El llibre del veí

Sandra Palau

Sant Gervasi no té mar però avui tot flueix a ritme d’onada, i és que amb l’escriptor Juan Sanmartín tot té regust a sal, qualsevol situació amb ell s’engalana amb un blau paisatge, amb la melodia del batec del mar.

Aquest seductor i carismàtic veí de Sant Gervasi, acaba de publicar el seu quart llibre, Marmitako, una novel·la que es pot assaborir lentament, gaudint de l’essència dels matisos, descobrint cada racó, navegant amb la passió de tots els seus ingredients…

Es pot aconseguir
a la botiga en línia:
www.lavocaldelis.com

Com definiries el gust d’aquest “Marmitako”?
El marmitako, per a assaborir-lo, s’ha de menjar a bord d’un vaixell pesquer mentre olorem a mar a ritme del balanceig … A la novel·la, la Berta cuina un marmitako traçant un rumb… El que ella ignora és que Don Jacinto ja en tenia traçat un altre.

Les teves novel·les sempre fan olor a mar…
Sí, la meva vida sempre ha estat vestida de mar, a casa tot s’engalanava amb un mar de fons, el meu fill Alexandre, també navega respirant aires del Mediterrani i de l’Atlàntic. La meva família ha viscut el costat més èpic del mar, ja que el meu pare i el meu avi van patir dos naufragis. Aquesta tragèdia ja l’explico al meu primer llibre Navegar tras el naufragio.

La màgia d’escriure és…
Escriure és explicar històries als altres… Et permet ser pilot del teu temps i alhora fabular amb realitats que han succeït, que succeeixen o bé que podrien succeir. I és que escrivint no existeix el temps…

Amb quin dels personatges de la novel·la sortiries a navegar i per què?
A navegar hi aniria sol… La soledat del mar et convida a tenir il·lusions i somnis que anheles trobar a port… Els personatges de les novel·les no pertanyen a l’autor, sinó al lector. Els personatges són fruit d’una faula, i jo, navego amb ells mentre els dibuixo.

Quin és el teu lloc ideal per escriure?
Llocs on es respiri vida… Bona part d’alguns llibres els he escrit a prop del mar… La meva primera novel·la la vaig escriure envoltat dels meus néts, l’Elena i el Juan, amb ells comentàvem curioses històries i aventures del mar. Crec que qualsevol lloc és idoni, un paper, un bolígraf i … a escriure! S’han creat massa fantasies sobre la inspiració.

El pitjor de la política és…
Els polítics. Segurament, en temps passats, van ser persones decents, però el poder i l’ambició provoquen, sovint, decantar-se pel costat fosc. El pitjor de tot és que els polítics creuen que són necessaris… Bé, ja no segueixo, no vull complicar-te la vida… (riu) Llegeix els meus llibres. (torna a riure).

Quina és aquella paraula que no et cansaries mai de llegir?
Amor. A través d’aquesta paraula floreixen els millors sentiments. Aquesta paraula acompanya el que sents per la família, pares, fills, néts… éssers estimats… L’amor va de la mà amb la lleialtat, el compromís… I és molt conscient de la frontera entre el bé i el mal. L’amor promou la creació… ja que l’amor s’expressa en forma de poesia, art, bellesa… i també en la dedicació i entrega als altres.

Fotografia destacada: La Vocal de Lis, www.lavocaldelis.com

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here