: el castellà Ferran d’Antequera i el català Jaume d’Urgell.

En principi Jaume havia de ser nomenat sense discussió. Pertanyia a la família més poderosa del Principat i disposava del suport majoritari de la noblesa catalana, a més de ser cunyat del rei i gaudir del favor d’aquest. Fou el propi Martí qui li va atorgat el càrrec de Lloctinent General l’any 1407 i posteriorment el de Governador General, càrrec reservat al successor al tron. Però fou precisament l’exercici de les seves funcions el que li va comportar l’animadversió de molts personatges importants, especialment de la noblesa barcelonina, arribant-se a constituir una corrent “anti-urgellista”. Per l’altra banda, en Ferran d’Antequera  en aquell moment era regent de castellà, i per tant, comptava amb importants recursos econòmics i un exèrcit potent al seu costat.

L’elecció va ser contundent: els tres membres d’Aragó van triar a Ferran, com també ho van fer dos dels valencians, aquests eren Vicenç Ferrer i el seu germà Bonifaci. Només faltava el vot d’un dels tres catalans, i aquest va estar Bernat de Gualbes. El perquè d’aquesta tria pot obeir a una decisió personal com també per interessos de “classe”.

Bernat de Gualbes (1348-1423), pertanyia a una de les famílies més importants de l’oligarquia barcelonina, amb una fortuna molt rellevant que es fa palesa al seu testament. A nivell personal era un destacat jurista i per tal motiu, ja l’any 1394, entrava a formar part del Consell de Cent, òrgan de govern de la ciutat de Barcelona que en aquell moment era ja el Cap i Casal de Catalunya.

La seva vàlua personal el va portar l’any 1397 a la cort del rei Martí,  desenvolupant diferents càrrecs reials, especialment com assessor o ambaixador, amb la funció de promoure els negocis de la cúria reial a llocs tan diversos com la cort de França o  Roma. Són precisament aquests “interessos comercials” el que podria estar darrera de la seva tria pel castellà Ferran. L’oligarquia barcelonina mirava cap al Mediterrani, cap a l’exportació de draps, i Ferran podria posar al seu abast la important llana de Castella. A més, l’oligarquia barcelonina, pensava que un rei d’un nou llinatge voldria agradar als seus vassalls i seria més fàcilment influenciable. Si a això li sumem tota aquesta corrent anti-urgellista, la mala gestió del interregne per part de Jaume d’Urgell, i que les tropes de l’Infant Ferran es trobaven a les portes de Casp, tot plegat pot explicar en certa mesura com un barceloní va estar qui finalment va facilitar amb el seu vot la tria d’un rei castellà al tron de Catalunya, decisió que li va comportar que el nou rei Ferran I, en agraïment, el nomenés vicecanceller reial.

Esteban Galindo forma part de l’Equip de Recerca de Bellesguard

Peu d’il·lustració: Escut heràldic dels Gualbes a la Capella de N. S. del Carme, a la església dels Sants Just i Pastor de Barcelona, lloc on van rebre sepultura membres de la família.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here