Eleccions Municipals 26-M
Carme Rocamora
Després d’una etapa a la Generalitat, Elsa Artadi ha agafat el compromís de ser la veu de Joaquim Forn a Barcelona, a la candidatura de JxCat. Veïna del districte de tota la vida, on ara hi viu amb la seva parella, sempre ha viscut de lloguer, no té carnet de cotxe i acostuma a desplaçar-se amb transport públic.
En una trobada a Vil·la Urània, on la candidata es mostra força propera i confident -no necessita mirar cap paper per donar cap resposta- ens diu que el que més li agrada és poder riure amb els amics, i si té por a alguna cosa, és a decebre a la gent que li fa confiança. De les persones, en valora l’honestedat, i d’un adversari polític, el rigor. L’última cosa que ha comprat? Unes espelmes de colors amb forma d’ou de pasqua, pels seus nebots i la seva germana.
Rebutja la demagògia, que diu que és el seu principal rival a Barcelona: “Portem molts anys de populisme sense aplicar precisió, coneixement ni dades. Cal fer-hi front per començar a parlar seriosament de les coses”.
DIGUI’M…
Un carrer: Major de Sarrià
Una plaça: del Camp
Un parc: l’Oreneta
Un barri: Sant Gervasi
Un personatge il·lustre: Carme Karr
Una de les persones que està a la seva llista és el regidor president del districte, Jordi Martí. Què aporta a la vostra candidatura?
És una persona incansable. És l’exemple del que volem fer, escoltar sempre a tothom. Tant ell com la resta de consellers han fet una feina increible des de l’oposició quan normalment el més fàcil és desaparèixer.
Quina és la seva idea general per Barcelona?
En aquesta campanya estem trobant a faltar que ningú parli de com ha de ser la Barcelona del futur. Ningú està pensant en el model, més enllà dels temes de gestió. Hem de pensar com anem i ara s’està gestionant molt malament la ciutat per culpa d’una manca de comunicació amb la societat civil i també amb el sector privat. Nosaltres volem una ciutat verda i saludable per a les persones, amb un pla per al vianant. Hem de passar de ser referència en urbanisme a ser referents en ecologisme productiu.
El districte històricament ha estat a la cua d’inversions…
És evident que cal treballar per una major igualtat entre districtes, però això no pot voler dir deixar de banda les obligacions, com invertir aquí en transport públic, escoles bressol, biblioteques o centres cívics. Històricament aquest districte ha estat el que ha tingut menys inversió, i quan va arribar l’alcalde Trias el va situar en la mitjana. Hi ha coses d’aquell mandat que han quedat aturades, fins a nou solars de titularitat de l’Ajuntament sense activitat. Cal posar en marxa aquests projectes.
“Històricament aquest districte ha estat el que ha tingut menys inversió, i quan va arribar l’alcalde Trias el va situar en la mitjana”
Creu que s’han de pacificar algunes zones?
La superilla com a concepte pot ser una bona idea, però l’execució no ha estat bona perquè no s’ha parlat amb els veïns per saber quina idea en tenen. En el cas de les superilles tu pots restringir el trànsit en una zona i poden passar dues coses: la primera, que no ho diguis a ningú i allò et quedi desert, com ha passat al Poblenou. I la segona, parlar amb els veïns i que siguin ells qui pensin com es pot donar vida al seu espai públic. Si no són ells que decideixen què s’hi fa, no ho faran servir. L’Ajuntament no pot decidir aquestes coses pels veïns, sino que ha d’acompanyar i posar les eines a la comunitat, que serà qui hi donarà vida.
Està a favor de reduir els cotxes al districte, sobretot en zones properes a escoles?
Cal acabar de gestionar rutes d’autobusos, però també apostar pel servei d’autocar de les escoles. També hem de treballar per pacificar i controlar la velocitat del vehicles, tenint en compte que hi ha molts nens i pares, així com anar cap a menys emissions i reduir el vehicle privat. Però això només serà possible si solucionem el tema del transport públic.
L’L9 és una demanda per solucionar aquests problemes de mobilitat…
Cal acabar de falcar la part del plurianual que ha de fer la Generalitat i acabar-se, perquè el Banc Europeu d’Inversions ja ha autoritzat el seu prèstec. La L9 aturada com està des de fa anys, ens costa diners cada dia.
És partidària de la xarxa de carrils bici que s’ha desenvolupat?
Els carrils bidireccionals no estan funcionant, han estat un error, sobretot pel que fa la seguretat. S’ha d’anar amb compte amb tot allò que afecta a la segregació, perquè al final, el més intel·ligent és reduir la velocitat màxima dels vehicles per tal que puguin conviure amb la bicicleta.
“Cal apostar per la col·laboració público-privada: a canvi de permetre al privat fer servir un sòl a preu més barat, obligar-lo a fixar uns lloguers més baixos“
És partidària d’estendre el turisme al districte?
S’ha de repensar el turisme a la ciutat, primer decidint quin tipus de promoció tenim i quin missatge volem donar. Ada Colau ha pensat que si la institució no feia promoció turística, deixarien de venir els turistes, i ha resultat que la promoció l’ha fet, legitimament, el sector privat. Hem de potenciar el turisme cultural, esportiu, gastronòmic i extracomunitari: ser amos del nostre missatge. També s’ha de viure més Collserola, és una meravella i està poc utilitzat. Això sí, senyalant bé quines zones i activitats s’hi poden fer.
Cal ampliar el lloguer assequible?
Hi ha algunes zones on encara es pot fer, però estem en un districte molt dens. Cal apostar per la col·laboració público-privada. És a dir, a canvi de permetre al privat fer servir un sòl a preu més barat, obligar-lo a fixar uns lloguers més baixos.
Per quin model educatiu aposten?
Hem tingut una gran pressió en el cicle de primària i ara comença a secundària. El millor és tenir equipaments flexibles i polivalents, pensant en centres que puguin servir per en una etapa dedicar-hi la primària i en altres la secundària o repartint els usos segons la franja horària. També cal apostar per projectes pedagògics innovadors que es comparteixin entre la comunitat pública i concertada.
Són necessaris equipaments per a joves?
Hem de mobilitzar els espais que ens queden i que hi convisqui gent de totes les edats. Això és riquesa, sinó estarem sent incapaços de fer un relleu generacional. A més, en aquests espais el repte és que la gent que els fa servir passi de ser consumidor a actor. Tenir locals ajuda a la gent a involucrar-se, a encarregar-se de la gestió, a fer-te l’entitat més teva.
“La manifestació positiva i cívica s’ha de garantir sempre “
Com es combat la solitud no volguda de la gent gran?
Cal involucrar la comunitat amb aquelles persones que viuen soles, pensar en el barri com un poble, una gran família de la qual tots ens en sentim una mica responsables, amb programes com Vincles o Radars. Hem d’aprofitar els CAP i les farmàcies perquè siguin punts d’informació per a la gent gran, on coneguin els recursos als quals poden accedir. Hi ha entitats del tercer sector social que també tenen programes que funcionen molt bé. A vegades costa que la informació arribi i per això els llocs de referència al barri s’han de convertir en punts d’informació. Això també crea xarxa i comunitat.
Com cal reaccionar davant manifestacions de l’extrema dreta?
Les institucions no poden evitar la llibertat d’expressió però han de vetllar perquè qualsevol expressió no generi odi. La manifestació positiva i cívica s’ha de garantir sempre i cal més pedagogia i tranquil·litat per assegurar que tothom es pugui expressar amb normalitat.
“Ens cal un ajuntament que dialogui i solucioni els problemes”
Per què els convé als veïns que sigui alcaldessa?
És urgent un canvi a la ciutat. Ens cal un ajuntament que dialogui i solucioni els problemes, que no es posi de perfil. Cal implantar els projectes com la biblioteca de Sarrià, l’escola bressol del carrer de Dalmases o el centre cívic del Putxet. No hi ha cap raó perquè aquests projectes estiguin aturats, i sobretot no pot ser que no hi hagi cap interlocució amb els veïns.
