Albert Batlle: “No estaré a la llista dels regidors desapareguts”

Serà un regidor que trepitjarà el districte? Albert Batlle riu quan escolta aquesta pregunta i exclama: “Com no l’he de trepitjar, si tota la vida he viscut a Galvany!” I és que el nou regidor de Sarrià – Sant Gervasi va néixer al carrer Sant Eusebi i també ha viscut als carrers Laforja i Madrazo. Però la seva vinculació amb Sant Gervasi comença molt abans: el seu rebesavi, cap a l’any 1830, era administrador dels Duc de Medinaceli i va comprar la finca de Can Lledó, una de les cases senyorials més importants de Galvany. Ara part dels seus jardins són el parc Moragas. La torre es va acabar cedint a l’Ajuntament a canvi de la concessió de l’edificabilitat de l’illa de cases, on al final els seus pares es van quedar amb un dels pisos que es va construir.

“M’agrada molt caminar i trepitjar el districte, com ho he fet al llarg dels meus 66 anys. Encara hi ha moltes parts que se m’escapen, però espero acabar-lo de conèixer en el període que tinc al davant. No estaré a la llista dels ‘regidors desapareguts’, assegura, tot fent una clara referència a l’anterior mandat (de BComú i durant un temps amb el PSC), on es van succeir tres regidors en quatre anys –Gerardo Pisarello, Daniel Mòdol i Jaume Asens-, fet que els veïns van criticar amb insistència per la impossibilitat d’estabilitzar projectes i donar resposta a les mancances.

Publicitat

On jo visc (Galvany) és molt barri. Però hi ha una banda de Sarrià – Sant Gervasi que, fruit del creixement en la segona meitat del segle XX, està més despersonalitzada. En canvi, Sant Gervasi conserva nuclis com El Putxet o El Farró o Galvany, que té molta personalitat, amb la parròquia de Sant Idelfons, l’escola Nausica i el Mercat de Galvany.

Què és el que menys li agrada del seu barri?

El cert abandonament que ha tingut per part de les institucions històricament, perquè és un barri que està obligat a funcionar sol. El primer carrer que haurien de pacificar és el meu, Laforja.

La ubicació. És Barcelona, perquè estàs a cinc minuts del cor de l’Eixample, i a la vegada té l’esperit de barri amb les seves botigues, amb el comerç de tota la vida: Can Rovira, Can Roure… Encara que hagin anat apareixent Turris! Les floristeries, les parades del mercat, els franciscans del carrer Santaló… Però en especial, el meu referent és la parròquia de Sant Idelfons, un puntal de l’església progressista catalana. Es va fundar a Travessera de Gràcia, on després hi va haver les dames negres, ara escola Infant Jesús… El famós afer Galinsoga va ser allà.

Em quedo amb els jardins del parc Moragas, perquè són els de la meva infància. Ara, que també soc un enamorat del Turó Parc, una meravella de la ciutat que sembla que al final hem recuperat. És on em vaig fer el primer petó, on he portat els meus fills a passejar i ara el meu net.

Tothom m’intenta posar etiquetes, i jo he fet moltes coses… Sempre he dit que del que em quedo més satisfet és de la meva primera època com a regidor d’Horta – Guinardó. Vaig estar-hi 16 anys… I després de 20 anys a l’Ajuntament, en el pecat vaig trobar la penitència i vaig anar a fer de director de Serveis Penitenciaris, en una època que va ser apassionant i que em va obrir la porta a les polítiques de seguretat, com a director general dels Mossos.

Per petició. Entre els 18 regidors de Govern calia cobrir àrees, i jo em vaig demanar el meu districte. Soc l’únic tinent d’alcalde que té una regidoria de districte.

Ho combina amb una cartera complicada: la Seguretat. Es compromet a ser regidor del districte els quatre anys de mandat?

Sí, totalment. Poden passar moltes coses, però la meva presència com a regidor a l’Ajuntament anirà lligada a la regidoria de districte. Ja els he dit als funcionaris que probablement m’hi dedicaré menys del que voldria perquè no estic a dedicació exclusiva del districte, però sí molt més del que alguns es pensen.

Bé. Tothom em demanava reunions… i quan els les donava, em deien que estavan de vacances! Jo no n’he fet, i per tant qui s’ha volgut veure amb mi ho ha pogut fer. He fet dues visites més intenses, als barris de muntanya i a El Putxet i El Farró. Ara espero que aquestes setmanes de setembre ens anem veient amb més moviment associatiu.

És un districte molt gran, amb moltes casuístiques, com els barris de muntanya… És un districte amb moltes distraccions.

La cohesió ve de la proximitat. Evidentment, són realitats molts diferents. Quan es va fer la divisió per districtes jo hi vaig participar, i es parlava de la Barcelona dels 30 barris i que cadascun fos un districte, o bé fer una agregació de barris en cadascun dels districtes. Però si volíem que els districtes tinguessin competències, calia crear una massa crítica suficient per assumir-les, i un barri no pot assumir competències en matèria d’inspecció, de llicències, de gestió d’equipaments…

Els districtes són com autèntiques ciutats, cadascun amb les seves particularitats. En soc defensor: una mida suficient perquè tinguin competències però a la vegada sent conscients que estem participant a donar vida al conjunt de la ciutat. És un model d’equilibri que funciona.

Parteixo amb una voluntat d’amplíssima entesa amb tots ells. Tenim una representació molt fragmentada: va guanyar Ciutadans, després JxCat i ERC, i després nosaltres i per darrere comuns i PP. Per tant, espero que aquesta realitat pugui tenir el reflex en la distribució de competències del cartipàs. Crec que hi haurà bona entesa, em va agradar el bon to de tots plegats en la sessió de constitució.

Quina lectura fa de la recuperació del PSC —ara amb Units per avançar, el seu partit— de 0 a 3 consellers al districte?

Som poc orgànics però sí que tenim una consellera al districte, Cèlia Martínez. L’important és que, igual que passa a l’Ajuntament, la relació entre PSC i Units és i ha de ser excel·lent. Nosaltres aportem gent molt capacitada i amb ganes de treballar per recuperar l’esperit del centre-esquerra progressista, que ha estat una de les grans víctimes de tot el que ha passat a Catalunya en els últims set anys.

Parlem de temes concrets del districte. Cal pacificar les grans artèries de circulació?

Què en pensa de la proposta d’una superilla de La Bonanova?

Hem d’avançar. L’hem de tirar endavant.

Ara estem ben servits. Jo els he defensat, malgrat les polèmiques que hi ha hagut. El trànsit és una variable que s’autoregula: en una ampolla d’aigua d’un litre, tu no n’hi pots posar dos. Si tu estrenys l’espai pels cotxes, la cosa es va autoregulant. Els carrils bici han millorat la qualitat urbana dels nostres barrris. Fins i tot el carril bici de Bori i Fontestà, tenint el de la Diagonal a 50 metres, ha servit per endreçar.

Ara ja tenim la quota plena, entre altres coses perquè si els poses al Putxet, també hauràs de posar desfibril·ladors, que fa costa amunt (riu)! El que es pot fer és posar zones 30 a carrers també com Laforja, Madrazo, Rector Ubach o Calaf, carrers amb vocació de prioritat invertida, on ha de tenir prioritat el transport amb bicicleta per davant dels altres tipus de transport. També cal consciència ciutadana.

Això és ja un problema de fons. Sarrià – Sant Gervasi ha de tenir més pressupost del que té, i del que s’ha destinat en l’últim mandat. Es va repetint que si barri ric, barri ric, barri ric… fins que un dia deixes de ser el barri ric. Penso que hi ha hagut dèficits importants històricament a Sarrià – Sant Gervasi,  també a l’últim mandat, i que alguns es van revertir en l’època de l’alcalde Xavier Trias, quan hi va haver un cert punt d’inflexió. Soc defensor que Sarrià – Sant Gervasi ha de tenir més pressupost.

Quina funció ha de tenir la policia de barri?